A jugar a futbol, a disputar un partit de pàdel, a nedar, a entrenar a hockey, a jugar a la plaça de Can Roca o a animar el Terrassa FC. Milers de terrassencs es desplacen cada tarda i cada cap de setmana a l’Àrea Olímpica, un dels primers pols de la mobilitat de Terrassa i un eix que continua esperant una solució per a l’aparcament i per a l’elevada concentració de vehicles. Durant els darrers anys, un grapat de propostes han quedat al calaix.
Aquesta mateixa setmana la junta del Club Natació Terrassa compartirà amb l’Ajuntament de Terrassa la seva preocupació per la seguretat entorn del club. A l’entitat li preocupa el risc per als esportistes més joves en els accessos al club, especialment a l’avinguda de l’Abat Marcet, on “la presència de vehicles en segona fila entre les 16 hores i les 21 hores treu visibilitat” en una cruïlla semaforitzada, explica el president del Club Natació Terrassa, Joan Herrera. “Tenim por que un dia es produeixi un atropellament”.
Vehicles estacionats entorn de l’Estadi Olímpic /Nebridi Aróztegui
El club proposa convertir part de la zona blava “en aparcament per a les persones amb mobilitat reduïda i ampliar l’aparcament per a motos”.
Només al Club Natació Terrassa entren i surten cada dia en horari de tarda/nit unes 2.000 persones. Entorn de l’Àrea Olímpica cal sumar els esportistes del camp federatiu i els usuaris dels dos camps de les Palmeres i els socis del club Terrassasports.
En cap de setmana, i alguns dies també entre setmana, a la zona arriben els autocars i els vehicles dels equips de fora que participen en competicions de futbol, pàdel, natació, waterpolo, etc. I els socis del Terrassa en dies de partit.
Més sostenible, més eficient
Un dels reptes de l’Àrea Olímpica és fer la transició a una mobilitat més sostenible. A la zona arriben 4 línies de bus (L8, L9, L’H, i L7), l’estació de Nacions Unides de Ferrocarrils està a cinc minuts a peu i la zona és epicentre de carrils bici. Conscient de l’aposta dels seus socis per vehicles no contaminants, el Club Natació Terrassa ha duplicat l’oferta d’aparcament per a bicicletes i patinets a l’interior de les seves instal·lacions. Tot i el canvi de mobilitat que ja s’intueix, l’Àrea Olímpica continua sent cada tarda, també els dissabtes al matí, un continu de vehicles amunt i avall carregant i descarregant esportistes, cercant aparcament o esperant en doble fila. L’oferta d’estacionament al carrer és inferior a la demanda i el pàrquing habilitat a l’extrem nord de l’Estadi Olímpic -84 places- no és suficient, menys ara que una part es reserva per autocaravanes.
Un grapat de projectes al calaix
L’alternativa de construir un aparcament a la zona que doni aixopluc a bona part del trànsit, amb tarifes assequibles i adequades a les peculiaritats de la demanda, fa anys que està sobre la taula. L’alternativa sembla tenir consens entre tots els agents implicats, però fins ara totes les propostes plantejades que han acabat al calaix.
Abans de la pandèmia, el Natació va presentar un projecte per construir un aparcament sota el seu camp de futbol, una estructura prefabricada amb 350 places, que tindria accés a peu de carrer i que reubicava el camp sobre l’estructura del pàrquing. L’equipament tenia 3 metres d’alçada, podia estar enllestida en 9 mesos i disposava d’un referent, l’aparcament del camp de l’Europa.
Un altre de les alternatives estudiades, aquesta més recent, va ser la proposta de construir un aparcament sota la plaça de Can Roca. El projecte tampoc ha tingut recorregut, de moment.
Una tarifa tova per la zona blava, habilitar aparcament en bateria a la plaça de Can Roca o pacificar la cruïlla del carrer dels Voluntaris amb el dels Jocs Olímpics (al davant de Terrassasports), són algunes de les idees que s’han plantejat sense èxit.
Des de la presidència del Club Natació Terrassa expliquen que, a banda de la seva prioritat centrada en la millora de la seguretat dels accessos al club, “entenem que tenim un problema de molta concentració de vehicles a l’Àrea Olímpica i la solució implica construir un pàrquing”, apunta Herrera.
Aixecar l’Estadi Olímpic, el projecte més trencador
Enmig d’una llarga llista de propostes per millorar la mobilitat de l’Àrea Olímpica, en destaca una per la seva singularitat i per l’impacte que tindria en un dels equipaments esportius més emblemàtics de la ciutat, l’Estadi Olímpic. La idea, que no va arribar mai a materialitzar-se en un projecte, plantejava aixecar la gespa de l’Estadi i construir un aparcament de més de 400 places al bell mig del camp de futbol. El pàrquing situava la gespa al seu sostre i comportava la supressió dels primers nivells de la graderia, que podrien recuperar-se més tard ampliant-la, afegint grades supletòries. L’Estadi passaria de les 9.000 cadires actuals a unes 5.000, que podien augmentar en el futur.
Cotxes a la recerca d’un aparcament a l’Àrea Olímpica / Nebridi Aróztegui
Una mobilitat lligada a l’esport i al lleure
Poques persones de Terrassa no han tingut de referència en algun moment de la seva vida l’Àrea Olímpica com un espai per a la pràctica de l’esport. L’àmbit ha esdevingut des del seu origen un emplaçament associat a la pràctica esportiva des de la infantesa, i al llarg dels anys s’ha consolidat com un complex amb activitats i competicions vinculades a infinitat de disciplines, des de l’àmbit més lúdic, fins als esdeveniments olímpics. L’hockey ha triat en dues ocasions l’Estadi Olímpic, com a seu els Jocs Olímpics 1992 i, el darrer estiu, com a seu del Mundial femení d’hockey.
La mateixa història de la popularment coneguda com a “zona olímpica” ha anat lligada al debat sobre com resoldre la seva mobilitat. Jordi Martín, expresident del Club Natació Terrassa i responsable de la junta que va proposar un aparcament sota el camp de futbol del club, recorda que “a l’Àrea Olímpica han anat passant coses sense que s’hagin pres decisions. Es van celebrar els JJOO i no es va resoldre el repte de l’aparcament. Tampoc quan es va construir el Terrassasports, quan es va fer la plaça de Can Roca i ni ara, amb el Mundial femení d’hockey. S’han deixat passar oportunitats per a resoldre el hàndicap de l’aparcament”.
A ningú se li escapa que trobar la inversió i un gestor per al nou pàrquing és un dels reptes del projecte. Públic o privat, no tots els aparcaments ubicats fora les illes de vianants i dels eixos comercials són rendibles.
Pel que fa al cost, qualsevol de les solucions plantejades amb anterioritat necessitarien una actualització de preus. A banda, avui el debat sobre la mobilitat incorpora nous paradigmes vinculats a uns desplaçaments més sostenibles, lliures d’emissions.
Precisament, el Club Natació Terrassa afronta en aquest moment un projecte de transformació digital per conèixer l’ús que cada soci en fa de les seves instal·lacions. Un treball que permetrà saber com arriba al club, quins circuits segueix i quins serveis utilitza.
