A falta que la campanya electoral arrenqui oficialment aquesta mitjanit de dijous, els partits polítics van celebrar ahir el segon debat electoral. Després que dilluns parlessin de Cultura, ara tocava Medi Ambient. I si dilluns vam ressumir amb La cultura no crida”, ara tocaria un “Unes gotes de viandox en el ring ecologista”. Perquè el debat electoral ecologista va guanyar en salseig. Tot i que encara no a cabassos.
Organitza? La Paparola (col·lectiu ecologista creat fa 4 anys). El ring? El casal de Sant Pere. Polítics participants? La “fórmula 5+3”: els qui ara són a l’Ajuntament i els 3 “petits” que es van quedar sense regidors al 2019.
Probablement, el fet més destacable del debat d’ahir és que 55 ciutadans s’acostesssin a escoltar un debat electoral (sense que els oferissin entrepans de botifarra esparracada o els amenaçassin amb haver de fer un viatge amb Renfe fins a Granollers). I és que una societat civil que vol conèixer les opcions dels qui seran els seus representants polítics és tan inusual com interessant. Caldrà agrair-li als activistes de La Paparola l’organitzacio de la trobada, que mostra també la rellevància que l’emergència climàtica ha adquirit. I també que partits allunyats ideològicament dels postulats de La Paparola responguessin a la convocatòria, especialment del PP i de Ciutadans. Anna Ramon va conduir un acte en el què, tanmateix, no es va assolir la paritat de gènere: hi ha haver dues dones per vuit homes. Vet aquí l’1×1 dels púgils:
Tot per Terrassa
Lluïsa Melgares va ser de les candidates que més es va barallar, probablement perquè tothom vol pescar en aigües ballaristes. Tant PP com Ciutadans van tenir estira-i-arronses amb Melgares, qui va amollar una de les curiositats del debat: “Semblo la defensora del Govern i no ho sóc. Tinc el meu propi programa”. El taronja Gonzalo Díaz va ser el més ràpid a assenyalar la contradicció i -de pas- pegar branca: “Li heu donat massa poder a ERC”. Melgares va treure munició per lamentar, en veu alta, que s’estiguessin fent comentaris “sense llegir els documents que estàn penjats a la web”… (aka ‘prepara’t els debats, xato’).
PSC
Marc Armengol va tirar d’experiència com a regidor (en l’oratòria) i governant (de l’àrea d’Urbanisme i Mobilitat) per fer una defensa pausada d’un model de ciutat clar: La ciutat dels 15 minuts. No va entrar a grans interpel·lacions amb altres formacions, tot i que es va percebre l’animadversió amb “els escindits” de Tot per Terrassa. Separacions familiars sempre són doloroses.
ERC
Pep Forn va substituir Carles Caballero, el gran polemista dels republicans. La seva absència va ser notòria, en tant que actual regidor d’Urbanisme (amb competències en la majoria de temàtiques què es debatien). Amb probabilitat, la seva presència hagués fet saltar xispes, especialment davant les crítiques a la urbanització dels Bellots i Can Bosch. Pep Forn va fer una tranquil·la defensa de les polítiques municipals, especialment de les que més li són properes (com ara l’Economia Social) i va ser generós reconeixent les “incongruències” que li genera a les agrupacions vallesanes d’ERC que el Govern de Pere Aragonès hagi acceptat -d’aquella manera- la Ronda Nord. I sí: va ser dels pocs que diu correctament “vianalització” (el mot “peatonalització” és incorrecte).
Ciutadans
Gonzalo Díaz es va veure lleuger en l’oratòria i amb ganes d’entrar amb el cos a cos, especialment amb Melgares. Va aprofitar alguna intervenció per impregnar-la d’un cert politiqueig (“consulteu els veïns”) i va estar viu a l’hora de retreure-li que no defensès l’obra de govern. Per cert, no va intercalar cap intervenció en castellà.
Públic assistent al debat / DT
Junts
Joan Baltà va ser “L’home tranquil” de John Ford. No va bregar amb ningú i probablement va sortir del casal de Sant Pere igual que va entrar-hi: sense angoxies electorals i demanant-se què hi feia, entre polítics. Va fer una defensa dessapasionada per terminar el Quart Cinturó, va fer una ecertada i unpopular opinion sobre els patinets (“no han reduït el trànsit, sobretot l’empra gent que abans caminava”) i va defensar el comerç local alhora que criticava el model centres comercials als afores (“és més propi dels Estats Units”). L’exregidor d’economia Miquel Sàmper no hi era, per escoltar allò darrer.
Comuns
Òscar Galeote va fer dues interessants línies discursives: sobre l’Anella Verda (en tant que s’hi facin projectes productius, no caldrà fer-hi itinerants; ja serà atractiva per sí mateixa) i les places dures (semblen més barates, però a la llarga tenen problemes de confortabilitat, climatologia i drenatge). Tanmateix, no se’l va veure còmode en l’explicació oral d’aquestes mesures (que va llastrar la percepció del discurs).
PP
Marta Giménez va sortir a l’escenari sense cap pressió interna, doncs tampoc tenia gaire a perdre davant un públic molt majoritàriament d’esquerres. I això potser li va ajudar en l’oratòria ràpida i lleugera. Va poder repetir alguna idea clau (embossos als carrers Topete, Galileu i Arquimedes) i se’n va sortir fàcil d’un dard de Melgares sobre el seu ús del cotxe, tot replicant-li: “No condueixo, malauradament. Vaig a tot arreu caminant, en bus o en tren”.
CUP
Jaume Bofill va arrencar el debat amb una entonació de veu excessivament pausada i potser nerviosa, però el va acabar entrant a confrontar pels projectes urbanístics i els menjadors escolars (on més còmode se sent). Va intentar atillar ERC pels Bellots i Can Bosch (sense que quedés clar qui guanyava l’assalt) i va ser punyent quan va etzibar la resta de partits que hagin canviat el nom de Quart Cinturó a Ronda Nord “per màrqueting”. Va aprofitar poc el cartutx de la crítica a la pista de gel (la crítica més reeixida mediàticament dels cupaires els darrers anys).
