Un segle separa les dues generacions que hem citat per reflexionar sobre la vida, sobre el món i sobre el paper de la dona a la societat. Quatre terrassenques centenàries i quatre adolescents, alumnes de la Comissió de Co-educació de l’INS Montserrat Roig, responen les mateixes preguntes i ens mostren com ha evolucionat la dona i la seva perspectiva de la realitat al llarg de deu dècades. Tot i la distància, les àvies i les adolescents coincideixen en aspectes quotidians com a qui confiarien un problema. A la mare, diuen gairebé totes. Tenen visions distants, però, sobre les relacions de parella i sobre la maternitat. Les joves defensen la llibertat com a principi vital i el combat al masclisme, fet que les centenàries no mencionen.
Les preguntes
• 1 •
Què penses del matrimoni i de la vida en parella?
• 2 •
Què opines de la maternitat?
• 3 •
Si poguessis canviar una cosa al món, quina seria la teva prioritat?
• 4 •
El món funcionaria millor si les dones lideressin l’economia, la política… si prenguessin les grans decisions…?
• 5 •
Quin és el somni que no has pogut complir, o el somni que t’agradaria complir?
Pilar Gil Bartoll (99 anys).
“Doncs jo, si tornés a ser jove, em tornaria a casar”
La Pilar és una dona vitalista. Als seus 99 anys va viure en família la transició del camp a la ciutat i, diu, va gaudir de la presa de decisions col·lectives. No té cap dubte sobre els avantatges del matrimoni.
• 1 •
Va ser molt bo. Hem estat una parella molt ben avinguda i va haver-hi molt bona harmonia també amb la família. Ara és sumar-ho, però si pogués jo ho repetiria. I penso que els que prenguin ara aquesta decisió, que tinguin una bona avinença
• 2 •
Jo no vaig tenir fills i si pogués tirar enrere, diria que és una bona decisió, que és bo. Però ara, els que tenen fills es troben de tot… Els nens i les nenes són molt diferents. Ara viatgen, estudien fora, tothom cap aquí i cap allà. Llavors la família estava unida.
• 3 •
Doncs ho tinc clar. Que hi hauria més avinences i menys guerres. Jo ara no hi veig gaire i no miro la tele, però escolto una mica la ràdio. L’última guerra que recordo és la Guerra Civil d’Espanya. Va ser molt crua, molt dura. La vam superar patint molt, per això dic que el primer que eliminaria serien les guerres.
• 4 •
Doncs depèn. Abans els homes prenien totes les decisions, però ara les dones estan tan preparades com ells. Per tant, no diria que elles ho poden fer ni millor ni pitjor. Jo diria que igual. I ja està bé així..
• 5 •
Més que somni, li diré la millor decisió de la meva vida. Va ser deixar el Bages, on fèiem de pagès, i anar a treballar al tèxtil, als telers. Això ens va permetre guanyar més diners. Va ser una decisió de tota la família i la recordo com la millor.
Lidia Jiménez Martínez (16 anys)
“Les dones hem de poder decidir si volem ser mares o no”
La Lídia estudia primer de batxillerat social. Té les coses molt clares i defensa la llibertat individual i la tolerància com a principis innegociables. Les dones, diu, són l’aval d’una societat més igualitària.
• 1 •
És una concepció clàssica de la parella i ara no és necessari. Quan tens fills potser dona una mica més d’estabilitat… Jo serà molt difícil que m’arribi a casar amb algú i molt menys que ho faci per l’església.
• 2 •
Doncs crec que la maternitat és una cosa que hem de gaudir les dones, aquesta capacitat de fer vida. Però hem de poder decidir si volem ser mares o no. Crec que ha d’agradar sentir com creix algú dins teu, però no crec que tingui la necessitat i molt menys l’obligació de fer-ho.
• 3 •
A mi em molesten molt les injustícies i les desigualtats. Per gènere, per color de pell… hi ha un munt d’injustícies i desigualtats al món. Les diferències entre homes i dones, que sembla increïble, i el masclisme dels homes, que no me’l puc empassar. Les coses no evolucionen probablement perquè l’educació no ho està fomentant prou i les famílies no prenen la iniciativa de fer-nos veure que el masclisme hauria d’estar erradicat.
