Es va notant any rere any, sosté Esteve Picola, director general de MútuaTerrassa: “Els treballs presentats van pujant en qualitat, en rigor…”. Picola arrencava així la celebració de la 28a edició del tradicional Premi d’Infermeria MútuaTerrassa. I s’explicava: “La infermeria està en una edat per fer un salt potent”. A parer del director general de Mútua Terrassa, la forma en la qual s’està estructurant la infermeria en els darrers anys evidencia que aviat farà una consolidació molt important.
I citava –almenys– tres factors destacats: la citació guiada, els diagnòstics i la prescripció. Elements per a l’optimisme. “Com la prova pilot de la cita guiada al CAP Rambla”, exemplificava.
“Des de sempre”
Així mateix, la gerent de la Fundació Assistencial MútuaTerrassa, Yolanda Cuesta, reivindicava no només el present, sinó el passat de la infermeria. “Els que ja som una mica vells –va arrencar entre somriures– ens recordem com el traspàs de la guàrdia, els divendres, era exemplar i molt competent”. I afegia: “Augmenten les competències, però sempre ha estat un molt bon servei”. A l’entrega de premis també hi eren presents Ramon Ramells, gerent de l’Àmbit de Servei Sociosanitari, i Ferran Cachadiña, director assistencial d’Àptima Centre Clínic.
El Premi d’Infermeria MútuaTerrassa és un certamen anual que se celebra per commemorar el Dia Internacional de les Infermeres –enguany va tenir lloc el passat 12 de maig–. Té com a objectiu donar visibilitat a la recerca en les cures infermeres des dels diferents àmbits assistencials dins la pròpia organització i potenciar la recerca infermera.
L’edició d’enguany ha aconseguit aplegar un total de 28 treballs, una xifra similar al volum d’estudis presentats els darrers anys.
Prèviament a l’entrega dels premis, també es van presentar (en format de comunicació oral) una quinzena de treballs escollits pel Comitè Científic; mentre que la resta van ser presentats en format pòster, els quals romandran exposats a una sala de l’Edifici Docent.
Autocures i feminisme
L’any passat, els premis van tractar diferents temàtiques. El primer premi va recaure en el treball “Eficàcia d’una intervenció infermera de ‘health coaching’ sobre l’activació de persones amb una o més malalties cròniques” (o com potenciar el coneixement i l’autocura del pacient crònic).
En canvi, el segon premi reconeixia el treball “Prevalença i factors de risc associats a l’ansietat i la depressió durant l’embaràs i el postpart” (un projecte feminista per tractar l’ansietat durant l’embaràs).
Prevenir l’impacte emocional d’un nen quan visita un familiar a l’UCI
El primer premi se l’ha endut el treball “Satisfacció familiar d’un protocol d’acollida per la visita d’infants a una Unitat de Cures Intensives d’adults”, a càrrec de Núria Grané, Rosa M. Peradejordi, Silvia Calvo i Josefa Valls. “Està emmarcat en el corrent humanitzador dels hospitals”, explica Valls. I consisteix a disminuir l’impacte emocional que pot sentir un nen o nena quan entra a visitar un familiar a una Unitat de Cures Intensives.
“Fins no fa gaire, a les UCI acostumava a haver-hi restriccions a menors de 12 o 14 anys”, diu Valls. “Però des del 2017 que aquí s’intenta preparar la criatura prèviament: mostrant fotos d’un box, explicant quins sons hi ha, amb dibuixos, un llenguatge adequat…”, afegeix. Seu és aquest protocol, que conté una guia informativa que s’entrega als familiars abans de la visita.
Diagnosticar abans l’autisme en dones per evitar autolesions
El segon guardó ha estat per a l’estudi “Anàlisi de les etiquetes diagnòstiques d’infermeria utilitzades a la Unitat Terapèutica de Dia TEA” (de Mònica Góngora, Jordi Rodríguez, Glòria Salvador, Jenifer Gil i Sandra Mantecón). Els resultats constaten que aplicar les etiquetes diagnòstiques d’infermeria ajuden en el diagnòstic precoç d’autisme en el sexe femení.
De fet, en el cas de les dones, és més difícil arribar a un diagnòstic, ja que solen passar desapercebudes. “Sigui per infradiagnòstic o perquè és tardà”, explica Mónica Góngora. “Però, en tot cas, és un desavantatge, perquè com més tard es diagnostica, més fàcil és que s’autolesionin o pateixin trastorns del patró de la son”, afegeix. De fet, la prevalença d’autolesions es quadruplica entre dones que homes; mentre que els trastorns de la son es dupliquen.
