A la comarca, la diferència de salari mitjà entre homes i dones l’any 2021 va ser del 18%. Les dades procedeixen d’un estudi del Consell Comarcal del Vallès Occidental sobre els salaris a la comarca. Es refereix a les darreres dades de les quals es disposen, les de l’any 2021. De les cinc grans ciutats del Vallès Occidental (Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola), les que tenen més de 40.000 habitants, Terrassa és la que presenta una menor bretxa salarial de gènere (la diferència entre el que cobren els homes i les dones), concretament del 15,1%. Per contra, Cerdanyola (26,2%) i Sant Cugat (23,3%) presentaven l’any 2021 la major diferència. El tercer lloc l’ocupa Sabadell (17,9%), seguida de Rubí (17,4%).
L’any 2021, el salari mitjà dels homes a Terrassa era de 28.697 euros, mentre que el de les dones era de 24.377 euros. En el global de la comarca, el salari dels homes era de 33.005 euros i el de les dones de 27.067 euros, el que suposa una diferència salarial entre homes i dones de 5.938 euros en xifres absolutes.
El sou mitjà de la població resident als cinc grans municipis del Vallès Occidental va ser el 2021 de 30.199 euros bruts, un 7% superior al de Catalunya (28.076) i un 15,4% superior al d’Espanya (25.552). A Terrassa, la xifra és de 26.709 euros bruts anuals. Es tracta d’unes remuneracions mitjanes inferiors, per exemple, a les de la ciutat de Barcelona (32.324 euros) i també al conjunt de municipis de l’àrea metropolitana (30.549). Sant Cugat (47.262) i Cerdanyola (30.759) són les ciutats d’aquest “top five” que compten amb un nivell salarial superior. A continuació hi ha Sabadell (28.068). La segona xifra més baixa és la de Terrassa (26.709), seguida de Rubí, que amb 26.149 euros anuals és el lloc on es cobra menys d’entre les cinc grans ciutats de la comarca.
Els salaris mitjans de les persones residents als cinc grans municipis del Vallès Occidental van augmentar un 5,7% en termes nominals, per sobre de la mitjana catalana (+5,1) i espanyola (+4,7), però lleugerament per sota de la ciutat de Barcelona (+5,7). Tenint en compte l’evolució dels preus, que l’any 2021 van registrar una pujada anual del 2,7% a les comarques de Barcelona, l’increment real dels salaris va ser del 2,8%. En l’àmbit comarcal, la pujada dels salaris va ser força més intensa a Cerdanyola (+8,5%), seguida de Rubí (+3,5%) i Terrassa (+2,9%). Sabadell va pujar un 2,3% i Sant Cugat només un 1,5%.
Increments moderats
Si l’any 2021, el salari mitjà a Terrassa era de 26.709 euros, el 2020 era de 25.258 euros i el 2016 de 23.888. Aquesta evolució positiva dels salaris ha permès recuperar la devaluació salarial experimentada als grans municipis de la comarca els anys 2018 i 2019, període marcat per l’alça de preus i la desacceleració econòmica, i la moderació de l’any 2020, ja en el context de pandèmia. Com a resultat, segons l’estudi del Consell Comarcal, els salaris s’han incrementat, en termes reals, en un 4% en relació amb l’any 2016.
Per grups d’edat, queda clar que els més grans són els que més cobren. El grup d’edat més avançada (55 anys i més), presenta els sous mitjans més elevats a pràcticament tots els àmbits. Aquest fet és esperable atesa la relació positiva entre l’edat i el nivell salarial: en general, els treballadors de major edat acumulen experiència laboral, antiguitat i tenen major estabilitat contractual.
A Terrassa, amb un salari mitjà de 26.709 euros, els majors de 55 anys són els que tenen salaris més elevats (28.858 euros de mitjana), seguits de ben a prop pels treballadors d’entre 35 i 54 anys, que presenten una xifra molt similar (28.830 euros). Hi ha una diferència de més de 7.000 euros amb relació als menors de 35 anys, que reben de mitjana un salari anual brut de 21.149 euros. Aquesta xifra supera de poc la mitjana catalana (21.085) i espanyola (19.344). Es troba lleugerament per sota de la mitjana de la comarca (21.314). De les cinc grans ciutats, Terrassa és la segona en la franja de salaris dels joves, només superada pels 25.216 de Sant Cugat.
Una altra de les variables interessants de l’estudi del Consell Comarcal és que els estrangers guanyen menys que els espanyols. A Terrassa, els estrangers guanyen 18.959 euros, per 27.642 dels espanyols. En el global de la comarca, els ciutadans espanyols guanyen 30.930 euros de mitjana, per només 24.092 dels estrangers. Només Rubí (18.101) presenta pitjors xifres en tots els àmbits. Pel que fa als estrangers, la mitjana catalana és de 21.459 i l’espanyola de 19.415.
