“Les pràctiques més físiques, materials i esporàdiques d’abans han derivat cap a un model relacional molt més descorporitzat. La dispersió de les possibilitats d’oci ha fet que les discoteques deixin de ser, com ho era també el cinema, el centre de l’oci del jovent”. Són paraules del sociòleg terrassenc Salvador Cardús, que sosté que hi ha una motivació clarament generacional en el canvi de paradigma de l’oci nocturn. La caiguda de les grans discoteques i la diversificació de les ofertes d’oci nocturn dibuixen un panorama ben diferent del de fa 30 anys. Els joves continuen sortint, però surten de manera diferent. Surten a la seva manera.
Com tantes altres ciutats grans del país, a finals dels anys setanta i durant tota la dècada dels vuitanta i noranta del segle passat, Terrassa era plena de discoteques, de grans discoteques. Aquest consum d’oci massiu és absolutament aliè i desconegut per a les generacions actuals, que prefereixen “muntar-se la festa per la seva banda” a recórrer a un model més “mainstream” que, de fet, ja ni existeix.
A Terrassa, de discoteques en queden sis repartides entre la Rasa, que continua sent el gran centre d’atracció de l’oci nocturn, i els polígons dels afores, com el de Santa Eulàlia. “Les lògiques relacionals del jovent han canviat tant que s’han desmaterialitzat. A l’Autònoma, per exemple, les festes de fa vint anys aplegaven enormes multituds. Ara queda ben poca cosa de tot allò”, insisteix Cardús, professor de sociologia de la UAB.
Terrassa aprova
Gemma Rubí, una terrassenca de 22 anys, corrobora fil per randa les seves afirmacions. “Jo em moc per la zona de la Rasa. Penso que pel que fa a l’oci nocturn, estem millor que a Sabadell. Ni jo ni la meva colla som d’anar a discoteques grans. Preferim sortir a sopar i acabar en un bar musical”, explica. I és que, de discoteques grans ja no n’hi ha. La darrera supervivent potser és Waka Sabadell, situada a Sant Quirze, a tocar d’una Zona Hermètica de Sabadell absolutament desertitzada. Aquest local ha protagonitzat els darrers mesos diferents polèmiques.
Una altra de les derivades que cal tenir en compte és la pandèmia. El sector de l’oci nocturn és un dels que més va patir les restriccions i el confinament. I molts joves d’aquella generació, com la Gemma, aprofiten ara per sortir més del que ho feien abans. “Els joves sortim més ara que abans. El final de la pandèmia va ser com un alliberament. Estem tornant a gaudir de l’oci nocturn, però a la nostra manera”, comenta.
La patronal és optimista
Contràriament al que pot semblar i al que s’acostuma a opinar des de diferents àmbits, Terrassa no és una ciutat “morta” a les nits. Xavi Gómez, president del Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca, defensa que el panorama actual de la nit a la ciutat supera l’oferta de municipis com Sabadell o fins i tot Sant Cugat.
“La pandèmia ens va fer molt de mal. Molts encara estem pagant crèdits, ja que les ajudes de l’administració van ser ridícules. Però afortunadament, l’activitat en el nostre sector s’ha reactivat. Tenim més clients que abans de la pandèmia. La gent té moltes ganes de sortir. Terrassa és, en aquest sentit, una ciutat més viva que mai”, argumenta.
Gómez, propietari dels locals de la Rasa Zurito i Sala Born entén que el món de l’oci nocturn ha patit un important canvi de paradigma. “La gent continua sortint, però el model actual no té res a veure amb el dels anys vuitanta o noranta del segle passat. A principis de segle, les discoteques van començar a tancar. Ara hi ha molts bars musicals. A la Rasa t’hi pots trobar gent de totes les edats, des dels 18 fins passats els 50 anys”. I afegeix: “Des del gremi apostem per un oci nocturn de qualitat, que sigui segur. Volem ensenyar que el nostre és un model atractiu i sostenible, que pot interessar als terrassencs i a la gent de fora”.
Salvador Cardús entén que, abans, Terrassa era, en aquest sentit, “una ciutat molt més desvertebrada, amb els espais molt ben definits i compartimentats. Si anaves a determinat local, sabies molt clarament quina mena de gent t’hi podies trobar. Ara, tot ha canviat. El concepte de macrodiscoteca ha desaparegut. Hi ha menys espais emblemàtics i tot està molt més barrejat”. Sosté el sociòleg que l’oci nocturn és similar a Terrassa i Sabadell, per bé que considera que Sant Cugat té un model més dirigit “a un públic socialment diferent”.
10 discoteques mítiques que has de conèixer si ets de Terrassa
10 discoteques desaparegudes de Terrassa (les suggerències dels lectors)
