En ple debat sobre les fuites d’aigües a la xarxa, Terrassa és un cas paradigmàtic de com la digitalització del cicle de l’aigua pot posar fre de manera eficient a les pèrdues. L’Agència Catalana de l’Aigua xifrava aquesta setmana en un 24% les pèrdues d’aigua potable a la xarxa de distribució de Catalunya. A Terrassa, actualment aquestes fuites se situen al voltant del 22,21%, informen fonts municipals, però cal parar atenció a un detall. “No és cert que un de cada quatre litres es perdi perquè no es reparen les canonades”, explica Joseba Quevedo, coordinador del Grup de Projectes i Medi Ambient de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) i professor de la UPC.
El repte de les fuites d’aigua se situa a Terrassa en la distribució en baixa. És a dir, al procés de distribució que comença als dipòsits que emmagatzemen l’aigua potable procedent de la planta d’Abrera–els més grans són el de Can Boada i el de Can Poal– i que culmina a les llars i a les empreses, inclosos els comptadors.
Terrassa disposa d’uns 550 quilòmetres de canonades que porten l’aigua a destí final, una xarxa antiga i majoritàriament soterrània que registra pèrdues, sobretot als punts d’unió entre les conduccions.
Quevedo explica que hi ha una realitat “oculta”, que figura a les estadístiques com a pèrdues d’aigua potable, però en realitat són consums no comptabilitzats.
“En el cas de les canonades la pèrdua pot ser aparent, quan un cabalímetre està avariat i no fa un mesuratge correcte”, detalla.
Interior del dipòsit d’aigua de Can Boada. /Nebridi Aróztegui
El fenomen també es dona a destí. Els comptadors domèstics, d’empreses, o institucions, no capten els cabals petits. Hi ha un percentatge de subcomptatge –pel goteig constant d’una aixeta, per exemple– que es comptabilitza com a pèrdua i no ho és. Els comptadors tampoc identifiquen com a consums els furts d’aigua ni els cabals que s’utilitzen per a netejar dipòsits de la xarxa de distribució o infraestructures”, explica Quevedo.
El global de les pèrdues comptabilitzades en la distribució i als comptadors se situa en el 22,2% a Terrassa. Així i tot, el rendiment de la xarxa (77,79%) és superior a la mitja catalana (76%) i lleugerament superior a la mitjana dels municipis de la província de Barcelona (77,75%), exclosa la capital.
Amb un 22,2% oficial de pèrdues, quina part correspon a fuites reals i quina a només aparents? “És la pregunta del milió–afirma Quevedo–. Com que una part de les pèrdues reals són ocultes, resulta difícil de saber el volum exacte. Un càlcul estimatiu podria situar-les al 50%. La meitat serien pèrdues reals i l’altra meitat només aparents”.
Cal afegir que en la distribució en alta, és a dir els conductes que porten l’aigua des de la planta d’Abrera fins als dipòsits de Terrassa, les pèrdues s’estimen al voltant d’un discret 2-3%. Aquesta xarxa de transport porta l’aigua a Terrassa i a altres municipis de la comarca en grans canonades de 70 centímetres de diàmetre a través de 58 quilòmetres.
El repte de la digitalització
Reduir dràsticament les fuites de la xarxa a Terrassa passa, en bona part, per digitalitzar el cicle de l’aigua. La ciutat ha començat a fer aquesta transició digital, un procés que lidera l’empresa pública Taigua, en el que estan implicats de manera activa l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, l’òrgan consultiu integrat per entitats, institucions i escoles universitàries, i la UPC. Precisament la Politècnica i Taigua desenvolupen una investigació sobre les fuites reals d’aigua a Terrassa. Es tracta d’una tesi doctoral industrial que se centra en la diagnosi de les fuites i en la creació d’un model matemàtic que aporti una precisió òptima a la gestió de l’aigua.
Els estudis previs a aquesta investigació han aportat les primeres dades sobre les fuites d’aigua potable a Terrassa. Ara, els esforços se centren en una fita molt més ambiciosa.
Terrassa ha presentat un projecte d’11 milions d’euros als ajuts europeus PERTE per la digitalització de tot el cicle de l’aigua.
El pla preveu diferents actuacions, entre elles la compra de 150 prelocalitzadors de fuites, equips de tecnologia avançada que permeten detectar les pèrdues de manera ràpida en canonades a pressió. Una prova pilot de 25 prelocalitzadors ja ha demostrat la seva eficàcia i l’arribada dels nous equips permetrà multiplicar el monitoratge i disposar de prelocalitzadors “a les zones més antigues de la xarxa i a les pressions més elevades”, informen des de l’Ajuntament.
Nebridi Aróztegui
Comptadors telecontrolats per detectar fuites i consums sobtats
Taigua comptabilitza 102.000 abonats a Terrassa, on el repte de digitalitzar tots els comptadors és tan majúscul com necessari. Es calcula que actualment només un 1% dels aparells són digitals a la ciutat. Són els 200 comptadors telecontrolats instal·lats de forma pilot. El sistema permet substituir la lectura periòdica actual per una telelectura en temps real i centralitzada, que detectarà consums excessius i fuites, actuant de manera immediata. El projecte que aspira al PERTE preveu instal·lar 25.000 telecomptadors a la ciutat.
Escoltant les canonades
La candidatura de Terrassa al PERTE per la digitalització del cicle de l’aigua inclou també tècniques de detecció acústica de fuites a la xarxa de distribució. Ho vol fer amb comptadors capaços de sentir el soroll que fan les canonades fins a 200 metres de distància.
Menys pressió
Tot apunta que l’estat actual d’excepcionalitat passarà al d’emergència a l’estiu. Taigua valora disminuir la pressió de l’aigua en horari nocturn per reduir les fuites
