Terrassa

“Abans, una foto era la realitat. Però amb la Iintel·ligència Artificial, és més difús”

Entrevista a Javier Ruiz Hidalgo, professor del Departament de teoria del senyal i comunicacions de l’Eseiaat (UPC), qui analitza l’impacte de la generació d’imatges per intel·ligència artificial. Tanmateix, es mostra optimista per la millora que comportarà

Javier Ruiz / DT

Conversem amb Javier Ruiz Hidalgo, professor del Departament de teoria del senyal i comunicacions de l’Eseiaat (UPC) al campus de Terrassa.

El Papa Francesc vestint un anorac “fashion”, Donald Trump detingut… Les darreres fotografies generades per IA ens estan enganyant! Perquè la tecnologia està suficientment avançada com fer-ho. Val a dir que fa temps que es fan coses similars, com ara els “Deep Fake”, amb els quals es modifica la cara en un vídeo (que a les pel·lícules, s’emprava per rejovenir cares).

Caminem cap a una difusió dels límits entre veritat i mentida? A mi em recorda a la credibilitat que et genera un text periodístic. T’has de fiar del periodista, oi? O fiar-te de la font informativa… Doncs a partir d’ara, amb les fotografies passarà el mateix.

Com pot un usuari “mainstream” detectar que una fotografia és falsa? Hi ha empreses que estan desenvolupant eines per poder detectar quan és una fotografia generada per IA o alterada digitalment de qualsevol manera. Com ara la línia del “water-marking”, de forma que no es pugui modificar un document sense que es noti. Però per a l’ull humà, per a l’usuari de base, és difícil. Potser hi ha coses que ara mateix es poden percebre. Com ara els cabells, que són difícils de generar… Però en poc temps –en la següent versió– segur que ja està resolt.

Aquesta capacitat d’actualització sembla una de les claus. L’acceleració del temps! Fa un any no teníem aquest debat… Perquè la capacitat de processament tecnològica creix exponencialment. I fa que to vagi més ràpid. A més, crec que la percepció social ha augmentat perquè abans només eren accessibles pel món de la investigació. En canvi, ara s’han socialitzat, tothom pot inventar-se una foto… Així que tothom en parla.

Un altre debat ètic: i si algú, amb maldat, s’inventa una fotografia nostra tenint sexe o en alguna altra situació compromesa? Em sembla que és igual què quan –abans– algú malparlava de tu a l’esquena. Però clar, les imatges, fins ara, han estat difícilment suplantables.

Ens tornarem “neo-ludites”? Voldrem destruir les màquines, abans que ens destrueixen elles a nosaltres? Tots som un poquet crítics. Suposo que es podria generar un cert rebuig, però sincerament espero que no passi. En línies generals, soc optimista respecte a la IA. Això està sent una revolució, igual que la industrial. En el seu moment, les noves eines van permetre augmentar el nivell de vida. I ara passarà el mateix. En general, crec que ens facilitaran la vida. Però clar, són eines tan disruptives, que fins i tot estan canviant algunes professions, que podrien desaparèixer i tot.

També les treballadores caixeres estan sent substituïdes per màquines caixeres d’autoservei. Potser és que la substitució laboral ha passat d’afectar la “working class” a fer-ho ara amb feines intel·lectuals? En tot cas, transforma les feines. Un traductor potser passa ara a ser –més aviat– un supervisor de la tasca del traductor automàtic. O a un il·lustrador, la IA li estalvia feines repetitives i li genera 100 esbossos, sobre els quals ells després desenvoluparà el projecte.

Itàlia ha prohibit temporalment l’ús de ChatGPT, per investigar la recollida il·legal de dades personals… Em preocupa. Veig difícil que ho puguem controlar, perquè és difícil de provar que hagin fet servir dades personals no legals. A més, èticament, cal dir que hi ha empreses darrere.

Una investigació sobre el Gremi de Taxistes de Londres indicava, conegut aquesta setmana, que els conductors de tota la vida que havien memoritzat milers de carrers desenvolupaven més la capacitat cerebral que no pas els joves, que sempre han emprat GPS. No crec que hàgim de fer res! La tecnologia avança i ens n’adaptem. Quan era jove em sabia de memòria més de 20 números de telèfon de les cases dels meus amics. I ara quasi ni em sé el del meu telèfon mòbil! I no em fa falta i no passa res. Així que puc utilitzar aquest espai de memòria o capacitat cerebral per una altra cosa. Però no pas per tornar-me més idiota!

El teletreball potencia la pèrdua d’interaccions socials als llocs físics de treball? Mmm… Amb les xarxes socials també es deia que passaria i fixa’t: ens ha permès tenir contacte amb més gent. A més a més, els canals de videoconferència, com Zoom, han millorat moltíssim.

Per cert, què passarà amb el Metavers? Sembla que s’han desinflat. Crec que la tecnologia no està a punt. Sobretot el tema de les ulleres i els entorns virtuals. Com es fa la captació del cos?

To Top