El Museu de Terrassa s’adapta als nous temps amb un Pla Estratègic que actualitzarà la seva xarxa d’equipaments –Seu d’Ègara, Castell Cartoixa, Torre del Palau, Claustre de Sant Francesc i Casa Alegre–, els dota de singularitat i d’una programació pensada per treure el museu al carrer, per seduir la ciutadania. El document serà debatut i votada la seva aprovació en el ple ordinari d’abril.
La novetat del pla és la creació de tres laboratoris de participació, creació i experimentació cultural. Sota el segell “lab”, seran espais diferenciats on el museu interactuarà amb la ciutadania: l’EGARALAB, situat al Castell Cartoixa; el SOCIALAB, a la Torre del Palau, i l’EDULAB, que es trobarà al centre d’acollida de visitants de la Seu d’Ègara.
El pla vol donar-li la volta al Museu de Terrassa i convertir els seus equipaments en espais populars, on es fomenti l’amor per la cultura, el gaudi del patrimoni i el sentit de pertinença. El museu combinarà la recerca exhaustiva dels elements patrimonials per fer “un canvi de mirada”, amb iniciatives per trencar amb la barrera psicològica que fa que algunes persones no se sentin interpel·lades a entrar en un museu.
La Torre del Palau serà un Centre d’interpretació de la ciutat /N. Aróztegui
En aquest sentit, es treballarà la identificació dels visitants amb els equipaments amb guies que explicaran la història dels edificis en primera persona. A la xarxa de tres “labs” es programaran tallers, iniciatives de cocreació, es crearan espais de participació i experimentació, tot esdevenint laboratoris de promoció cultural.
Aquest mes de maig comença ja un projecte obert a la ciutadania que ensenyarà com digitalitzar els objectes o les façanes museístiques. Començarà amb un objecte de museu situat a la plaça de la Torre del Palau, on es podrà experimentar. La iniciativa culminarà al conjunt monumental de la Seu d’Ègara, en un laboratori que permetrà digitalitzar els elements en 3D.
Accessibilitat universal
Entre els valors del pla figuren l’accessibilitat a tots els equipaments, tant física com cognitiva, cosa que obligarà a invertir en l’adequació dels edificis i del material de difusió. Ahir, la portaveu de Junts per Terrassa, Meritxell Lluís, va insistir en comissió en la importància que, “en matèria d’accessibilitat, també es tinguin en compte les cognitives i es dotin de pressupost”.
La regidora Rosa Boladeras va recordar que “ja s’han implementat sistemes d’audiodescripció i de lectura fàcil per persones amb dificultats cognitives” als equipaments culturals. El pla inclou un annex amb calendari d’inversions i pressupost que, de moment, no ha transcendit.
El govern espera aprovar el Pla Estratègic de museus en el ple de la setmana vinent, abans de finalitzar el mandat.
Les propostes Lab del Museu de Terrassa
EDULAB. Multiespai.
Serà l’espai educatiu del Museu de Terrassa, el lloc on infants i adolescents experimentaran a través de l’aprenentatge, amb propostes basades en metodologies educatives innovadores. La Seu d’Ègara serà l’espai central de l’EDULAB, un laboratori amb activitats i tallers que esdevindrà també un radar per conèixer les claus que han de fer els museus més atractius a les noves generacions.
EGARLAB. Castell Cartoixa.
Serà un centre d’exposició permanent i canviant. El projecte EGARLAB convertirà el castell en un museu social i participatiu. De fet, es convidarà la ciutadania a participar en les activitats, a fer propostes i a construir un equipament renovat, que actualitzarà cada cinc anys les peces de la seva exposició permanent. La segona peça “lab” del Museu abordarà les iniciatives més contemporànies a escala social i ambiental.
SOCIALAB. La torre del Palau.
Està cridada a ser un centre d’interpretació, un espai on conèixer i entendre els orígens i el passat de Terrassa i lligar-lo amb el futur de la ciutat. Serà un “lab”, diu el pla estratègic, on contemplar amb visió perifèrica de 360º de la ciutat, conèixer els seus reptes i buscar com afrontar-los. Serà l’espai on desenvolupar projectes col·laboratius, un laboratori obert a la ciutadania més proactiva.
El Convent de Sant Francesc / Nebridi Aróztegui
ARTS I SALUT. Claustre de Sant Francesc.
Actualment, acull equipaments com l’Associació Alba, el CAP Sant Llàtzer, el Centre de Salut Mental i una residència de la gent gran. Amb el pla estratègic, esdevindrà un contenidor cultural i social, un espai pioner en arts i salut on es combinaran les activitats relacionades amb la cultural i el patrimoni, amb altres bolcades en la cura de la salut i el benestar de les persones.
La Casa Alegre de Sagrera
L’ART. La Casa Alegre.
Fins ara el Museu de Terrassa no disposava d’un relat comú per als cinc equipaments que l’integren, més enllà del patrimonial i l’històric. El pla articula aquest fil conductor, que reserva a la Casa Alegre el paper de difondre l’art. La Torre del Palau (futur), el Castell Cartoixa (comunitats) la Seu d’Ègara (arrels), el Claustre de Sant Francesc (benestar) i altres edificis com la Masia Freixa (territori), el Casalot (compromís).
La Masia Freixa
LA ICONA TURÍSTICA. La Masia Freixa, centre d’interpretació del Modernisme
La Masia Freixa no forma part del Museu de Terrassa, però s’incorpora al seu Pla Estratègic. L’edifici és icona turística de la ciutat i esdevindrà Centre d’Interpretació del Modernisme. L’Ajuntament de Terrassa ha arribat a un acord amb la família propietària del mobiliari original de l’edifici dissenyat per l’arquitecte modernista Lluís Muncunill per a la cessió de les peces, que tornaran a decorar l’emblemàtica residència burgesa. A preguntes del regidor socialista Amadeu Aguado, el regidor de Turisme, Pep Forn, va anunciar ahir en comissió informativa que el projecte de la transformació de la Masia Freixa en un Centre d’Interpretació del Modernisme és de nou candidat als fons europeus. L’objectiu és obtenir els recursos per adequar la Masia Freixa i la seva nova activitat.
LES ARRELS. La Seu d’Ègara: passat i present, per projectar el futur
La Seu d’Ègara és un dels puntals del Museu de Terrassa i el pla estratègic la situa com l’espai on conèixer els orígens de la ciutat i de la gent que l’habita. També un lloc on explorar el pas de la història i la relació entre l’enclavament i el territori. Les Esglésies de Sant Pere són candidates a Patrimoni Mundial de la Unesco, un projecte que es veu reforçat per la seva incorporació al pla. L’espai acollirà les iniciatives de l’EDULAB, el vessant més educativa i jove del projecte. Els infants i els adolescents de la ciutat participaran activament en les iniciatives que s’organitzaran i que busquen fer que les noves generacions s’identifiquin amb el patrimoni històric de la ciutat, el facin seu i trenquin la barrera que sovint els separa dels equipaments culturals. La iniciativa “L’Escola a la Seu” n’és un exemple (vegeu informació a la plana 7).
