A Terrassa es registren cada dia 730.000 desplaçaments a peu, en bici, en bus i en vehicle privat i d’aquests, gairebé 200.000 són en cotxe per fer només 2 quilòmetres. Les ciutats estan mutant la seva pell per adaptar-se a una mobilitat més sostenible i el focus se situa a cada llar.
Agafar el cotxe per anar a treballar o a estudiar continua sent una pràctica habitual i només cal comprovar cada matí l’intens flux de vehicles que abandona la ciutat per l’avinguda del Vallès, la ronda de Ponent o pels carrers de Galileu i Arquimedes, per acabar omplint les autopistes C-16 i la C-58 en hora punta. Hi ha opcions més sostenibles com les cinc parades de FGC i les dues de Rodalies per sortir de la ciutat. I les més de 10 línies de bus que recorren tota Terrassa.
Cua de vehicles al carrer de Topete /Nebridi Aróztegui
I encara una alternativa més saludable. A la ciutat es registren 600.000 desplaçaments interns i sis de cada deu es fan a peu. Terrassa té una trama urbana rodona i radial, on la majoria de recorreguts d’un punt a l’altre no superen els 20 o 25 minuts caminant. L’orografia no ajuda -200 metres de desnivell des de les Fonts fins al Pla del Bon Aire-, però la pujada és progressiva, sense carrers en pendent pronunciat, i assequible. Molt més si creuen la ciutat d’Est a Oest. En aquest context, Terrassa afronta el debat sobre el futur de la seva mobilitat, una reflexió oberta que enfronta als que defensen que ja no hi ha alternativa, que ni la salut ni el planeta suporten els nivells de pol·lució i que cal repensar com ens movem, per deixar un món millor a les futures generacions. I els que es resisteixen a deixar el vehicle, els que no tenen alternativa quan van a treballar o a estudiar i els que defensen el dret a moure’s en cotxe.
7 de cada 10 joves menors de 30 anys es desplacen en transport públics o a peu i descarten comprar un cotxe
Si imaginem el futur pensem en una ciutat amb vehicles elèctrics, gent en bicicleta i persones viatjant a la feina o a la universitat en transport públic o bé en serveis de mobilitat compartida: cotxe i moto multiusuari. Ara, l’Enquesta de Característiques Estructurals de la Població i de les Llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revela que a Terrassa una de cada dues llars té un vehicle a casa i una de cada quatre encara en té dos. Al pàrquing o al carrer, la presència de vehicles ecològics encara és residual, però aquesta és una realitat que canviarà en menys d’una generació. A treballar o a estudiar, pràcticament 7 de cada 10 joves menors de 30 anys es desplacen en transport públic o a peu i el més important, descarten el vehicle en propietat com a mitjà de transport en el futur.
Centrifugant cotxes
Al carrer, els canvis generen debat. L’ampliació de l’illa de vianants del centre, que ha duplicat la seva superfície, i la futura implantació de la zona de baixes emissions, milloren la qualitat de l’aire al nucli antic. També han funcionat com a vasos comunicants, centrifugant cotxes cap als carrers perifèrics. Per Galileu i Arquimedes passen cada dia una mitjana de 20.000 vehicles, i per Topete 10.000.
La realitat és que encara el cotxe és l’única opció per a molts ciutadans en el seu dia a dia. En Miquel Querol (60) es desplaça a la feina cada dia abans de les 6 de la matinada des del barri de Can Boada al sector de Can Petit. A aquella hora no hi ha transport públic i el treball l’obliga a fer desplaçaments durant la jornada, de manera que ha de tenir el vehicle a la porta. La Carlota Salas (27) fa pràctiques a una empresa de la Zona Franca, on qualsevol combinació en transport públic li suposa més de quatre hores diàries de desplaçaments, inclòs un final de trajecte a peu. La seva amiga Cristina, però, treballa a un laboratori al Poble Nou i ho té clar. El tren li estalvia molts minuts de cotxe i retencions.
A peu de carrer les coses també estan canviant. La irrupció dels vehicles de mobilitat personal -bicicletes, però sobretot els patinets- han arribat per quedar-se. Són sostenibles i no contaminen, però ja ens obliguen a repensar la mobilitat per garantir una transició positiva i una convivència sense ensurts.
