Marcel Taló Martí, historiador-CEHT
Durant la Guerra Civil, fou habitual la celebració de partits i actes benèfics al camp del Terrassa FC. Amb certa regularitat s’hi van celebrar curses de braus, fins que la Conselleria de Sanitat les va desaconsellar. L’equip va continuar jugant, però cada cop amb més dificultats: entre d’altres, molts jugadors eren cridats al front. El popular jugador del club José Rubio Vera va morir en un hospital al front d’Osca arran dels trets que havia rebut. Pocs dies abans, va morir el porter de l’equip infantil.
El Terrassa FC fou col·lectivitzat cap a finals d’octubre del 1936, però això no li va impedir seguir competint, malgrat que la situació de l’esport en general i l’equip en particular fos cada cop més precària. Va pujar a segona divisió l’any 1942 i s’arribà a enfrontar amb el FC Barcelona. Els anys cinquanta el club va tenir força èxit i, a redós dels bons resultats, el 1960 es va traslladar a un nou estadi ubicat a la flamant Zona Esportiva. Malauradament, el nou estadi no va dur sort a l’equip: el 1961 baixava a Tercera Divisió. Els anys setanta es va renovar la Junta Directiva i s’hi van injectar força diners. La situació, com veurem, permetia ser optimista. Fins i tot es va especular amb la possibilitat que Ladislao Kubala fos l’entrenador de l’equip.
El periòdic local “Tarrasa Información” anunciava pomposament a la portada del 5 de maig del 1973: “Es casi seguro que Kubala sea el entrenador del Tarrasa. La noticia, sin confirmar, tiene caràcter oficioso”. Vist amb certa perspectiva, i atenent el desenllaç final de la història, la peça d’aquell dia sobre Kubala es podria considerar ben bé un homenatge a la imprudència deontològica del periodista, Marcelo Puig. “Los indicios son demasiado claros -de claridad meridiana, diríamos”, escrivia el cronista. Fins i tot, anunciava el salari de Kubala, que se situaria en alguna xifra entre els 8 i els 10 milions de pessetes.
El retall del “Tarrasa Información”
No tan sols la premsa local estava entusiasmada. Kubala gaudia d’un gran suport i reconeixement a la ciutat, especialment des que als anys cinquanta es va fundar un club a la Cogullada que duia el seu nom (i que, de retruc, va acabar batejant també l’estadi on jugaven, situat finalment al capdavall de la Rambleta del Pare Alegre). El jugador, ja retirat i dedicant-se a fer d’entrenador, més interessat a promoure el futbol entre els joves que a guanyar títol a l’elit, va venir en diverses ocasions a veure “el seu” equip, s’interessava pels resultats i fins i tot contribuïa a renovar el seu vestuari regalant botes noves a cada jugador.
A principis de la dècada dels setanta, la situació del Terrassa FC permetia ser optimista. La temporada 1970-71 el club va tancar l’exercici econòmic amb beneficis, probablement per primera vegada a la seva llarga història. Poc temps després, Josep Masdefiol Peralta era escollit president de la Junta Directiva i va donar un gran impuls econòmic i esportiu al club. I l’agost mateix del 1973, s’estrenava la primera edició del Trofeu Internacional de Futbol Ciutat de Terrassa, que es va endur el Bayern de Munich. El fitxatge d’en Kubala no era sinó la millor manera de segellar el bon moment de la institució. No hi havia cap altre entrenador capaç d’omplir estadis.
Ara bé, tot i que la incorporació ja es donava per feta, “suele acontecer que en los albores de un romance [entre el Terrassa FC i Kubala] aparecen los Montescos y Capuletos”. En el fons, la qüestió no depenia tant de l’entrenador i el club, sinó de la Selecció Espanyola de Futbol, amb qui Kubala tenia signat un contracte. Tot i les visites a Madrid del president del Terrassa FC, de les ocasions en què Kubala s’havia entrenat a les instal·lacions de la Zona Esportiva o de les seves declaracions –declaracions de futbolista, això sí– mostrant interès en el club (a la pregunta de si volia entrenar el Terrassa FC responia “¿Por qué no?”), a mesura que avançava el mes de maig, el suflé es va anar desinflant. El 12 de maig, la portada del diari admetia que “No se sabe nada del fichaje de Kubala”, amb un to clarament adreçat a rebaixar les expectatives. I al cap d’uns dies, el mateix president Masdefiol tancava la carpeta del fitxatge de Kubala com a entrenador del Terrassa FC amb un concís: “Kubala es un amigo. Asesora”. I res més.
El 14 de maig del 1973, onze dies després d’haver publicat “los indicios meridianamente claros” del fitxatge de Kubala, en una petita nota, situada discretament a la pàgina 15 del diari, s’anunciava que finalment no es podria consumar. Apareixia un altre nom il·lustre com a possible substitut, el paraguaià Heriberto Herrera, que s’havia mostrat interessat a entrenar el club, però no gaudia del suport de la Junta.
