A falta de tancar les estadístiques detallades d’assistència, la XX Fira Modernista ha estat una de les més massives. Fins al punt que el Centre va quedar prop del col·lapse en algunes franges horàries de dissabte (com ara a mig matí, impulsat pel clima primaveral). De fet, el corredor entre la Plaça Vella, el Raval, la Rambla i la Masia Freixa va tornar a ser la zona més transitada.
La jornada de diumenge, per contra, va quedar parcialment distorsionada per la pluja, que va caure a partir de les 19 hores i pràcticament va aturar tota l’activitat de carrer. “És cert que la pluja ens va fer perdre dues hores de fira”, reconeix el regidor de Turisme, Pep Forn.
Un dels esdeveniments afectats va ser l’acte de cloenda (en el qual s’anuncia la temàtica de l’any següent). En comptes de tenir lloc a la Plaça Vella, es va realitzar al Teatre Principal. “No llueix tant fer un acte a l’interior és clar, però en general la fira ha estat extraordinària”, sosté Forn.
I és que les xifres finals d’assistència (que es coneixeran en un parell de dies) mostraran un increment de públic respecte a 2022 pel que fa a la jornada de dissabte i la major part de diumenge. És molt probable, però, que la caiguda d’assistents motivada per la pluja acabi compensant el balanç. Un altre senyal per valorar la fira són les dades de la restauració. El Gremi fa una valoració molt positiva. De fet, els restaurants van fer ple en els dinars de dissabte i –a diferència d’altres anys– la demanda es va allargar també a la nit.
Allargar el dissabte
Segons el regidor de Turisme, aquest fet es pot deure a l’estratègia d’allargar la fira a la nit. “Cada cop programem activitats més tard, de forma que moltes persones que vénen de visita acabin volent quedar a sopar”, apunta el regidor. I és que la presència de turistes és un factor clau de la Fira Modernista. “L’any passat van venir unes 50.000 persones de fora de la ciutat. Suposem que enguany la xifra haurà estat similar”, diu Forn.
De fet, la Modernista és -indiscutiblement- l’esdeveniment turístic més important de Terrassa al llarg de l’any. Sense dubte ni matisos. “Esporàdicament, podem tenir el Mundial de Hockey, uns Jocs Olímpics… Però la fira és el més conegut i sostingut en el temps”, diu Forn.
Tant és així que l’organització ha hagut de multiplicar les activitats oficials (unes 400), per poder absorbir tota la demanda. També han descentralitzat la programació, per evitar col·lapses en un únic punt (com podria ser la Masia Freixa o el Raval). Tanmateix, la multiplicitat de la programació també ha generat la frustració en molts ciutadans, que lamentaven que els actes s’encavalquessin i que no poguessin anar-hi a tot el que voldrien.
Això no obstant, cal entendre que la concepció de la Fira Modernista és avui més a prop a un festival que a una festa major, explica Forn, per l’afluència i obligada gestió de masses i l’objectiu de projecció de ciutat a l’exterior en què es basa. Les activitats han passat també d’estar organitzades per un centenar d’entitats, fins a les 160 que han participat enguany.
De fet, aquest augment en la participació de la societat civil també comporta una conseqüència estètica, que és l’increment de veïns i veïnes que es vesteixen d’època. Especialment, es constata un augment en el nombre de persones que es vesteixen amb roba d’obrer. Un factor que pot estar relacionat amb la facilitat més gran per quadrar una vestimenta amb algunes peces del mateix armari, que no pas el “look” de burgès (que sovint es cus o es lloga).
Enguany, el globus aerostàtic amb base al pati de l’Escola Pia (la gran novetat de la fira), va destacar entre les 400 activitats. Tanmateix, la xifra d’usuaris no va ser espectacular, ja que tot just hi podien pujar dues persones per torn. També cal afegir què, logísticament, requereix temps entre torn i torn. Forn apunta que caldrà “estudiar bé si mantindrem el globus l’any a vinent o no”, tot apuntant a la disponibilitat de recursos econòmics per a l’activitat i la seva distribució.
La fira també deixa reptes de futur i nous segments de població a atraure; Forn creu que cal dosificar petites transgressions. “Es tracta d’organitzar alguns actes que, tot i que siguin més justos en recreació, serveixin com a motor”, explica, tot posant d’exemple el concert de Minyons què, si bé no estava gaire teatralitzat com a modernista, sí que va aplegar centenars de joves.