La tècnica avança a marxes forçades i, en aquest sentit, el mercat laboral necessita cada cop més enginyers. De fet, es calcula que a l’estat espanyol en caldran més de 200.000 en els pròxims deu anys.
L’interès per captar talent universitari creix any rere any i mostra d’això és la xifra rècord de participació aquest dimecres al 17è Fòrum d’Empreses de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb més de 70 companyies.
“Abans tot era molt manual, però avui dia tots els processos s’estan automatitzant i la gent que pot controlar-los ha de sortir de carreres tècniques, d’enginyeria, majoritàriament”, manté Marc Massó, del departament d’enginyeria d’Interrol España, empresa del Parc Tecnològic del Vallès dedicada a solucions per a intralogística que enguany participava en el fòrum per primer cop.
“Si el que volem és ser una societat més desenvolupada cada cop es requeriran més enginyers. Posicions de baix nivell haurien de ser subsistides per procediments mecànics que evitin errors i no siguin pesats, màquines o eines que ens facilitin la vida, i persones que no tinguin uns coneixements o un desenvolupament en aquest aspecte en un futur quedaran estancades”, sosté Àlex Sadurní, cap d’R+D de Lauda Ultracool.
/ Nebridi Aróztegui
“Els enginyers són més necessaris que mai. En el nostre cas, estem ampliant el personal i l’equip tècnic és un dels que més s’està reforçant i creixent”, afegeix Sergi Salvador, del departament de recursos humans d’aquesta empresa ubicada a Terrassa, que reconeix que trobar enginyers de vegades costa. “Són perfils molt sol·licitats que estan treballant ja i habitualment tenen bones condicions i perquè valorin una oferta ha de ser una oferta considerable que no totes les empreses tenen la capacitat de fer”, assenyala.
De fet, des de l’Eseiaat asseguren que, amb prop de 1.000 graduats l’any, gairebé el 90% dels titulats troben feina els sis primers mesos després de graduar-se.
Perfils
“El 60% de la nostra plantilla són enginyers. En tenim a tots els departaments: màrqueting, R+D, laboratoris, comercial… Els enginyers dissenyen, venen… hi ha moltes coses que pot fer un enginyer. Són imprescindibles. Tenen ments molt obertes i són fàcilment adaptables al que els demanes”, valora Susanna Soley, secretària de direcció i membre del departament de recursos humans de Circutor, amb seu a Viladecavalls.
“Un enginyer és una persona molt flexible. La carrera et fa espavilar, ser emprenedor, curiós…”, assegura Adriana Mata, analista empresarial a HP. “No és només la part tècnica. Nosaltres valorem la capacitat d’adaptació a un entorn que canvia molt ràpidament, on s’ha de ser molt flexible, on s’ha d’aportar i d’estar obert a noves idees…”, afegeix Montse Sanromà, de l’equip de recursos humans.
La importància de les pràctiques
A la UPC fa temps que aposten per introduir activitats per treure els estudiants de la seva zona de confort acadèmica habitual i animar-los i exposar-lo a problemes reals proposats per empreses i entitats externes. Tot i això, les empreses asseguren que els joves, quan acaben la universitat, surten encara amb uns coneixements eminentment teòrics i poc específics.
“Quan estudies enginyeria industrial toques moltes branques, però cap amb profunditat i quan surts al mercat laboral has d’aprofundir en l’especialitat de l’empresa i tenir l’habilitat d’aprendre ràpidament”, indica Massó. “A la universitat et donen molta teoria i quan surts t’estampes contra la realitat. Poder fer pràctiques mentre estudies et dona una visió molt més realista”, defensa.
/ Nebridi Aróztegui
“Surts amb uns coneixements que tenen poc a veure amb el que et trobes en el món laboral i has de fer un nou aprenentatge. Des del meu punt de vista, la universitat et dona les eines per espavilar-te, la base per començar, però mai et donarà tots els coneixements perquè entris en una empresa i al minut zero ho facis tot perfecte, de forma ràpida i eficient”, opina, per la seva banda, Sadurní, per a qui l’empresa ha de posar més esforços en l’oferta de pràctiques. “Les empreses han de trobar feines per als estudiants que realment siguin tan útils per a l’empresa, com per l’estudiant. De vegades et fan fer una feina que no està relacionada amb els teus estudis i aporten res o molt poc a la formació laboral d’aquestes persones. Les empreses s’hi han d’implicar més”, insisteix.
“Els estudiants valoren molt fer pràctiques a empresa i per a les empreses és també una oportunitat per formar-los a mida. Tot i que tenen material al laboratori de la universitat, els falta el vessant del client i del món empresarial real. La part formativa la tenen, però l’altra és molt fluixa, per això són interessants les pràctiques. Entrar al món laboral sense haver fet pràctiques és un desavantatge”, assegura, per la seva banda Soley.
Un primer contacte amb el món empresarial
El Fòrum d’Empreses de l’Eseiaat és una portunitat perquè els universitaris tinguin un primer contacte amb el món empresarial. Hi acudeixen tant estudiant de cursos avançats que busquen pràctiques o fins i tot un primer contracte laboral com d’altres que fa menys que han començat la seva formació universitària i que ja volen conèixer quines empreses hi ha en l’entorn de l’enginyeria.
“Volia fer una carrera que m’interessés i que tingués sortida. M’agradava el tema de l’espai i sé que enginyeria aeroespacial té bones sortides. Per això m’hi vaig decantar”, explica Tristán Arnuelos, que cursa primer i que valora els diversos programes i grups d’alumnes que hi ha al voltant de l’escola i que duen a terme diversos projectes fora del que és estrictament l’aula per posar en pràctica els coneixements adquirits. “Va bé perquè t’has d’espavilar. Hi ha un munt de programes i pel que tinc entès t’ensenyen un munt”, exposa.
/ Nebridi Aróztegui
“Per molt que t’ensenyin la teoria, si no la practiques, aniràs poc lluny i aquí al fòrum també hi ha parades que t’ho mostren”, indica Pau Amigó, company de classe d’Arnuelos, que ahir va decidir participar del fòrum per començar a “conèixer noms d’empreses i el que fan”. “Serveix per orientar-te una mica, per anar sabent de què va aquest món i conèixer quines aptituds busquen les empreses i que ens ajudin, potser, a acabar d’enfocar-nos”, afegeix Arnuelos.
“Jo vaig començar amb la covid i moltes coses que eren d’estar al taller no les vaig poder fer”, lamenta Griselda Pintó, que està a cavall de tercer i quart de Disseny Industrial. “Ara hem tornat a fer més pràctica. Crec que és tan important com la teoria. Si no ho fessin, no sabríem fer res”, considera la jove, que li agradaria trobar una feina “on pogués fer una mica de tot i també amb part creativa”.