Els sous més alts multipliquen gairebé per 5 els més baixos
La precarietat laboral afecta de manera notable els diners que perceben els ciutadans. De fet, una de les principals bretxes que s’observen en els salaris és la de modalitat de contracte. A Terrassa, aquells que tenen un contracte indefinit, cobren 27.786 euros bruts l’any, pels 19.723 dels que tenen un contracte temporal.
La bretxa salarial entre els millor i els pitjor pagats continua creixent. El sou mitjà dels treballadors amb el nivell retributiu més elevat (51.680 euros) multiplicava per 4,7 el del grup de treballadors amb els salaris més baixos (10.943 euros). L’any 2021, la ràtio va disminuir i és 1,4 punts inferior a la de l’any 2016.
Pel que fa als grups professionals, els salaris del 2021 a Terrassa es reparteixen de la següent manera: llicenciats, enginyers i alts directius (51.774 euros), caps administratius, de taller i tècnics (37.173), oficials administratius i ajudants (27.513), oficials administratius i subalterns (22.567), oficials de primers, segons i tercera i especialistes (10.233), i treballadors sense qualificació i menors de 18 anys (16.135).
Pel que fa al sector d’activitat s’observen algunes diferències significatives en els sous. Els treballadors que més cobraven a Terrassa l’any 2021 eren els que es dedicaven a activitats professionals i administratives (31.689), seguits dels de la indústria (30.862 euros), i els que es dediquen a la informació, finances i immobiliàries (27.513). En darrer terme hi ha els treballadors de l’administració pública, educació, salut i serveis socials (25.950), la construcció (24.189), el transport i l’hostaleria (24.029) i en darrer terme els treballadors del comerç (23.596).
Afecta el nivell d’estudis?
Segons les dades, el nivell d’estudis dels treballadors afecta de manera directa als sous que perceben. En aquest sentit, a Terrassa, aquells que tenen estudis des de primera etapa secundària a inferiors percecen de mitjana 21.273 euros, una xifra gairebé calcada a la mitjana de la comarca (21.467). Des de segona etapa secundària fins a ensenyaments universitaris de primer cicle guanyen 28.713 euros de mitjana (per sota dels 29.562 de la mitjana comarcal). Per últim, aquells treballadors amb estudis universitaris de segon cicle i superiors reben de mitjana 37.956 euros, una xifra clarament per sota de la mitjana de tot el Vallès Occidental, que és de 45.262 euros anuals.
Aquest informe té com a objectiu analitzar els guanys salarials dels treballadors residents al Vallès Occidental i fer una aproximació territorial de l’estructura salarial als municipis de la comarca amb més de 40.000 habitants.
En tots els àmbits territorials, el salari mitjà de les persones contractades a jornada completa gairebé dobla el de les persones contractades a temps parcial. A Terrassa, es passa de 28.634 a 15.821.
LES VALORACIONS DELS TREBALLADORS
Soraya Mota, 37 anys, metgessa
“En els darrers anys hem perdut poder adquisitiu”
La Soraya és metgessa. Exerceix des de l’any 2011. “En els darrers dos o tres anys hem perdut molt poder adquisitiu. Els preus pugen cada vegada més i no ho fan al mateix nivell que els sous. Jo encara no em puc queixar. Tenim un conveni que no està malament. A casa som quatre persones i quan anem al supermercat notem que tot és molt més car que fa uns anys. Els preus no paren de pujar. No tenen res a veure amb els preus de fa uns anys”.
Sergio Ortega, 49 anys, topògraf
“La pujada de preus s’ha notat en el darrer any”
“Evidentment, tot ha pujat moltíssim de preu. Diria que s’ha notat especialment el darrer any. He notat una pèrdua força important de poder adquisitiu. Els aliments són el que més s’ha encarit. Els sous que tenim no ens permeten sortir massa a menjar fora. Quan vas de viatge, veus que la benzina també està caríssima. No em puc queixar de la feina que tinc, però les condicions no són les mateixes que uns anys enrere”, explica el Sergio, que treballa de topòleg.
Mar Tarrés, 34 anys, advocada
“Considero que a les empreses les collen massa”
La Mar és autònoma i està acostumada a treballar en l’assessorament laboral. “La situació és molt complicada tant pels treballadors com per a les empreses. Considero que a les empreses les collen massa. I això fa que no puguin contractar dues persones i n’acabin contractant només una”. Com a consumidora, considera que “els aliments i els subministraments s’han apujat molt i això provoca que hi hagi menys estabilitat laboral que fa uns anys”.
Xavi Hueso , 46 anys, tècnic de qualitat
“La pandèmia i la guerra ens han afectat moltíssim”
El Xavi viu a Terrassa, però treballa a Rubí. És tècnic de qualitat en una empresa farmacèutica. Interpreta que la pujada de preus s’ha notat especialment des de fa entre tres i quatre anys. “No hem recuperat encara la normalitat després de la pandèmia. S’hi ha afegit tot el tema de la guerra. Entre una cosa i una altra, els treballadors seguim perdent poder adquisitiu”. Assenyala que a l’empresa els actualitzen el sou de manera anual.
