Molts dels productes que es venen al Mercat de la Independència de Terrassa es van abaratir entre el 2010 i el 2020. Segons l’índex de preus que publica l’Arxiu Tobella en el seu anuari, amb dades facilitades pels Serveis Econòmics i el Servei de Comerç de l’Ajuntament de Terrassa, la vedella de primera va passar de 22,90 a 20,32 euros el kilogram (els anys anteriors el preu havia anat creixent any rere any fins al 2017); el pollastre sencer, de 4,25 a 4,08; el pernil del país, de 29 a 21,43; la cansalada viada, de 12,99 a 12,45, les taronges, de 2,5 a 1,5; els plàtans, de 3 a 2,72; i el sucre, d’1,3 a 0,91.
Els últims anys, però, els preus han tornat a créixer. En alguns casos, fins i tot podríem dir que s’han disparat.
“Els aliments han augmentat el seu preu des de l’any 2020, quan es va declarar la pandèmia. Els costos del transport i els costos de certes matèries primeres han augmentat per la situació de paralització total de l’activitat que va provocar la crisi sociosanitària”, explica Miquel Àngel Salazar, vicepresident de Pimec Vallès Occidental, que destaca que “des de fa poc més d’un any, els costos energètics han sofert un increment clar, sostingut i que no té previsió de corregir la seva tendència alcista”.
Fer sostenible l’activitat
L’economista argumenta que aquesta situació d’increment de costos estructurats afecta de forma especial les economies de les petites i mitjanes empreses que desenvolupen la seva activitat en el sector de l’alimentació, des de la mateixa producció, passant per la seva transformació i fins a la seva distribució, i en aquest sentit, “aquests costos necessàriament s’han de repercutir als preus per tal de poder fer sostenible la mateixa empresa i la mateixa activitat”.
Així, al mercat, el 2022, la vedella valia 26,23 euros el kilogram (gairebé sis euros més que dos anys abans); el pollastre sencer es va enfilar fins als 8,93 i les taronges fins als 3,32 (els dos, més del doble que el 2020); el pernil del país se situava en els 26,40 euros (cinc euros més); la cansalada viada, en els 9,02; i els plàtans, a 4,03.
Aquest 2023, els preus de diversos productes han continuat augmentant, tot i la rebaixa de l’IVA en alguns. “No ho havia venut mai tant car”, reconeix algun paradista.
/ Nebridi Aróztegui
Fa uns dies, fent una mitjana entre diverses parades del mercat, la vedella, el pollastre, els plàtans i les taronges havien baixat de preu respecte d’un any abans, però continuaven valent més que el 2020. Per la seva banda, el pernil havia pujat fins als 32,20 euros. Altres productes com el llom de porc havien passat dels 13,32 euros al kilogram el 2022 als 14,28; les sardines, dels 8,33 als 8,55; i la sèpia, dels 20 als 26,26.
D’altra banda, hi ha productes que s’han anat encarint any rere any o gairebé cada any com el bou, a 20,90 euros el quilo el 2010 i 47,97 el 2022; les costelles de bé, de 26,96 a 34,90; el cabrit, de 25,90 a 32,57; les patates, d’1,2 a 1,6; les mandarines, de 2,5 a 4,67; o els ous de primera (la dotzena), d’1,8 a 3,9. També s’han encarit alguns llegums com els cigrons, de 2,1 a 6,3; i les llenties, de 2,2 a 6,3.
La diferent evolució dels preus d’uns i altres aliments s’explica per diversos factors. Un d’ells és la proximitat entre productors i consumidors. Així, “aquells aliments que tenen menys recorregut en els canals de distribució i són de més proximitat són els que han de suportar millor l’escalada de preus, perquè dins del cost de posar-los a disposició per ser venuts, la part dels costos que no controlen les petites i mitjanes empreses, com són els costos de transport, d’energia i de matèries primeres, no s’han de repercutir amb la mateixa intensitat”, assenyala Salazar.
Readaptar els pressupostos
L’economista alerta que l’evolució prevista més probable és que la situació d’augment en el cost dels aliments es mantingui al llarg dels pròxims mesos, la qual cosa fa complicat l’adaptació de les rendes dels ciutadans a aquesta nova realitat. El vicepresident de Pimec Vallès Occidental recorda que el 2022, l’increment de preus va ser d’un 14,7% a Espanya, “per sobre de mitjanes històriques del 2,4% entre el 1997 i el 2021”, mentre que els salaris han anat augmentant amb una tendència d’un 4,2% fins a l’actualitat, per la qual cosa podem parlar d’una “evident bretxa entre les necessitats bàsiques a cobrir i l’evolució salarial”.
/ Nebridi Aróztegui
“La situació que estem descrivint el que provocarà és una necessària readaptació dels pressupostos i de les rendes de les famílies amb una consegüent baixada de la capacitat d’estalvi i, per tant, una clara necessitat de modificar els patrons de consum”, sosté Salazar, que pronostica una readaptació i revisió de les despeses d’una forma més constant. “Els hàbits de consum que les famílies tenen establerts a vegades per inèrcia passaran a ser revistats basant-se en necessitats noves. Es fa obligatòria una constant atenció a la priorització de la tipologia de despeses que assumim. S’haurà de fer nostre el lema que es doni prioritat al que és important, fins i tot abans del que sembla urgent, per tal de fer adaptacions pressupostàries estructurals en les famílies i no només adaptacions conjunturals”, conclou.
El sucre i la llet, el que més creix
A Catalunya, segons les últimes dades publicades, corresponents al març, els aliments són un 14,6% més cars que fa un any. El que més ha crescut és el sucre (+53,5%), la llet (+32,2%), els olis (+27,1%), els llegums i les hortalisses fresques (+23,7%) els cereals (+21,2%), la carn de porc (+18,5%), els ous (+18,4%), els làctics (+18,2%) i les patates (+18%).
