Aquest diumenge a les 11.40 hores del matí, l’estació del nord de Terrassa agrupava terrassencs que esperaven impacients pujar a l’històric tren Granota. Un tren que es posava en servei 27 anys després que fes el seu últim trajecte. El popular transport va estar en servei entre els anys 1944 i 1996, i va ser batejat pels viatgers com a Tren Granota pels colors i pels seus fars característics de la part frontal. Aquest diumenge 21 de maig s’ha fet el primer dels dos trajectes prevists, amb l’objectiu que les generacions actuals coneguin el patrimoni ferroviari del nostre país. El 4 de juny es durà a terme el segon i últim trajecte. Famílies amb nens petits, joves que volien experimentar com era pujar al tren d’abans i gent més gran que rememorava els anys 50, esperaven animats a l’andana. Alguns es feien fotografies amb la pantalla que marcava els minuts que faltaven per l’arribada. D’altres esperaven asseguts i engrescaven als més petits.
“Jo havia pujat moltes vegades”, explica la Sílvia. “Recordo quan es podia fumar a dins els trens, hi havia el vagó dels fumadors i era el que estava més buit”, continua comentant. “També hi havia els seients verdosos de pana i les finestres s’obrien”, recorda la Sílvia, que en aquell temps tenia 17 anys. La Sílvia assegura que havia pujat molt al tren, anava a estudiar i després a treballar i l’agafava recurrentment.
El Javier i la seva parella volen fer-li una sorpresa a la mare per rememorar els temps en els quals ella havia pujat al tren Granota. Ella no ho sap, només espera a l’andana com tothom. “Jo no tinc clar si hi vaig pujar, però recordo haver-lo vist moltes vegades”, explica el Javier. Ell el veia a l’antiga estació de la Rambla, quan era descoberta. “Quan l’altre dia vaig llegir al diari que feien aquesta ruta, ho vaig recordar, però jo tenia 16 anys a l’any 1996″, comenta.
El Carlos, l’Àngel, l’Hèctor, l’Adrià i l’Alèxia són un grup de joves que esperaven a l’andana direcció Barcelona. Havien fet la ruta del tren Granota de les Planes a Terrassa. “Tot és molt diferent ara, el soroll i no poder anar a peu dret”, comença explicant l’Alèxia. “Però els seients són molt còmodes comparat amb els que hi ha ara”, afegeix el Carlos. “Les portes es tanquen amb clau, ara això no es fa i l’espai per les maletes és molt reduït”, assegura l’Alèxia. “Tenim la sensació que ens hem transportat a una altra època, ha sigut una passada”, expliquen tots molt animats.
“Jo vivia a les Fonts quan era petit i hi anava molt amb el tren”, explica l’Amadeu. “Ho recordo tot com si fos ahir”, encara explica. “Era de fusta i molt diferent de com és ara”, afegeix la Joana, que l’acompanya. “Està molt bé que el posin una altra vegada”, expliquen els dos. Però ells són els únics que pujaran al tren a l’estació del Nord aquest diumenge.
Canvi de plans
Faltaven dos minuts per l’arribada del tren Granota. La gent s’aixecava i es posava a primera fila per entrar. I de cop i volta, un gir inesperat. Un grup de seguretat impedeix entrar a tothom al tren. Va ple i no es permet anar a peu dret. Les famílies, grups d’amics i joves que esperaven il·lusionats el trajecte, veuen com es tanquen les portes i com marxa el tren. L’ambient de felicitat, il·lusió i impaciència canvia i es converteix en malestar, crispació i plors dels més petits.
“Nosaltres volíem pujar i fer la ruta, ens feia molta il·lusió perquè als nens els hi agraden molt els trens”, expliquen la Janina i L’Emmanuel, que van acompanyats dels seus fills petits. La família porta vivint a Espanya un any, i quan van llegir la notícia van pensar que seria una experiència interessant veure com era pujar a un tren antic. Ells han sigut alguns dels que no han pogut pujar.
Tothom qui estava a l’andana de l’estació del nord aquest diumenge havia pagat 2,40 euros per un bitllet senzill. El trajecte previst des de Terrassa era de Nacions Unides fins a les Planes, amb parades a cada estació. Una única ruta, que iniciava a les 11.37 i finalitzava a les 12.17. Només alguns han pogut fer el peculiar trajecte, els qui havien pujat a Nacions Unides. Una experiència dels Ferrocarrils de la Generalitat que ha resultat un èxit – al tren on no hi havia un seient buit-, però un record amarg pels qui han vist el tren marxar.