Que una persona habitual en la informació del cor, com és el cas d’Ana García Obregón, hagi estat mare a 68 anys, a través de la gestació subrogada, ha encès en part la polèmica. També ha obert el debat bioètic i polític. L’edat de l’actriu i la pràctica escollida, il·legal a Espanya, ha generat molta controvèrsia als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. En aquests fòrums púbilcs, s’ha defensat que la seva edat la limita a l’hora de ser mare. A més, s’ha criticat que s’hagi triat un ventre de lloguer, gràcies al qual ha pogut “comprar” el seu fill.
Cristina Cabeza, metgessa de Família i Intensivista: “La gestació subrogada hauria de ser legal en el nostre país”
“La meva opinió, totalment personal, és que la gestació subrogada hauria de ser legal al nostre país. Primer, perquè la legalitat permetria protocol·litzar els requisits de les persones que desitgen tenir un fill per aquesta via, de la mateixa manera que a través de l’adopció, i primar els interessos del menor. I segon, per garantir els drets i el benestar de la gestant. Sempre dins un marc legal que asseguri els drets de totes les persones intervinents”.
Anna Velasco, advocada de Dret de Família: “Legalment, és correcte, però èticament crec que no ho és”
“Aquí no és legal, però pots inscriure a l’infant que ve de fora. Trobo que pot ser bo en casos de persones joves que no poden tenir fills i poden recórrer a aquest sistema. Però crec que s’haurien de posar límits a qui hi poden accedir, com el de l’edat, de la mateixa manera que hi ha aquesta limitació que hi ha en els casos d’adopció. L’Ana García Obregón, amb 68 anys, no podria adoptar a un infant. Legalment, el que ha fet és correcte, però èticament crec que no ho és”.
Agnès Brossa, psicòloga infantojuvenil i jurídica: “Hauríem de focalitzar més el debat en els drets de l’infant”
“Hauríem de focalitzar el debat més en els drets de l’infant i no amb els dels adults. Es parla més dels drets de la mare. Crec que hi ha pros i contres en els dos costats, però potser el debat ha de ser molt més profund. Pel que fa als drets de la criatura, crec que tots tenen dret a tenir un pare i una mare que el cuidin, o dos pares o dues mares, o un pare o una mare i la limitació estaria en el tema de l’edat i que es pugui quedar sense qui el cuidi”.
Luisa González Corrales, treballadora de sanitat jubilada: “Em sembla més una qüestió d’egoisme i una mena de capritx”
“En la meva opinió, això està fora de lloc. M’imagino que ha patit molt per la malaltia i la mort del seu fill i això et marca per a sempre, però si té tanta falta de tenir un fill, n’hi ha molts en el món que pots adoptar. A més, ho veig malament per l’edat que té, perquè quan més la necessitarà, potser no podrà. Em sembla més una qüestió d’egoisme i com un mena de capritx d’una persona que ha tingut una desgràcia. A més, aquí no és legal”.
