A l’apartat d’informació sobre els “ajuts del programa d’incentius lligats a l’autoconsum i emmagatzematge, amb fonts d’energia renovable i implantació de sistemes tèrmics renovables”, la web de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) especifica un avís: “Degut a l’alt volum d’expedients rebuts en aquesta convocatòria, el termini màxim per emetre la resolució i notificar-la de 6 mesos pot no ser complert”. L’advertència és demostrativa d’una tendència de creixement de les instal·lacions de plaques fotovoltaiques, increment que a Terrassa ha adquirit un biaix espectacular.
La nostra ciutat és la tercera de Catalunya en número d’instal·lacions d’energia solar, amb 838 i una potència de 7.931,62 kW. Aquesta dada de l’ICAEN no seria destacable tenint en compte que Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya en població; sí que ho és si observem que el primer lloc i el segon els ocupen Sant Cugat del Vallès i Barcelona, amb 1.790 i 1.144 equips, respectivament, i, sobretot, que l’any passat Terrassa va escalar del quart al tercer lloc en sols nou mesos.
Entre el gener i el desembre del 2022 la xifra de plaques es va triplicar a Terrassa, i el volum de la potència contractada es va multiplicar per cinc. Només durant el tercer trimestre es van registrar a Terrassa més equips (214) que durant tot el 2021 (174). I es va multiplicar per deu la xifra de peticions de bonificacions fiscals. Les tensions en el mercat elèctric, les pujades del preu de l’energia, contribueixen a despertar en molts consumidors l’aposta per l’energia solar.
Cada cop més ciutadans i empreses (aquestes, menys) decideixen fer el pas per aquest àmbit de les energies renovables. El context mediàtic n’és favorable, però, i el context fiscal i polític? A Terrassa, la col·locació de plaques fotovoltaiques està bonificada al 50% durant cinc anys, com a d’altres ciutats, però el cost d’instal·lar equips solars a les teulades encara és difícilment assumible per a moltes butxaques.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Una instal·lació bàsica, de 2,4 kW, pot comportar un inversió inicial d’instal·lació d’uns 5.000 euros. El consumidor, no obstant això, pot optar a subvencions com les de la Unió Europea, que l’any passat es van col·lapsar davant l’allau de peticions, com subratllen responsables de cooperatives de consum. La suma de les bonificacions locals més els ajuts poden reduir en 1.000 o 1.500 euros el cost. I si la instal·lació va acompanyada d’una bateria, supòsit que molts activistes desaconsellen perquè implica “no acabar de desconnectar amb la xarxa”, la despesa pot augmentar en uns 6.500 euros. El període mig d’amortització de plaques se situa entre els set i els deu anys.
Múltiples projectes
El moment sembla revolucionari i Terrassa es troba immersa en múltiples projectes públics i privats. MútuaTerrassa va anunciar mesos enrere que invertiria 400.000 euros en arranjar la teulada del Teatre Regina i posar-hi plaques fotovoltaiques que subministraran energia a l’hospital (el 2% del seu consum). Aquest és un exemple de conveni entre institucions; la Fundació Assistencial MútuaTerrassa d’una banda i la Fundació Privada Centre Social Catòlic, d’altra.
La mateixa Mútua acaba d’anunciar un ambiciós projecte per cobrir tres de les quatre façanes de l’hospital amb plaques solars. Clubs esportius com l’Atlètic o l’Egara han col·locat panells en els seus recintes. El Bisbat de Terrassa té una proposta similar per fer el mateix a la Catedral del Sant Esperit.
I l’Ajuntament? Entre el 2023 i l’any vinent, instal·larà gairebé 2.000 plaques solars al poliesportiu de la Maurina, l’Àrea Olímpica, el poliesportiu de Sant Llorenç i el pavelló de Can Parellada. La inversió s’afrontarà amb una subvenció de quasi 1,2 milions d’euros procedents de la Diputació i el següent pas serà la col·locació de panells a l’Arxiu Històric i Comarcal. L’objectiu és doble: ecològic i d’estalvi. Gairebé totes les instal·lacions (menys la de l’Àrea Olímpica) produiran excedents d’energia que podran alimentar veïns i comunitats energètiques. Aquest és un dels camins a explorar en una política de renovables per a la qual resulta imprescindible una xarxa supramunicipal i una estratègia decidida.
