“De la forma més natural volem desitjar-los un feliç Nadal i un pròsper any 1985”, es llegeix a l’etiqueta que penja de l’ovelleta de peluix. “S’ha tombat l’ovella”, diu el Juan, el propietari d’aquest obsequi nadalenc que l’empresa per a la qual treballava li va regalar llavors. Juan Utrera Gutiérrez, veí de Can Palet, encara era empleat de Corcoy, una de les múltiples indústries tèxtils de Terrassa. Es va jubilar allà mateix el 1996. Juan Utrera era un dels visitants de l’expositor amb peces d’antany, ja perdudes, d’oficis extints, inaugurat aquest dimecres al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).
N’hi ha unes trenta peces: pinces, tisores, agulles, mostraris de fils… Unes quaranta persones van participar en la inauguració de la vitrina, organitzada per l’Associació El Llibre de la Vida, l’entitat nascuda a Terrassa per preservar records i dotar de contingut al present recuperant el passat. Seguim i creem, com va deixar escrit Gabriel Miró.
Les cosidores d’errades
“Mira quina gràcia, tants anys després”, indicava una dona assenyalant la vitrina. Bona part de les visitants havien estat cosidores d’errades, una de les últimes baules de la cadena de producció, les detectores de fils sortints que es van deixar les pestanyes en escodrinyar les peces.
El Juan es demorava una mica mirant l’ovella de peluix, que sí que s’havia tombat. El Juan es demorava en records. Va arribar d’adolescent a Catalunya des de Campillo de Arenas (Jaén). Primer va recalar a Rubí, a una bòbila. “Allò era més dur”. Després, a Terrassa. Dos anys a Sala i Badrinas. Després a Saipe, que després va ser Corcoy. “Feia de tot: portava pentinadores de llana i tota mena de màquines. Aquella fàbrica era de les millors de Catalunya. Però van decidir portar-la-hi a Rússia…”, recorda. Ho va passar malament en jubilar-se: “Portava molts anys allà dins…”
