Terrassa

“La clau per reduir els infarts està en els nens i les nenes”

Antonio Sánchez, cap de Cardiologia del CST, defensa una a bona dieta i l’exercici físic com el millor antídot contra l’infart. Introduir aquests hàbits en nens i nenes, diu, són la millor inversió per a una societat més sana

A Catalunya, 3.700 persones ingressen cada any víctimes d’un infart i un 6% moren. Els ictus originen 11.500 ingressos i la mortalitat es dispara al 14%. Fins al 24% si els pacients superen els 84 anys. Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia Europeu de la Prevenció del Risc Cardiovascular i el doctor Antonio Sánchez, cap del servei de Cardiologia del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), ens recorda que la prevenció funciona. La clau del futur, diu, està en els infants.

Fumem menys i fem més esport. Ha baixat el risc de patir un infart? Encara hi ha factors determinants: el tabaquisme i cada vegada més l’obesitat i el sedentarisme, que s’associen a l’aparició de diabetis tipus 2. Tabac, inactivitat, diabetis i hipertensió són la tempesta perfecta. També hi ha factors com l’augment de colesterol en sang, sigui genètic o combinat, amb un augment de colesterol i triglicèrids. En ambdós casos el risc de patir una malaltia cardiovascular augmenta..

Factors socials com l’envelliment de la població i l’estrès augmenten els casos?
Les malalties cardiovasculars en infants o joves són poc freqüents. A partir dels 35 o 40 anys augmenta i la majoria de pacients que tenim ingressats superen els 65 i els 70 anys. És cert que estan emergint nous factors de risc, com la contaminació, cada vegada més. Està claríssim, els infarts augmenten en episodis de major pol·lució.
Atribuir a l’estrès un factor de risc crec que és excessiu. Està clar que pot empitjorar una malaltia, que suma, però no és causal.

“Els esportistes haurien de fer avaluacions periòdiques i els atletes de competició, un ecocardiograma”

Podem escapar a una malaltia cardiovascular? Com? Està claríssim i posaré exemples. El més clar va ser en el seu moment la prohibició del tabac. Va ser impopular, però les dades van ser clares. Personalment, crec que la clau està a establir hàbits saludables a la infantesa. És quan el cervell és més permeable. Una bona alimentació i, sobretot, incorporar l’esport, l’exercici físic a la rutina dels infants és vital per tenir una societat de futur sana. Mentrestant, en pacients amb una predisposició a la hipertensió o la diabetis, controlem aquests factors de rics per endarrerir l’aparició de la malaltia, Avui, la majoria de pacients que han passat per la meva consulta ja tenien una malaltia cardiovascular. En aquests casos, el que podem fer és reduir el risc de nous esdeveniments.

Fa uns dies un jove de 22 anys va morir en arribar a la meta després de fer una mitja marató. L’exercici intensiu dispara el risc? La probabilitat que la gent jove pateixi una mort sobtada és més alta en les persones sedentàries que en les que fan activitat física. Ara, els esportistes s’han de fer avaluacions periòdiques i en atletes de competició, cal afegir un ecocardiograma.

I una prova d’esforç? Cap prova dona una garantia total. Tu pots tenir una prova d’esforç normal, i tenir una malaltia cardíaca. La gent no ho entén. Però aquesta incertesa els metges la vivim cada dia, perquè no hi ha cap prova que garanteixi el 100% de la diagnosi.

“Intentem evitar els ingressos per reduir les davallades funcionals i cognitives”

Quin és el problema que més inquieta en aquest moment als cardiòlegs? Doncs l’evolució de la malaltia cardiovascular. La majoria de pacients que tenen malaltia cardiovascular, infart, hipertensió o arrítmies cardíaques acaben desenvolupant insuficiència cardíaca. Ens preocupa per dos motius. Perquè genera molta càrrega de consultes i ingressos, i perquè són pacients grans que, a l’hospital, pateixen una davallada funcional i cognitiva. Estem intentant que la gent no hagi d’ingressar. Amb visites a domicili i a l’hospital de dia. També hi ha nous fàrmacs que redueixen hospitalitzacions i milloren la qualitat i les expectatives de vida.

Com de vital és el fet que Terrassa sigui ciutat Codi Infart? Els terrassencs tenen molta sort. En cas d’infart o ictus, temps és vida, i tenir la possibilitat de poder obrir una artèria en mitja hora, potser menys, és un luxe. Em preocupa la població de Puigcerdà, de Súria o de Balaguer, amb distàncies importants. A Terrassa, tenir un infart al carrer vol dir arribar a l’hospital en 15 o 20 minuts.

L’assignatura pendent és formar la ciutadania per reanimar la persona infartada? Tothom hauria de saber fer una maniobra de reanimació. Posaré un exemple. A les empreses es fa formació sobre l’ús dels extintors i normalment hi ha unitats per actuar en cas d’incendi que, quina probabilitat hi ha que es doni? La possibilitat que un treballador necessiti una reanimació és molt més alta. Però,on trobaràs un desfibril·lador? Hi haurien de ser i la població hauria de rebre informació periòdica. És bàsic.

To Top