Diari de Terrassa visita les obres del Passeig, acompanyats dels arquitectes que han dissenyat la seva reforma: Sandra Torres i Adrià Guardiet, de l’estudi 08014 Arquitectura. Expliquen com han integrat els materials de l’antic Passeig (llambordes, bancs, brollador i muret) en la nova disposició. I mostren els detalls dels nous “salons d’estada”, els quals són uns bancs i parterres dissenyats perquè la ciutadania s’hi pugui estar asseguda, de passeig, llegint, tenint cura de les criatures mentre juguen…
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Antigues llambordes
S’incorporen 7 catifes
“La disposició és la mateixa que abans, però la visió potser no és igual”
Després de l’aparició de les velles llambordes sota l’asfalt, el Servei d’Arquitectura i Espai públic va decidir incorporar-les al projecte. De fet, hi haurà fins a 7 catifes de llamborda antiga (com la de la imatge), al llarg de la franja d’espais d’estada. O sigui, en aquell espai que queda entre el parc i el carrer nord del Passeig. La col·locació de les llambordes ha causat polèmica els darrers dies, ja que molts ciutadans critiquen que la disposició no és la tradicional. Tanmateix, l’arquitecte Adrià Guardiet dissenteix: “La disposició és la mateixa”. Una filera recta en horitzontal i irregular en vertical. “Però la visió potser no és igual”, sobretot perquè s’ha col·locat sobre un llit de morter (i no de sorra).
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Llamborda “en sardinell”
Es col·loca de canto
“És una forma molt habitual en els jardins catalans”
La nova pell del Passeig incorpora un nou llambordí de ceràmica rogenca. “No volíem sortir de la ceràmica, que connecta amb la memòria domèstica industrial de Terrassa”, assenyala l’arquitecte. A més, són peces molt primes que es col·loquen en vertical. “És un maó català, de 15x30x4 centímetres, que es disposa de canto; tècnica que anomenem fer-ho ‘en sardinell’”, prossegueix l’arquitecte responsable del projecte de reforma. “De fet, és el format català per excel·lència, una tècnica molt habitual de resoldre els jardins catalans”, afegeix.
Hi haurà tres franges en els que les llambordes seran col·locades amb junta oberta, de forma que permet filtrar aigua al terra. “Així, la superfície guanya porositat i l’aigua de pluja es conduirà als aqüífers de Terrassa, en comptes d’anar al clavegueram”, sosté. A més, hi pot créixer gespa.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Noves escales
Faran de rebedor
“Permeten un pas recte per entrar al parc”
Una de les novetats de la reforma del Passeig és l’eliminació del muret que els separava (o protegia) de la desembocadura del carrer de la Font Vella. De fet, probablement serà l’element més icònic o destacat a ulls de la ciutadania, ja que abans barrava l’accés i ara fa guanyar la visual. “Ara permetem un pas recte per entrar al parc”, explica l’arquitecta Sandra Torres. Així mateix, aquesta és “una de les noves vuit connexions entre el carrer i el parc, mentre que abans només n’hi havia tres”, afegeix Torres. A més, davant les escales també s’ha deixat un escocell, per plantar-hi un arbre de liquidàmbar i donar continuïtat al carrer de la Font Vella. En tot cas, aquestes escales, que fan la funció de rebedor del nou Passeig, no seran accessibles en cadira de rodes, ja que l’alçada a salvar és tan ampla que caldria construir una rampa massa llarga.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Antic brollador
Es mou a l’altre punta
“Seguirà sent un parterre ornamental”
Tot i que inicialment no es contemplava el seu manteniment, finalment es mantindrà al Passeig. Ara bé, en una ubicació ben diferent: Passa de la punta oest (cantonada del Passeig amb el carrer del Passeig) a la punta est (amb el carrer de Garcia Humet), davant la pastisseria El bon gust Malgrat ser un brollador d’aigua, tornarà a fer la funció de parterre (com havia estat en els darrers anys). De fet, ara estarà ubicat a la vora de les dues fonts ornamentals que tanquen el Passeig per l’Est. Tot i això, les fonts són tancades fa temps; tant per una combinació de sequera, com per problemes en el tractament de les aigües per evitar legionel·la.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Antic bancs
S’empalmen amb els nous
“En els parterres es plantaran arbres de fullatge vermell”
La desaparició dels bancs de pedra massissa va ser –juntament amb la del muret perimetral– una de les crítiques que van formular algunes veus en el debat esclatat al gener, amb l’inici de les obres. Tant els arquitectes com el Servei d’Arquitectura i Espai públic han decidit incorporar alguns d’aquests bancs, tot empalmant-los dins els nous murs que delimiten la franja d’espais d’estada. Aquí destaquen els parterres (dels que se’n construeixen vuit), on es plantaran arbres d’espècie liquidàmbar (la mateixa que al carrer de la Font Vella, donant així continuació). També pruneres i cirerers, que trauran fullatge i coloració rogenca, tal com els tons del nou Passeig.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Antic muret
S’hi farà un perímetre
“És una forma d’anar sumant capes de memòria”
Les pedres de l’antic muret seran tallades per la meitat, a fi d’aconseguir una superfície del tot regular. Llavors seran col·locades simbòlicament al llarg dels nous murets de ceràmica vermella, de forma que mostrin el perímetre que conformava el muret històricament. Tindrà formes tant rectes com corbes. “És una forma d’anar sumant capes de memòria”, enraona Guardiet, de l’estudi 08014 Arquitectura.
FOTOS | Entrem a les obres del Passeig Comte d’Ègara de Terrassa
