El Govern ha aprovat aquest dimarts la declaració de la Masia Freixa de Terrassa com a Bé Cultural d’Interès Nacional, i la delimitació del seu entorn de protecció en la categoria de Monument Històric. El Museu Tèxtil ha estat declarat museu d’interès nacional.
Diari de Terrassa va publicar l’octubre passat la decisió de la Generalitat, sotmesa a uns tràmits que ja han acabat.
La Masia Freixa va ser construïda el 1905 per l’arquitecte Lluís Muncunill com a nau industrial destinada a la filatura. El disseny de la nau era senzill, purament funcional i sense voluntat d’autoria o estil arquitectònic. Després, la família Freixa va decidir transformar-la en la seva residència. En plena època modernista, l’arquitecte va complementar la nau original amb una successió d’arcs parabòlics i geometries el·líptiques que l’han convertit en “un dels emblemes més destacats i una referència del modernisme terrassenc i del país”.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’edifici concentra en una sola obra els trets definidors del modernisme a Catalunya: una fàbrica tèxtil en una puixant ciutat industrial propietat d’una família que forma part d’una nissaga burgesa d’industrials tèxtils llaners; la utilització de recursos constructius nous com és la volta de maó de pla; la formalització sinuosa de l’estètica modernista, i la decisió insòlita i el repte de transformar una nau de grans llums en un espai domèstic per a ús residencial. En comptes de construir un edifici de nova planta com era habitual en aquella època, l’arquitecte va optar per mantenir la construcció fabril com a base, una decisió pionera a principis del segle XX.
La masia, situada dins del recinte del parc de Sant Jordi, va esdevenir la peça central del primer parc públic de la ciutat de Terrassa l’any 1959, en una època de creixement urbanístic i demogràfic desordenat. Aquesta ubicació fa que la delimitació de l’entorn de protecció s’ajusti pràcticament als límits del parc tenint en compte les visuals conjuntes.
Reconeixement per al Museu Tèxtil i les seves col·leccions
Pel que fa al museu, el Consell General del Consorci del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa va sol·licitar el setembre passat, mitjançant un escrit de la directora-gerent del Consorci, la declaració com a museu d’interès nacional. La Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, preveu aquest reconeixement per a equipaments que tinguin una significació especial per al patrimoni cultural de Catalunya.
Museu Tèxtil, al carrer de Salmerón
En el cas del Museu Tèxtil de Terrassa, situat al carrer de Salmerón, la proposta es fonamenta en el fet que custodia unes col·leccions tèxtils i d’indumentària “úniques al territori”. En total, conserva més de 130.000 peces que abasten cronològicament des del segle I fins al segle XXI, testimonis de l’evolució del teixit, la indumentària, els complements, la llar, la diversitat de tècniques i matèries o dels dissenys, que són representatius d’Europa, Amèrica, Àsia, i en menys quantitat Àfrica, i que ajuden a comprendre la història de les cultures, els seus costums i la seva evolució, des dels punts de vista més diversos.
També té un important conjunt de peces relacionades amb la litúrgia catòlica que presenta gran valor documental.
A banda de teixits, indumentària i complements, el museu també conserva un recull de mostraris tèxtils industrials que comprenen una cronologia que abasta des de finals del segle XIX a finals del XX. Més enllà del contingut de les col·leccions tèxtils, el museu compta amb un important fons bibliogràfic i documentació del segle XIV al segle XXI.