Les nostres solucions
Ajut municipal. L’increment de les bonificacions fiscals en l’IBI no sembla factible per a les arques municipals. El paper de l’Ajuntament podria ser més decisiu en la promoció de les comunitats energètiques. Consumidors d’energies renovables associats en cooperatives proposen que l’administració local avali iniciatives col·lectives i en faciliti les condicions de tràmits; en definitiva, que posi la seva capacitat organitzativa al servei de ciutadans i entitats. A municipis com El Prat de Llobregat la tendència és aquesta.
Magatzem de matèria per a biomassa
Una aliança. L’aposta per l’energia fotovoltaica manca de resolució política en mols estrats. La capacitat d’expansió de les renovables depèn més d’estratègies globals, però els ajuntaments poden fer passes en aquesta matèria i no sols en punts com l’anterior. A més d’apostar clarament per l’energia fotovoltaica en els edificis de la seva competència, poden arribar a convenis amb associacions per donar suport a compres col·lectives d’equips o elaborant estudis de cerca dels llocs més adients per a les instal·lacions. O trobant alternatives per compartir els excedents de consum dels equipaments municipals.
Xarxa. Els consistoris, no obstant això, no poden ser illes. Potser és hora de generar i impulsar estratègies polítiques de baix a dalt, primer amb concerts entre ajuntaments, desprès en l’àmbit comarcal, per anar escampant programes reals d’aposta per les renovables, programes sostinguts en el temps que bandegin les diferències de colors polítics. Aquests convenis podrien incloure adquisicions de material a gran escala.
I la biomassa? Consisteix en l’obtenció de calor a base de matèria orgànica. Fa pocs anys, semblava la millor (a vegades l’única) opció d’energia renovable, però el seus ús sembla haver-se estancat. A Terrassa podria esdevenir una solució per aprofitar el combustible perillós que s’acumula als boscos en forma de llenya seca.
Parlen els protagonistes
Santi Martínez, cooperativista
“En un futur hi haurà plaques a totes les teulades”
”Això acaba de començar. En un futur hi haurà plaques a totes les teulades”. Santi Martínez Illa és coordinador i portaveu de la cooperativa Som Energia, que compta a Terrassa amb uns 2.500 consumidors (entre socis i abonats) i que va néixer fa deu anys “amb la intenció de promoure l’ús d’energia procedent de fonts renovables ”. El panorama, recorda, “era desèrtic” en un context de poca conscienciació “i amb un govern del PP que hi posava molts obstacles”. Fa sis anys la cooperativa va fomentar l’autoconsum, aprofitant “una normativa més propícia” i va impulsar al Vallès Occidental la primera compra col·lectiva de plaques a Catalunya, amb 100 instal·lacions domèstiques. Ja porta quatre compres similars. Per a Martínez, l’Ajuntament hauria de facilitar-ne els tràmits i incentivar l’autoconsum.
Josep Rull, Compromís Verd de Mútua
“Apostant per les energies verdes apostem per la salut”
“No té sentit que una entitat que vetlla per la salut en sigui la causant dels impacts negatius en termes de canvi climàtic”. Josep Rull, responsable del Compromís Verd de MútuaTerrassa, destaca que el grup sanitari “prioritza la transició energètica, amb la voluntat de reduir la seva petjada de carboni”, i fomenta l’autoconsum fotovoltaic. Mútua folrarà amb plaques tres de les quatre façanes de l’hospital: “Volem aprofitar el canvi de fesomia d’un dels edificis més icònics de Terrassa per traslladar un missatge inspirador a la societat: apostant per les energies verdes vetllem per la salut dels pacients”. Rull afirma que Mútua ha trobar suport i acompanyament en l’ Ajuntament, “agilitzant tràmits, concebent aquest projecte com un projecte de ciutat i sobretot impulsant plegats les comunitats energètiques”.
