Es percep un fil que va de la construcció, l’any 1904, del magatzem Joaquim Alegre, una de les joies del modernisme de Terrassa, a l’actualitat, amb el jaló irrenunciable, i que li dona sentit, de la inauguració de l’Arxiu Tobella el 1978. La fundació de l’arxiu, garant de la preservació de bona part de la història de Terrassa, tresor radicat a la placeta de Saragossa, emprèn un nou rumb després d’unes obres de renovació que va començar en el 2018.
L’Arxiu Tobella s’ha quedat amb el 62% de l’espai de què disposava fins fa un any, quan va signar l’acord amb el Centre Excursionista de Terrassa (CET), amb el qual comparteix paret, per vendre-li el 38% de la finca per 275.000 euros. La propietat tenia forma aproximada d’“L” i l’arxiu queda ara gairebé quadrat. Ja en té prou, sobretot després de les obres que ha dut a terme i amb les quals ha ordenat l’espai a la planta baixa i les dues superiors de què consta l’emblemàtic edifici ideat per Lluís Muncunill i adquirit per Manel Tobella l’any 1977. “Durant molts anys no s’havia reformat res”, diu Aleix Pons, president de la fundació gestora de l’arxiu.
L’immoble va ser aixecat l’any 1904 / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La primera fase de les obres es va executar a la planta baixa, on la sala d’exposicions ha guanyat el doble d’espai. Els lavabos tenen cara nova i són accessibles, però s’hi ha conservat el terra original. Una dependència per a la neteja completa la planta. En l’edifici hi havia un muntacàrregues sense funcionar. Ara, el buit ha estat aprofitat per col·locar-hi un ascensor. La nova instal·lació es combina amb el respecte al passat; s’ha preservat l’estructura del muntacàrregues, i els seus comandaments característics.
La fundació ha emprès les reformes amb subvencions públiques, fons propis i els diners obtinguts de la venda al CET. De moment, la remodelació ha costat uns 150.000 euros. El 60% de la despesa s’ha afrontat amb fons de l’entitat. El 40% restant, amb subvencions.
A la primera planta té preparada la caixa (que dona a l’edifici del Centre Excursionista) per habilitar una sala de juntes. L’arxiu documental col·locat abans en un lloc apartat i fosc de la planta baixa, està ara a la primera, al costat d’un despatx per a comptabilitat i el treball dels voluntaris, on abans hi havia una sala de conferències. Les cadires eren les butaques antigues del Teatre Principal. La sala de consultes i la de treball seran aquí.
Orgullosos
Es pot accedir a la segona planta amb l’ascensor o, els més preparats o indemnes al vertigen, per una de les poques escales de cargol d’aquest tipus que es conserven a Catalunya. Té més de cent anys. En aquest segon pis, banyat per la llum d’una claraboia, ha començat l’ordenació, que prosseguirà, per condicionar-hi una sala de presentacions.
/ ALBERTO TALLÓN
La junta de l’arxiu, amb Aleix Pons al capdavant, està orgullosa d’una transformació que ha executat superant obstacles com el de la pandèmia. “I hem continuat publicant llibres”, diu Pons. Els llibres anuals constitueixen un dels llegats més sòlids de la institució. “Som els únics a tot el món que porten 45 anys seguits publicant volums així”, afirma. “No sé què més volen!”, exclama.
Aleix Pons, president de l’Arxiu Tobella / NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’arxiu assumirà més endavant la resta d’actuacions, algunes per mitigar humitats. Una altra servirà per restaurar la fusta dels espectaculars finestrals de l’edifici que fora la raó social de la indústria Aymerich, Amat i Jover, llogada després a Fau Farnés SA, i seu de l’Arxiu Tobella des de 1978. I aixecat en el lloc on abans, molt abans, l’any 1839, va néixer Josep Oller, el fundador del Moulin Rouge.
