Si fem una fotografia Polaroid del camp vallesà, avui, veurem com les pluges de les darreres setmanes estan alleugerint el greu estrès hídric que patia.
“Nosaltres anàvem molt apurats, fins que van caure les pluges del pont del Primer de Maig”, explica Pere Botifoll, pagès de la masia Ca n’Oliveró (Castellbisbal), amb parada al Mercat de la Independència. Però els 30 litres que hi van quedar aquells dies, afegits a les intermitents pluges de la darrera setmana, han aturat el cop.
Hi coincideix Ignasi Martínez, enginyer agrícola i tècnic en certificació d’explotacions ecològiques. “El desastre que es preveia inicialment serà menor”, diu. Tot i que la desfeta hi és: la collita del cereal als entorns de Terrassa serà enguany simbòlica: no es collirà res, o molt poc. “Per una banda, els pagesos van sembrar tard, a l’espera que plogués. Però no havia aigua. I llavors quan ho van fer, va venir una calorada, que va fer que el seu cicle s’avancés”, explica Botifoll. De forma que el poc cereal que havia arribat a sortir, s’ha espigat abans d’hora.
Iaxò ha provocat que les pluges del maig no hagin salvat el cereal del Vallès (ordi, blat, civada…), que se’n va tot en orris. “I si no en tens d’aquí, has de comprar de fora; així que els preus de les farines i la carn s’incrementarà”, sosté Ignasi Martínez.
En canvi, les pluges sí que ajudaran al ferratge (herba per al bestiar), a més de l’horta i els fruiters de la comarca.
Calendaris alterats
Tota manera, al camp agrícola no només té un problema de sequera, sinó també d’alteració de les climatologies. Hi posa èmfasi Pere Botifoll, qui ho exemplifica amb el seu cultiu de fava: “Normalment, se sembra a l’octubre i es cull entre abril i maig. I quan arriben les calorades de juny, la planta s’atura. Però ara passa que al maig ja fa calor de juny. Així que només hem tingut tres setmanes de collita de fava”. Quasi menys de la producció d’un any normal. Botifoll ho explica de forma gràfica: “La planta segueix el clima que li toca, no pas el calendari que tenim penjat a la paret”.
De fet, tant l’obstinada sequera com els canvis en els cicles vegetatius dels cultius (els tempos associats a les climatologies) estan evidenciant un canvi estructural associat a l’emergència climàtica. I els pagesos busquen fórmules per adaptar-s’hi. En l’esmentat cas de les faves, per exemple, Fundació Sant Galderic està impulsant -amb diversos pagesos d’hortícoles– una antiga varietat de fava recuperada: la Campanar, pròpia del municipi de Rubí. “La seva peculiaritat és que és molt resistent a la sequera i, per tant, necessita poca aigua. És un exemple d’adaptació”, assenyalaMartínez.
També s’especula amb canvis del tipus de producció. O sigui: si no plou tant com per mantenir grans extensions de cereal de secà, passar-se a fer horta. Tot i que en altres parts de Catalunya, com el camp de Tarragona, el camí és a l’inrevés: davant la manca d’aigua amb la que regar, horticultors s’han passat a producció de secà (oliveres, ametllers). “Però és un canvi difícil. Jo crec que la tendència serà a plegar, en cas que no et vagi bé”, sosté Martínez.
Vinyes amb reg
Una altra adaptació a la sequera serà aplicar regadiu a un cultiu eminentment de secà. Com ara la vinya. Maria Font, del Celler Can Morral (a Ullastrell) explica: “Ens estem plantejant posar-hi un sistema de reg a les noves vinyes què anem plantant els pròxims anys”, anuncia. I la vinya és de secà: amb poc que caigui ja té suficient.
Font, a més, explica que compten amb plaques solars per generar l’energia que faci pujar l’aigua dels pous que es troben a la seva contrada.
Però la sequera ha estat tan intensa que els ceps de vinya que han plantat enguany no han sobreviscut. “La vinya vella té arrels i, tot i que no plogui, accedeix a l’aigua. En canvi, la vinya jove no hi arriba i acaba morint”, explica. I afegeix la pena i ràbia que li fa treballar… i no veure el resultat.
De fet, a Can Morral van plantar noves vinyes –entre d’altres– per compensar la reducció de la productivitat (per la sequera) de les vinyes consolidades que tenen avui dia.
