Helena Arias té 22 anys i és estudiant d’enginyeria mecànica, electrònica i física a l’ESEIAAT de la UPC de Terrassa. Arias forma part de l’equip de científiques que duran a terme la missió Hypatia. Aquesta és una missió que es realitzarà a l’estació anàloga Mars Research Desert Station (MDRS) al desert de Utah, als Estats Units.
La tripulació Hypatia està formada per nou científiques catalanes de diverses edats i perfils: Mariona Badenas Agustí, Carla Conejo González, Ariadna Farrés Basiana, Laia Ribas, Neus Sabaté, Cesca Cufí Prat, Anna Bach, Helena Arias i Núria Jar. Les participants ja estan de camí als Estats Units i diumenge entraran a la base. La misió es durà a terme del 16 al 29 d’abril en una instal·lació gestionada per The Mars Society, on les investigadores conviuran com si realment lideressin una missió tripulada a Mart.
“Volem divulgar ciència femenina i trencar les barreres que diuen que la ciència s’ha d’estudiar des de petita o que has de fer una carrera científica per poder dedicar-t’hi”, ha assegurat Arias. Un dels objectius principals del projecte és estudiar la viabilitat d’una missió real a Mart. L’orografia i la geologia del desert de Utah recorden molt a aquest planeta, amb grans oscil·lacions de temperatura i baixa humitat. “Portem treballant en aquest projecte dos anys i hem hagut de sol·licitar els permisos per anar-hi, passar el procés de selecció i muntar tots els projectes”, ha explicat Arias. El projecte Hypatia sorgeix un 11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència, de l’any 2021, per impulsar projectes de recerca i fer visible la tasca de les dones científiques.
La terrassenca Helena Arias a la UPC de Terrassa
L’Helena Arias ha col·laborat en els projectes d’enginyeria i en la preparació física de les components, ja que és esportista d’elit en Tir olímpic. Actualment, forma part de l’equip com a reserva i una de les seves tasques durant la missió és estar disponible les 24 hores del dia per si necessiten contactar amb ella o inclús traslladar-se als Estats Units. “Durant els 15 dies cadascuna farà les seves recerques i establirem els protocols corresponents per si sorgeix qualsevol problema”, explica. La finalitat és que aquestes dades després es puguin utilitzar a les agències espacials en el cas que algú pugui anar a Mart.
“És curiós poder treballar en un equip de científiques dones perquè a classe potser només en trobes 6”, ha indicat. Les dades a escala internacional que existeixen d’ocupabilitat en les posicions dins els diferents sectors científics són molt baixes. Arias s’ha mostrat animada i orgullosa del projecte. “Totes les dones participants són fantàstiques i trobar-me en aquest grup és tot un honor,” ha assegurat. “En aquests dos anys he après moltíssim i espero continuar-ho fent.”
