“I tu on vas, per Setmana Santa?”. És difícil no intercanviar preguntes així, els dies previs a la Pasqua.
I és que la secularització de gran part de la societat ha reordenat el seu ordre de prioritats sobre com viure les festes “de guardar”. I el recolliment ha deixat pas a les escapades turístiques.
Tot i així, també hi ha les tradicions associades a la Setmana Santa que encara resisteixen a una Terrassa cada cop més laica.
És el cas de les palmes i palmons, que es poden trobar aquest cap de setmana a les parades ambulants de La Rambla i a certes floristeries. “Des del confinament que s’ha revifat una mica, la venda de palmons”, expliquen des de la floristeria Oliveras. “Però és cert que ha baixat molt. Abans, la il·lusió dels nens per Diumenge de Rams era estrenar roba nova i que et regalessin la palma o el palmó”, afegixen des de la veterana floristeria del carrer del Nord.
Del mateix parer és José Torres, que juntament amb la seva dona Josefa, venen palmes fetes per ells mateixos. “Fixa’t en la Rambla: enguany estem 4 parades, quan fa anys arribàvem a venir 18 estands”, enraona.
La seva família ve de Sabadell, on tenen els tallers per treballar les palmes. Torres treu pit: “Som la parada més antiga ara mateix, els meus pares ja venien a vendre palmes fa 40 anys”. Però el temps canvia. “Els avis d’avui no són com els d’abans”, sosté Torres, en relació a la secularització generalitzada de la societat.
La benedicció de 2022 / LLUÍS CLOTET
En tot cas, a la seva parada trobareu treballades palmes, palmons allargassats i tot tipus de varietats fetes amb les seves mans.
Rambla amunt trobem Jordi Liñán, florista habitual davant del Mercat de la independència. “Allò de beneir els rams està una mica perdut, la gent té ara altres prioritats”, explica, malgrat que ell mateix ofereixi rams de llorer per beneir. Els munta tot afegint-hi fulles d’olivera, branques de romaní i alguna fulleta de palma (de venda a 4,5€).
Certament, una passejada pels carrers del centre de Terrassa ja permet percebre la pèrdua de la tradició de penjar la palma del balcó, com a símbol de protecció de la casa i espantador de mals esperits.
Tot i així, es preveuen centenars de persones a la plaça vella, aquest diumenge, a la benedicció què efectuarà el bisbe Salvador Cristau a partir de les 12 hores.
Les Caramelles
Així mateix, l’entitat La Xemenia recupera per segon any consecutiu la cantada de Caramelles.
Es tracta d’uns cants tradicionals (alguns també dansats), d’origen religiós documentat ja al segle XVI. La seva popularitat va esclatar amb les caramelles de colles de joves obrers al segle XIX, quan sortien a cantar el dia Pasqua amb la intenció de cridar l’atenció a alguna fadrina.
Assaig d ecaramelles, aquest dijous / ALBERTO TALLÓN
De fet, serà el proper 10 d’abril, dilluns de Pasqua, quan tingui lloc la passejada que arrencarà a les 11.30 hores des de la plaça del Comú de Sant Pere. Amb vestits de pagès del segle XIX (sarró i barretina), voltaran per l’Antic Poble de Sant Pere i després pel centre de Terrassa. “L’any passat vam ser molta gent i ens donava menjar quan passàvem per les cases: botifarres, ous de pasqua…”, explica el xemeneier Jaume Maeso.
“Nosaltres ho desvinculem de l’Església, en el sentit que creiem que és una tradició de caràcter popular a la que cadascú li pot donar el significat que consideri oportú”, explica Maeso. A l’assaig general que van fer aquest dijous ja van constatar la presència de joves i el caràcter intergeneracional de la proposta.
“Saetes” no religioses
Igualment, les saetes son un altre dels elements clàssic de la setmana santa. Aquest dissabte té lloc el certamen Centro Andaluz de Nueva Carteya, al barri de Las Arenas (amb els “saeteros” Ramoni, Blas Maqueda i Manolo Linares).
Així mateix, la penya Flamencología Terrassa celebra diumenge una xerrada sobre les músiques de les confraries. “Tindrà un punt didàctic, flamenc i musical, però no religiós, fugint de les típiques exaltacions barrejades amb religió”, apunten.
La Quaresma
Són tres exemples sobre com els costums culturals resisteixen. S’hi podrien afegir d’altres, com la festa quaresmal “Serra la Vella”, revifada a Ullastrell els darrers anys.
O la impertèrrita pastisseria vinculada al calendari cristià com els bunyols de Quaresma i les mones de Pasqua. Potser no es fa quaresma, però de pastissos sí què s’en mengen! Fet que demostra què, amb independència que un ciutadà sigui creient o no, li segueix atraient.
I és que aquestes mostres de cultura popular d’arrel cristiana tenen una cosa en comú: en un món tan homogeneïtzat, són singularitats antropològiques que destaquen encara més. I ens fan sentir part d’una col·lectivitat.