Josep Maria Biosca, president de l’Atlètic
“Crec que s’han de reduir les traves administratives”
“Fa deu anys ja vam passar del gasoil a la biomassa per al consum de la piscina i l’edifici de vestidors. Estalviem molt”, diu el president, Josep Maria Biosca. Després va arribar la substitució dels punts de llum habituals per les bombetes LED, “una inversió que es paga sola”. I ara, l’Atlètic Terrassa està immers en la seva particular transició amb les plaques fotovoltaiques, instal·lades fa un any i mig però connectades a la xarxa des de fa un parell de mesos. El club té 336 plaques solars en funcionament: 176 kW “suficients per a l’autoconsum del club”. La factura ha baixat el 35%. Biosca valora les ajudes, com la bonificació del 50% de l’IBI o la subvenció de la Generalitat (encara sense cobrar), però fa una petició: “Crec que s’han de reduir les traves administratives”. El president de l’Atlètic afirma que el club de Can Salas “té el consum controlat” i calcula en “sis o set anys” el període per amortitzar la inversió.
Álvaro Luna, investigador de la UPC
“Amb habitatges apilats i amb ombres es produeix poc”
Professor d’Enginyeria Elèctrica de l’Eseiaat, investigador, Álvaro Luna és un convençut partidari de les renovables però adverteix de les indecisions polítiques i dels “mantres”. Catalunya està a la cua de les regions europees en renovables, entre d’altres raons perquè “ningú s’atreveix a construir grans parcs fotovoltaics i plantes eòliques allà on toca; ningú arrisca l’equilibri de vots”. En les ciutats, “amb habitatges apilats i moltes ombres, es pot produir poca energia”. Luna suggereix polítiques que no passin sols per les subvencions, sinó per facilitar, per exemple, el finançament a empreses que vulguin retirar l’amiant de les teulades per poder col·locar-hi plaques. Tot i que falta una normativa clara, els ajuntaments “poden cedir espais per a instal·lacions dels ciutadans”, de forma que els consumidors afrontin la inversió i el consistori rebi com a contrapartida part de l’estalvi energètic.
Una breu guia
La producció d’electricitat per a consum propi encara constitueix un àmbit energètic molt desconegut per a determinades capes de població. Aquí intentarem oferir algunes respostes:
Com són les instal·lacions?’
Poden ser aïllades, sense connexió física a la xarxa, o bé connectades a la xarxa. En l’àmbit domèstic, el més utilitzat, l’autoconsum es fa sobretot mitjançant instal·lacions d’energia solar fotovoltaica de petita potència. que transformen directament la radiació en electricitat. L’element principal dels aparells és el sistema de generació, format pels panells fotovoltaics, la part més visible. L’equip necessita altres peces com inversors, cablejat, elements de protecció, comptador (si la instal·lació és col·lectiva) i, de manera opcional, bateries. Amb els panells es pot cobrir el consum d’un habitatge, una comunitat o un edifici de forma total o parcial. Si és parcial, els consumidors poden seguir consumint energia a través de la raxa convencional. Si l’electricitat és superior a la consumida, és possible abocar l’excedent a la xarxa o bé acumular-lo en una bateria.
Els avantatges. L’Institut Català de l’Energia en destaca la reducció de les emissions i la dependència energètica amb l’exterior, l’estalvi econòmic i la disminució de les pèrdues en la xarxa associades al transport i la distribució.
El lloc. El consumidor ha de disposar d’un espai adequat (teulada, jardí), amb radiació solar i lliure d’ombres. L’orientació òptima és al sud. També és possible beneficiar-se de l’autoconsum d’un equip fotovoltaic d’un edifici proper .
Tràmits. S’ha de fer un tràmit urbanístic (de comunicació prèvia) a l’Ajuntament, una inscripció a la Generalitat i, depenent de les instal·lacions, un procediment de connexió a la xarxa amb la companyia distribuidora.
Opinions al carrer
Montserrat García-Cascón, aturada, auxiliar de jardí d’infància
“M’agrada la idea d’instal·lar plaques fotovoltaiques, però crec que no sempre és fàcil posar d’acord a una comunitat de veïns per fer aquest pas”
Rosa Jorba, metgessa
“A casa meva tenim una instal·lació fotovoltaica des de fa un any. Ha baixat la factura però no sabem quan amortitzarem la despesa inicial”
Anna Vigara, educadora
“Tenim plaques des de la tardor passada. Ens tocava molt el sol i era una manera d’aprofitar l’energia. Ens va impulsar a fer-ho també l’import de la factura”
Mateu Mas, jubilat
“Hem d’anar cap a l’aprofitament de l’energia eòlica i la solar per reduir la pol·lució. He planejat posar plaques en una caseta que tinc a la muntanya”
