Laura Hernández/ Javier Llamas
Una ciutat més amable, sostenible i accessible per a tots. I millors infraestructures. Quatre experts ens parlen dels reptes de la mobilitat i ens recorden que, en el moment de prendre decisions sobre com ens mourem, cal tenir en compte a tothom.
Bet Boleda
Arquitecta
“Hem de portar els espais de vianants també als barris”
El repte, diu, és “aconseguir que la ciutat sigui un espai per als vianants més enllà del centre”. Aquesta professional de l’arquitectura, activa en l’impuls dels camins escolars, està convençuda que la creació de microespais “amb plataforma única, amb prioritat per als vianants” als accessos de les escoles “són un model que hauríem de poder replicar als barris, buscant ‘satèl·lits’ allà on hi hagi espais que tinguin història i als eixos comercials”. De fet, afegeix,”l’urbanisme tàctic ens ajuda i no hem de tenir por a aplicar-ho, per a més endavant consolidar-ho si funciona”. I un apunt, “en aquests espais pacificats acaben passant menys cotxes i no molesten”.
Cristian Bardají
Director de l’àrea de Mobilitat del RACC
“Cal millorar els trens i ampliar infraestructures”
Cristian Bardagí planteja quatre reptes des d’una perspectiva urbana i metropolitana. “Cal prendre decisions sostenibles, eficients i equitatives amb visió metropolitana”, diu. “Aquí, l’espina dorsal de la mobilitat és el tren, que ha de “ser més eficient, millorar freqüències i reduir temps de desplaçament per competir amb el cotxe, tot i que el transport públic serà realment competitiu si és gratuït”. El tercer repte passa per “ampliar les infraestructures. Avui 300.000 persones pateixen congestions a la regió metropolitana”. I el quart, per “millorar la qualitat de vida a les ciutats. La contaminació afecta la salut, de manera hem de potenciar la mobilitat compartida”.
Jordi Dueso
Prou Barreres
“La mobilitat accessible no es negocia, s’ha de garantir”
“Fa 36 anys que em moc en cadira de rodes i encara topo amb situacions de nova mobilitat que ens exclouen”. Jordi Dueso, comunicador de Prou Barreres, explica com les modernes expenedores de títols de FGC “estan a una alçada que no arribem. Hi ha enginyers amb 24 màsters que dissenyen trens sostenibles i silenciosos, però no integren criteris d’accessibilitat”. Dueso recorda que ara les persones “amb mobilitat reduïda, discapacitat visual, auditiva o intel·lectual no es queden a casa. En les decisions que es prenguin han d’escoltar aquests col·lectius. Perquè l’accessibilitat no es negocia, és un dret, s’ha de garantir”. La reflexió va per tots, recorda. “També per la gent gran i pels pares que empenyen cotxets”.
Marc Lloberas
Vicepresident de BiTer
“Avançaríem amb carrils bici segregats i segurs”
Un futur amb més bicicletes i més salut. És un dels principis de la mobilitat sostenible i el leif motiv de BiTer, l’entitat que promou l’ús de la bici a la ciutat. El seu vicepresident, Marc Lloberas, defensa que el futur passa per “una mobilitat més sostenible, amb ciutats que s’adaptin a la bicicleta, al transport públic i a altres mitjans no contaminants”. Els ciclistes creuen que la mobilitat faria un salt qualitatiu amb ”carrils bici segregats i una xarxa de bicicleta connectada i segura”. Avui, “el 80% de la ciutadania té bici a casa. Ens falta fer el pas de considerar-la un mitjà de transport”. I a la ciutat, “circuits radials, trajectes més curts amb cotxe i aparcaments dissuasoris que permetin arribar a destí en transport públic”.
