A Mallorca, els cantaires recapten panades. A la Catalunya Nord, ous. Botifarres a la majoria de la Catalunya Vella. I a Terrassa? Fuets, formatge… I porrons de mistela!
El cant de les caramelles ha tornat a Terrassa. I més concretament a l’Antic poble de Sant Pere, reconvertida en la gàl·lia -sociopolítica- de Terrassa. La gàl·lia de la cultura popular i de les expressions culturals del catalanisme històric.
Un centenar de persones han seguit el passacarrers, encapçalats per una dotzena de músics vestits de pagès (espardenyes, camisa blanca, sarró, barretina…). Tant ells com el públic han anat interpretant cançons tradicionals com Marieta Cistellera i La Muntanyeta. Tanmateix, potser la més icònica ha estat les Corrandes de Beget. “Si voleu ballar corrandeees, jo us en cantaré del miiiil!”.
Obsequi d’una mona de xocolata / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Uns rimes que s’han anat cantant a sota dels balcons poblats per veïnes i veïns de l’Antic Poble; els quals, a canvi de la cantada sota casa seva, els tornen el detall amb menjues tradicionals (com les ja esmentades botifarres, fuets, formatge, coques dolces i vi).
La mecànica del recapte, però, és potser el moment estel·lar de la cantada. I és que els cantaires apugen un cistell fins al balcó dels veïns (habitualment, un primer pis d’una casa de quarto de reixa), tot ajudats d’un pal coronat per una petita polea. Els veïns mostren al públic la menjua, abans de posar-la al cistell, per a goig (i crits) dels assistents. Una mena de termòmetre, doncs, dels gustos dels cantaires: el fuet ha tingut èxit, però els porrons de mistela han despertat més entusiasme popular.
Els cantaires, a més a més, obsequien els veïns amb algunes plantes, que enguany han estat clavells i menta. Un intercanvi mutu que també té expressió en altres cultures (com el cant de Santa Àgueda, casa per casa, al País Basc). Les cantades han estat orientades per Carles Llongueras, acordionistes com Jaume Maeso i la gràcia i tracte de Txavu Filgueira amb els veïns; entre molts d’altres.
Acordionistes, durant la cantada / NEBRIDI ARÓZTEGUI
El cercavila ha anat així pels empedrats camins de l’Antic Poble de Sant Pere, malgrat que després s’ha endinsat a “la ciutat” (reminiscència del barri “indepe”), tot creuant el pont de pedra de Vallparadís. La cantada (ajudada amb un cançoner imprès en paper i repartit entre els assistents) acaba amb un dinar de germanor a l’entorn de la plaça Didó.
Aquest és el segon any que tornen les caramelles a Terrassa, impulsades per La Xemeneia, Terrassa Glosa i l’Aula de Música Tradicional (entitats que revifen el patrimoni immaterial nostrat), així com l’Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere, el casal de Sant Pere i la colla de bastoners del barri. Enguany, a més a més, hi ha participat un grup de bastoners molt intergeneracional. En acabar un dels seus balls, un crit entre el públic: “Visca la colla de bastoners de l’Antic Poble!”. I una resposta improvisada: “Gora!”.
