El Flex està bé, però no és tan “flex” com hauria de ser, perquè la flexibilitat s’acaba divendres i no torna fins dilluns. Els caps de setmana no hi ha bus municipal a Can Palet de Vista Alegre, com tampoc n’hi ha en altres sectors. Ampliar el radi d’acció del transport urbà per atendre barris perifèrics i urbanitzacions és un dels reptes en mobilitat per al pròxim mandat municipal a Terrassa.
L’actualització del mapa d’autobusos de Tmesa continua pendent a l’espera de començar el procés de participació que hi aporti idees i suggeriments. Entre els usuaris del dia a dia en les línies més transitades, dins de la trama urbana, el servei és vist amb bons ulls, en línies generals. Sempre n’hi ha excepcions, sempre sorgeix alguna queixa, però la conclusió que s’extreu d’un sondeig entre passatgers és que “els busos funcionen prou bé”. Les majors excepcions apareixen en saltar les “fronteres” del nucli recollit de la població, cap als polígons industrials (en molts casos continua sent imprescindible fer ús del vehicle privat per accedir-hi) i, sobretot, dels barris disseminats: Can Gonteres, les Martines, Can Palet de Vista Alegre, les Carbonelles…
Bus a Can Palet de Vista Alegre / ALBERTO TALLÓN
“Sembla que els caps de setmana deixem d’existir com a veïns de Terrassa”, diu Cristina Reyes, presidenta de l’associació veïnal de Can Palet de Vista Alegre. Els més joves “no poden moure’s de manera autònoma, ni dissabtes, ni diumenges, ni festius”. Els prop de 2.500 veïns d’aquest sector, abans (i encara, per algunes persones) dit El Sosiego, s’enfronten a aquesta mancança, la de la falta de busos els caps de setmana, i a una altra no menys punyent: de dilluns a divendres, la línia 12 (Flex), posada en marxa l’estiu del 2020, no abasta tot el barri.
La meitat del sector queda desatesa, dèficit que minva especialment la mobilitat de gent gran o amb discapacitat. Hi ha residents a Can Palet de Vista Alegre que, limitats en les seves possibilitats, han de caminar 40 minuts fins a la parada més propera. El barri té uns 700 habitatges.
Cartell informatiu de la línia a demanda a les Martines / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La mobilitat en transport públic a les Martines era una altra assignatura pendent per trencar l’aïllament d’aquest barri. L’Ajuntament va intentar posar fi (o començar a fer-ho) amb aquest greuge posant en marxa, l’octubre passat, una nova línia (L18 Flex), que no és ben bé una línia de bus sinó un servei públic de taxi a demanda entre la urbanització i el Centre en tres franges: de 8 a 11, de 13 a 15 i de 18 a 20 hores. Però, com en el cas de Can Palet de Vista Alegre, el servei només funciona de dilluns a divendres, no festius, fet que fonamenta la principal queixa veïnal.
Agustí Codina, president de l’associació de veïns, afirma que els usuaris, en general, han rebut la prova amb satisfacció, però resta pendent d’una reunió amb responsables de Mobilitat per avaluar l’L18 i plantejar propostes de millora. Els veïns volen ampliar trams horaris i aconseguir servei també els caps de setmana i festius. En el primer mes de funcionament, el projecte va obtenir 83 viatgers en 59 expedicions en taxi. El novembre la xifra va pujar a 128 viatgers, i es van fer 97 expedicions en taxi. El desembre el nombre d’usuaris va ser de 88 en 75 viatges.
Recuperació de la xifra de viatgers
La xifra de viatgers de Tmesa va fregar el 2022 els 12 milions. Aquesta dada encara està lluny de les prepandèmiques, dels 14 milions del 2019, però l’estadística del març passat permet albirar una recuperació i fins i tot una superació dels registres de fa quatre anys: la mitjana d’usuaris en dies feiners va ser el març de 54.061; la del març del 2019, de 52.622. La reducció de l’import de la T-25 a la meitat segurament ha influït en la recuperació.
La línia d’avingudes, la més utilitzada / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La xarxa de transport urbà compta amb 17 línies, incloses les dues Flex (L12 i L18), l’especial per al mercadal de dimecres, el BusDnit i L’H (Hospital de Terrassa). El 2 de maig vinent es posarà en marxa, amb una fórmula transitòria fins a l’arribada del vehicle definitiu, una línia nova, l’L15, que connectarà Can Parellada amb la carretera de Montcada i donarà cobertura a una part de les Torres que patia servei insuficient. Com el d’altres zones perifèriques.
Un Metro i una discriminació
Com podien imaginar els més vells del lloc que Terrassa tindria metro? Però el té, o una cosa semblant. El transport ferroviari subterrani ha esdevingut en els darrers anys una alternativa per a centenars de terrassencs, fins i tot en trajectes urbans entre les estacions de Rambla, Vallparadís, Nord i Nacions Unides i a poc a poc el sistema va guanyant adeptes.
/ ALBERTO TALLÓN
El desembre passat, aquest model de transport va experimentar una empenta amb la posada en marxa d’un nou programa d’horaris en la línia Barcelona-Vallès (Metro del Vallès) per aconseguir, almenys, una freqüència de pas cada deu minuts en hora vall a Terrassa i de cada cinc en hora punta, quan circulen el doble de combois per connectar la ciutat amb Barcelona, però el fet que els trens s’aturin a totes les parades ha aixecat algunes queixes d’usuaris.
La reclamació més notable, unànime, sembla que perenne, roman encara sobre la taula: Terrassa continua marginada perquè encara no és considerada zona tarifària 2. Un altre repte és posar fi a aquesta discriminació.
