L’insigne arquitecte Lluís Muncunill, emblema del Modernisme a Terrassa, va viure a la casa Ramon Matalonga, al carrer de Topete, durant vint anys. Ell va remodelar l’edifici, construït en la dècada dels anys setanta del segle XIX. La casa està a la venda en portals immobiliaris per gairebé 1,7 milions d’euros.
Una trucada a la immobiliària
“Bon dia, voldria informació d’una casa que anuncien al centre de Terrassa”. La treballadora de la immobiliària contesta, afable: “I tant, a quina zona?” Resposta: “Al carrer de Topete”. Després d’un breu silenci, la noia qüestiona: “Compra o lloguer? “Doncs, m’interessaria saber les condicions de totes dues opcions. He vist que té 30 habitacions i 8 lavabos”. L’agent contesta: “Sí, sí, és una finca de 850 metres quadrats”. La conversa podria passar per qualsevol de les moltes trucades que reben a la immobiliària DCANO Real Estate de Barcelona, si no fos perquè parlem de la casa on va viure durant dues dècades l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, paradigma del Modernisme a Terrassa, i que ell mateix va reformar.
L’anunci
Tres plantes, segona mà, per reformar, calefacció individual, diu l’anunci d’aquesta “impressionant casa modernista” de l’arquitecte Lluís Muncunill, “popularmente coneguda com a casa Ramon Matalonga”. Es tracta “d’un edifici molt versàtil, on es pot ubicar la seu d’una empresa o entitat, oficines, despatxos, residències en general, geriàtrics, pisos, locals, etc”, afegeix el reclam publicitari, que referix l’existència de llicències municipals per edificar-hi residència o contractar-hi un centre de negocis, una residència de dia o fins i tot un gimnàs.
Part del pati del recinte / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La història
La casa Ramon Matalonga és una joia modernista poc coneguda. Es troba al número 68 del carrer de Topete, entre els de Sant Jaume i de Sant Quirze. A diferència d’altres edificis de l’època, la casa dels Matalonga on va residir Muncunill ha viscut sempre d’esquenes a la ciutat. Es tracta d’un espai enorme, amb un immens pati i moltes possibilitats. La va construir els anys 1870 el mestre d’obres Jaume Comerma i Torrella per a Ramon Matalonga i Morros. L’any 1914, Muncunill la va restaurar. Hi va deixar, tant a la façana com a l’interior, la seva personal empremta. Va mantenir l’estructura original de l’edifici, però va aixecar-hi un pis més i va modificar la façana.
La casa on Muncunill va viure durant dues dècades ocupa un casal i mig. L’arquitecte hi va fer remarcables treballs de fusteria i hi va incloure arrambadors de ceràmica verda i d’altres paviments ceràmics.
Projectes
La seva especificitat la converteix en una casa difícil d’adquirir. Han existit en el passat alguns projectes per encabir-hi habitatges unifamiliars o bé una llar d’infants. S’havia parlat fins i tot de condicionar-hi una residència geriàtrica, però cap de les propostes va acabar quallant. Els propietaris han decidit posar-la a la venda a través d’aquells portals immobiliaris que tantes vegades veiem anunciats per televisió. El preu: 1.690.000 euros.
Fa tretze anys, el “xalet en lloguer” costava uns 6.000 euros al mes. La informació cadastral del lloc indica que es tracta d’una finca de classe urbana, d’ús principal residencial i amb 1.115 metres quadrats de superfície construïda en una parcel·la de 852 metres quadrats. I qui l’adquireixi o tingui potestat per procedir-ne a la instal·lació, té disponibles 148 metres quadrats per col·locar-hi plaques solars, tenint en compte que en aquesta cobertura toca el sol durant 3.175 hores a l’any.
La casa està al número 68 del carrer de Topete / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Pràcticament només els enamorats del patrimoni historico-artístic terrassenc, o els experts, o personal municipal o immobiliari, reparen en l’existència d’aquesta casa pairal situada al carrer de Topete, al Centre, però allunyada del moll modernista més reconegut.
