Les migracions a Catalunya de principis de segle (coincidint amb les obres del metro de Barcelona i l’Exposició Universal de 1929), així com la dels anys 50 i 60, va modificar la demografia catalana i van habitar els vapors tèxtils. Moltes van ser les famílies que van arribar des d’Andalusia, creant una comunitat amb base tant a Catalunya com concretament a Terrassa.
Per això, el gag del programa Està passant de TV3 va alçar polèmica no només a Andalusia, sinó també entre part de la comunitat andalusa a Catalunya. S’hi ha arribat a parlar d’“andalusofòbia”.
I és que la tensió entre “quillos” i catalanets (fent una dicotomia certament reduccionista) encara perviu en alguns casos. Els recels mutus, probablement, van tenir el seu màxim exponencial durant el Procés independentista i –especialment–en els mesos previs al referèndum de l’1 d’octubre.
La Moreneta, una icona pop
Aquestes tensions no resoltes (malgrat la immersió), tenen sovint a TV3 en el centre de la polèmica. Però la literatura també n’ha parlat. De fet, s’ha produït un “boom” de novel·les en les quals els protagonistes habiten escenaris perifèrics de l’àrea metropolitana de Barcelona. I que ha succeït en la darrera dècada, més o menys.
Les novel·les de Javier Pérez Andújar (Sant Adrià del Besòs), Kiko Amat (Sant Boi) i Anna Pacheco (Montcada i Reixach) són alguns dels autors més coneguts. Brigitte Vasallo (Barcelona), Hernán Migoya (Barberà), Valentín Roma (Ripollet), Miqui Otero (Barcelona), Toni Hill (Cornellà) i Belén Funes (Ripollet) són potser literatura per ajudar a comprendre l’alteritat.
I fer així que, si la Virgen del Rocío i la Moreneta es passegessin per Terrassa, no els hi sabés greu cap acudit. Ni a una ni a l’altra.