Aspersors i gota a gota
Els sistemes de reg són un punt clau, en l’adaptació al canvi climàtic. O millor dit, la millora de l’eficiència. Que no es perdi pel camí, vaja.
A grans trets, existeixen tres formes principals de reg: La menys eficient és regar “a manta”, o sigui per inundació: S’obre la séquia es deixa entrar l’aigua a dojo als camps d’arròs al Delta de l’Ebre, als de blat de moro… És la forma tradicional (prèvia a la tecnificació) i també és vàlida en conreus propers a la costa, quan el cabal del riu del que se n’extreu l’aigua -en tot cas- està a punt d’arribar a la mar i salinitzar-se. És el cas del Prat del Llobregat.
Una segona és regar amb aspersors, que es fa servir en extensiu: camps de cereals, ferratge, alfals… I una tercera és el gota a gota, que s’aplica en l’horta i la vinya i és el sistema que més ben aprofita l’aigua. “Però tot i això, fins i tot amb el gota a gota, que és el que emprem nosaltres a Ca n’Oliveró”, hi ha marge de millora”, explica Botifoll. De fet, ara han posat unes sondes a 25 i 40 centímetres de profunditat per saber, a ciència certa, quina necessitat d’aigua té el cultiu.
Ignasi Martínez, qui també té horta per autoconsum a la zona de Mossèn Homs, afegeix que són infraestructures que necessiten una inversió econòmica forta. “I l’Administració hi ha de jugar un paper, amb les ajudes”, diu.
Orgull pagès
En tot cas, la pagesia rebutja ser la principal causant de les restriccions. “De vegades es pinta el pagès com a malgastador d’aigua. A veure, és el principal consumidor d’aigua, sí… Però per produir els aliments que necessitem per viure!”, matisa, contundent, Ignasi Martínez. La mateixa línia crítica que la de Pere Botifoll: “No es té en compte el dia a dia de les zones rurals. Veus com se li talla el canal d’Urgell als agricultors de Lleida, mentre s’omplen piscines privades”.
De fet, Botifoll creu que si bé l’agricultura (i Ca n’Oliveró mateix) tenen marge de maniobra, són principalment els usos a les ciutats els que generen el desequilibri.
Martínez en coincideix: “Parlem també del consum d’aigua de les indústries, dels serveis del turisme…”. S’hi percep un orgull pagès, davant un sentiment de frustració per la gestió que n’estan fent les administracions.
La collita de raïm minva un 30%
Segons dades del celler Can Morral (a Ullastrell), la producció de vi s’ha reduït quasi un 30% d’ençà que va començar la sequera, l’any 2020. “Ens surt un raïm molt més petit, que dona un menor rendiment perquè està més concentrat, però té menys aigua”, explica Maria Font. De fet, també dona més problemes a l’hora de vinificar. “Però què hi farem! No em puc dur la masia a la Cerdanya”, diu Font.
Les anòmalament altes temperatures també estan accelerant la maduració del raïm, fet que per exemple fa que al Penedès facin la verema cada estiu abans. D’aquí que també el món del vi estigui buscant varietats de vinya que madurin més a poc a poc (i adaptar-se en la mesura del possible al canvi).
Previsió de pluja
Aquesta setmana:
Les pluges de maig tindran entre avui dimecres i demà dijous un nou pic. L’assolellat migdia i tarda d’ahir, amb temperatures elevades, es mantindran tímidament aquest matí. Però quan arribi el front de pluges està previst que es quedi al Vallès tot el dia d’avui i demà, deixant tempestes ocasionals. Per avui s’esperen fins a 10 litres d’aigua acumulada, mentre que demà podrien acumular-se fins a 20. Seria una molt bona notícia pel camp, malgrat que insuficient.
Valoració de maig:
Els ruixats del 29 i 30 d’abril van acumular quasi 30 litres sobre Terrassa. Després hi va haver el 6 de maig, amb precipitacions baixes (uns 12 litres en total), fins a arribar a divendres i dissabte passat (amb 22 litres entre ambdós).
Suspensions per pluja:
Les pluges van obligar a suspendre concerts del festival Moguda Rock Terrassa 80s, el Fred Festival i l’actuació de Jo Jet i Maria Ribot. També han interromput mítings polítics de les eleccions municipals.
