El sector Palau Nord, 400.000 m² situats al sud del Palau de Justícia, entre l’autopista C-58 i la carretera de Rubí, deixarà de ser un espai desendreçat d’horts per convertir-se en un nou barri de la ciutat: Can Bosch. El ple de març aprovarà la proposta d’avanç de modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística de Terrassa (POUM), que permetrà requalificar el sòl en dos trams claus: un a la riba oest de la riera del Palau, on el sòl rústic passarà a ser no urbanitzable, guanyant 117.000 m2 de zona de conreu dins l’Anella Verda, en un entorn de la riera renaturtalitzada; i el segon a la resta del sector, de 290.771m2, in es transforma el sol terciari en residencial.
Imatge virtual del futur de la riera del Palau renaturalitzada, amb un entorn de zona de conreu integrat a l’Anella Verda de Terrassa
Palau Nord era un sector paralitzat. Amb la requalificació urbanística acollirà més de dos mil habitatges, configurant un nou barri residencial que, per primera vegada a la ciutat, tindrà una reserva del 50% per habitatge protegit: 1.150 pisos. La proposta modifica els percentatges reservats per a habitatge i per a terciari, que seran del 90% i del 10%, respectivament, i disminueix l’edificabilitat del sector. En una primera proposta, no definitiva, situa dues zones d’habitatges, una als terrenys compresos entre la carretera de Rubí i l’avinguda de Santa Eulàlia i, l’altra, a la banda sud de la carretera de Rubí.
La imatge mostra els nous habitatges a l’eix de la nova carretera de Rubí, transformada en un passeig
El nou barri comparà amb equipaments encara per definir. Se situaran a l’extrem sud, a tocar de la rotonda de la carretera de Rubí que condueix a parc Vallès.
El nou sector incorpora grans espais verds. Concretament, 80.000 metres quadrats de zones verdes que seran la sisena i darrera fase d’urbanització del parc de Vallparadís. El pulmó verd que recorre la ciutat de nord a sud finalitza ara el seu recorregut a Can Jofresa. Al nou barri de Can Bosch, continuarà el seu recorregut fins a fusionar-se amb la riera del Palau i garantir la connectivitat ecològica amb Can Casanovas. Amb aquesta ampliació, el parc de Vallparadís augmentarà la seva superfície un 20%.
Detall virtual de la carretera de Rubí, reconvertida en un vial que abandona l’aspecte gris actual per esdevenir un eix on predominen el verd i els espais per als vianants
Una de les novetats més rellevants del projecte és la transformació del tram sud de la carretera de Rubí en un passeig. El desenvolupament del nou sector permetrà trencar amb la imatge grisa i dura de la carretera, per a convertir-la en un vial amable, integrat en un entorn residencial.
Aquest és un projecte que endreçarà i transformarà l’accés a la ciutat pel sud. “La farà més atractiva, més amable i més digna que avui”, ha dit l’alcalde Jordi Ballart, per a quí Can Bosch “és un exemple de la voluntat de relligar Terrassa i trencar les fronteres físiques de la ciutat. És una evidència de la capacitat de millorar que té Terrassa”.
El regidor d’Urbanisme, Carles Caballero, ha acompanyat l’alcalde Balart en la presentació del projecte, en el que “probablement és el meu darrer acte públic (Carles Caballero no repetirà a la candidatura d’ERC). Fer-ho aquí té un significat d’orgull i de representació de la feina feta”. El regidor ha posat l’accent en el fet que Can Bosch respon al model “d’una ciutat més verda, més amable, més compacta i més ben connectada i amb més habitatge protegit”.
Can Bosch, un nom emblemàtic
El sector Palau Nord es rebatejarà amb el nom de Can Bosch. La denominació respon al nom de la masia Bosch de Basea situada al sud de Can Jofresa. Els veïns de la zona van batejar el sector com Can Bosch i no com a Can Jofresa perquè, se sospita, resultava més fàcil la pronunciació del mot “Bosch” que no pas “Jofresa”.
Els propietaris del 400.000 m² de Palau Nord seran els encarregats de desenvolupar el nou sector residencial. “La proposta ha estat consensuada i han mostrat la seva voluntat de desenvolupar-lo”, ha dir Caballero. La majoria de terreny és titularitat de la família Bosch de Basea, propietària de l’edifici del Raval recentment reconstruït i de la Verge de Montserrat rehabilitada.
La tramitació urbanística del nou sector serà llarga. La proposta incorpora un informe d’impacte ambiental. Ara, un cop s’aprovi l’avanç de revisió del pla, s’obrirà un termini d’exposició pública abans de la seva aprovació definitiva. Posteriorment, es procedirà a la modificació del POUM, una tramitació que s’allargarà uns dos anys, pas previ a la redacció i aprovació dels projectes de reparcel·lació i d’urbanització. L’execució de les obres sumarà 4 anys més al calendari. “Aquesta és una cursa de fons -ha apuntat Caballero-. Probablement, no veurem entrar màquines abans de l’any 2026″.
