Tot per Terrassa tornaria a guanyar a la ciutat si les eleccions se celebressin avui i estaria en condicions de revalidar el govern replicant el pacte amb ERC. Una enquesta encarregada pels republicans a Opinòmetre, a la que ha tingut accés Diari de Terrassa, dibuixa un mapa polític després del 28M on el PSC sumaria un regidor (8) i estaria en disposició de formar govern alternatiu.
El partit encapçalat per Jordi Ballart seria la força més votada a la ciutat, on quatre anys després de donar la sorpresa amb la seva candidatura municipalista, aconseguiria mantenir el lideratge polític, tot i que perdent un regidor. Tot per Terrassa passaria dels 10 edils actuals a 9 en la projecció de l’enquesta. La formació passaria de tenir el 29,28% dels sufragis l’any 2019, al 28,64% aquest 2023.
El partit de Jordi Ballart tornaria a guanyar les eleccions, amb el PSC i ERC com a forces en alça
El 28M Ballart tornaria a guanyar les eleccions a Terrassa amb el PSC i ERC com a forces a l’alça. Ambdues formacions guanyarien un regidor cadascuna – PSC passa de 7 a 8 regidors i ERC de 5 a 6- i situarien la governabilitat de la ciutat en mans dels tres partits amb més representació.
Pel que fa a la resta de formacions, a les urnes del 28 de maig Junts per Terrassa perdria un regidor, passant de 2 a 1; Ciutadans quedaria fora del consistori; i els Comuns i el PP entrarien amb un representant cadascuna. A l’enquesta d’Opinòmetre, la ultradreta entraria per primera vegada al ple de la mà de Vox, que tindria un regidor.
Qüestió de tres
En l’escenari polític i amb la nova correlació de forces, la configuració del nou executiu quedaria en mans de tres formacions: Tot per Terrassa, PSC i ERC.
De fet, els republicans s’erigirien en l’única candidatura capaç de formar un govern amb qualsevol de les dues forces més votades. Tindrien, per tant, la clau de la governabilitat, donat que la confrontació entre socialistes terrassencs i la formació liderada per Jordi Ballart impossibilitaria, a priori, un acord de govern entre les dues formacions més votades.
Les municipals de 2023 dibuixarien un consistori més atomitzat. L’any 2019, la irrupció de TxT al panorama polític de la ciutat va desconfigurar el clàssic repartiment de vots i va simplificar el ple, que es va quedar amb cinc formacions polítiques.
Quatre anys després, el mapa electoral s’ajusta i set partits tindrien presència en el ple: TxT, PSC, ERC, JxT, PP, Terrassa En Comú Podem i Vox. La majoria d’ells (4), però, només disposarien d’un regidor, cosa que limita el seu paper com a forces decisives.
Ciutadans quedaria fora del ple i tornarien Comuns, el PP i entraria Vox
La CUP seria l’única formació que va quedar fora del consistori l’any 2019 i que no aconseguiria recuperar cadira al ple. Els independentistes no arribarien al 5% necessari per tenir un representant a l’Ajuntament de Terrassa.
De fet, el vot independentista hauria apostat per reforçar el paper d’ERC a l’Ajuntament, després de quatre anys jugant un paper rellevant al govern de la ciutat.
Els republicans millorarien resultats i passarien de tenir el 14,93% dels vots a assolir el 19,08%, el millor resultat en unes municipals. La formació liderada per Ona Martínez també aconseguiria la seva millor representació al ple, passant dels 5 regidors actuals a 6.
Per contra, Junts patiria el cop més dur en unes municipals, passant de les dues regidories actuals a quedar-se amb una sola representant al ple. El vot independentista, doncs, deixaria fora del ple a la CUP i retallaria pràcticament dos punts el resultat de la llista liderada per Meritxell Lluís. Passant del 7,56% aconseguit per Lluís Puig i Miquel Sàmper com a caps de llista el 2019, a un 5,74% aquest 2023.
El sondeig apunta que el decantament de vot més important es produeix a la dreta de l’arc polític de Terrassa, on Ciutadans pateix el cop més dur a les urnes. Els liberals van guanyar les eleccions catalanes a Terrassa el 21 de desembre de 2017, en plena efervescència del procés. Van tenir un resultat del tot extraordinari, amb 37.000 vots i un 29% de l’electorat.
A les municipals de 2019, CS va aconseguir tres regidors i un 8,11% dels sufragis, que el 28 de maig caurien fins al 2,38%, deixant-los fora del consistori.
Bona part dels vots perduts per Ciutadans haurien possibilitat la tornada a l’Ajuntament del PP i l’entrada, per primera vegada, de Vox. Ambdues formacions guanyen dos i tres punts percentuals, respectivament, just els cinc punts que perd Ciutadans.
Terrassa bipartidista
Quin és el rumb que agafa la política de Terrassa a partir d’ara? Doncs el sondeig apunta cap al bipartidisme, amb el PSC i Tot per Terrassa com a principals formacions polítiques a la ciutat. Ja ho eren el 2019, però ara les distàncies s’escurcen.
Tot per Terrassa i PSC sumen el 53% dels vots i representarien vora dos terços del ple
Junts, els partits de Jordi Ballart i d’Eva Candela sumen a la ciutat el 53,34% dels vots. Més de la meitat dels sufragis mobilitzen els dos partits majoritaris, que en l’hipotètic, i poc probable, que sumessin forces, representarien vora els dos terços del ple municipal.
Aquesta és una fotografia inèdita a la ciutat des de 1979, quan el PSUC i el PSC van pràcticament empatar a vots. Després, l’hegemonia socialista ha dominat el panorama polític de Terrassa. Fins a 2019, amb la irrupció de Tot per Terrassa. Ara, el sondeig dibuixa un bipartidisme.