Segona divisió
Potser per això passa més inadvertida aquesta finca a la qual una plataforma de veïns, Salvem Topete, constituïda per denunciar l’excés de trànsit en aquest carrer, ha retornat a l’actualitat després de la Fira Modernista. La plataforma lamenta que la casa Ramon Matalonga no aconsegueixi aquesta primera divisió del prestigi a Terrassa, que no es pugui visitar i gaudir, que no es pugui passejar pel seu jardí “i reviure la seva història”. L’edifici, diu el veïnat, està deixat, “brut i ple de grafits” i els més de tres milions de vehicles que passen cada any per davant de l’immoble “provoquen una greu deterioració en aquest”.
Què pensaria Muncunill, tan distingit, “si veiés en què s’ha convertit la que va ser casa seva durant tants anys?”, es pregunta la plataforma veïnal. Perquè sí, allà, a uns metres de la cantonada amb el carrer de Sant Quirze, va residir Lluís Muncunill durant gairebé vint anys.
De la informació coneguda fins ara s’infereix que l’arquitecte va viure en dues cases que no era de la seva propietat. La primera va ser la casa Ramon Matalonga, que va ocupar en 1895 després de contreure matrimoni amb Àngels Palet de la Quadra Mata de la Barata, pubilla del mas de Can Palet. Va deixar aquesta finca després de reformar-la l’any 1914, quan el matrimoni es va mudar a la casa pairal de Can Parellada, al carrer del Puig Novell. D’aquesta residència familiar procedia la mare de Muncunill, Narcisa Parellada. Pel que sembla, l’arquitecte es va traslladar després a la masia de Can Palet, propietat de la seva esposa.
Domènec Ferran, exdirector del Museu de Terrassa
L’opinió d’un expert
Domènec Ferran coneix perfectament la casa Ramon Matalonga. L’ha visitat diverses vegades, sempre que hi ha hagut d’acompanyar tècnics i arquitectes municipals en visites per a possibles compradors d’una venda que mai no es va acabar de materialitzar. “Es tracta d’una casa amb moltíssimes possibilitats, amb un pati obert espectacular. Es presta a usos ben diversos. Hi va haver diferents propostes, però mai no es va acabar venent. Cap dels projectes va quallar”, comenta Ferran.
L’exdirector del Museu de Terrassa considera que “tant per l’elevat preu de la finca com per les seves dimensions, serà difícil que algú hi vagi a viure”. Actualment és buida. Només una part de la finca, amb entrada pel carrer de Sant Quirze, es va llogar fa uns anys a una llar d’infants.
Domènec Ferran, segurament la persona que millor coneix el patrimoni artístic i arquitectònic de la ciutat de Terrassa, entén que l’edifici “no té prou entitat en sí mateix com per convertir-lo en un museu”. Així mateix, entén que “l’Ajuntament hauria de comprar-lo per instal·lar-hi algunes de les seves dependències. Jo apostaria per replicar el que es va fer amb l’antic Ajuntament del Raval o bé amb la Casa Baumann”.
Detall exterior / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Fa només uns mesos, a l’antic Ajuntament s’hi va instal·lar la Casa de l’Esport. El consistori va realitzar una permuta amb l’Institut Industrial. En el cas de la Casa Baumann (casa Coll i Bacardí), un dels grans exponents del Modernisme tardà a la ciutat, l’any 1990 s’hi va instal·lar el Servei de Joventut. Ferran sosté que sense la intervenció pública, la casa del carrer de Topete “sembla abocada a un progressiu deteriorament”.
Refugi i plató
La casa Ramon Matalonga té una història particular. Durant la Guerra Civil, l’octubre del 1936, va acollir refugiats. El cineasta terrassenc Toni Verdaguer hi va rodar l’any 1989 diverses escenes del seu segon llargmetratge, “La teranyina”, basat en la novel·la del també terrassenc Jaume Cabré. La casa del carrer de Topete va ser un dels múltiples edificis modernistes de la ciutat que van servir de plató cinematogràfic.
Diari de Terrassa ha contactat amb l’Ajuntament per conèixer el seu posicionament respecte al futur de l’edifici. El consistori sols afirma que la casa Ramon Matalonga està subjecta a limitacions en quant a projectes de reforma. Està considerada un Bé Cultural d’Interès Locals (BCIL), categoria de protecció del patrimoni cultural català que s’atorga a un bé que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies de la categoria superior: els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN). Les declaracions de BCIL les fa l’Ajuntament en ple i el Departament de Cultura de la Generalitat en formalitza la inscripció a l’Inventari del Patrimoni Cultural Català.