• 4 •
Les dones no tenen el mateix poder que els homes a l’empresa, la política i al món. Ho farem i el canvi es notarà. Guanyarem en igualtat i en visibilitat de la dona.
• 5 •
M’encantaria viatjar per tot el món, conèixer cultures diverses i aprendre d’altres formes de viure. Ser lliure, estimar qui vulgui i escollir el meu propi camí sense cap lligam.
Isabel Ramos Ufarte (104 anys)
“Les dones callem per no discutir. Hi hauria menys guerres”
És la veterana del grup. Amb 104 anys, la Isabel ens explica que ha tingut una vida dura, però feliç. Defensa el dret dels homes a l’esbarjo quan les dones cuiden els fills. Ens diu que somia a volar en avió.
• 1 •
Si tornés als 20 anys, tornaria a casar-me. El meu marit em tractava molt bé, estava molt per mi, tot ho portava a casa i va ser un bon pare per als meus tres fills. No sé dir res que no m’agradés. Els dissabtes i els diumenges sortia amb els amics a jugar a les cartes i jo em quedava amb els nens.
• 2 •
Jo he estat molt feliç com a mare de dues nenes i un nen. M’encantava treure’ls a passejar, portar-los al cine. Va ser molt bonic.
• 3 •
Doncs que la gent fos bona gent, que els matrimonis es portin bé, que els fills també i que tinguin un bon futur. És el que desitjo per a tothom. Perquè si les persones de tot el món poden viure bé, la gana al món s’haurà acabat. Ah, i que no hi hagi homes que donin mala vida a les dones. Això no m’agrada.
• 4 •
No sé jo si aniria millor amb dones al poder, perquè algunes són molt geniüdes. Jo les he conegut, que quan venia el marit cinc minuts més tard es posaven boges perdudes. Al govern, crec que una presidenta ho podria fer molt bé, sí. Les dones callem per no discutir i això estalviaria molts problemes. Fins i tot guerres.
• 5 •
Doncs m’hauria agradat volar en avió. Vaig viatjar molt en autocar amb el meu marit i també alguna vegada en vaixell, però no he volat mai i m’hauria agradat.
Berta Escobar Hernández (14 anys)
“Si la dona té poder i no hi ha un canvi de mentalitat, no fem res”
El seu somni és escriure novel·les. La Berta defensa el dret de les dones a decidir sobre la maternitat i a triar el seu futur. Al poder, però, creu que el més important és que hi hagi voluntat de canviar les coses.
• 1 •
No ha de ser res obligatori. Si una parella estable es vol casar per celebrar-ho, doncs que ho faci. Si hi ha una parella que creu que pot conviure bé i que cadascú pot respectar els hàbits de l’altre, si decideixen viure junts, em sembla perfecte.
• 2 •
Cada dona té el dret de decidir si vol ser mare o no. No has de ser mare si tu no ho vols. Tenir fills és un gran canvi i no hauries de rebre cap pressió per ser-ho. És molt d’hora per a mi, però en el futur sí que m’agradaria ser mare.
• 3 •
Com puc triar si hi ha moltes injustícies que m’agradaria canviar? Primer la pobresa, perquè tothom hauria de tenir unes condicions mínimes per viure. I també les injustícies laborals, a una mateixa feina hauries de tenir el mateix sou, i no sempre passa.
• 4 •
No necessàriament. Jo crec que el més important és la mentalitat de la persona que exerceix el càrrec o el poder. Si la dona que està al càrrec pensa com els altres i no canvia les coses, no arreglem res. El més rellevant és que hi hagi un canvi de mentalitat.
5 •
Des de petita m’agrada molt escriure i sempre he volgut publicar un llibre. Tinc moltes històries i més endavant m’agradaria poder donar-li forma com a novel·la. Sempre com a històries reals.
Maria Casamada Verdaguer (100 anys)
“Si no tenim fills, s’acabarà el món. Això és així”
És una centenària en plena forma. La Maria no es va casar perquè el seu promès va morir, però té una idea molt clara sobre la importància de l’estabilitat de la parella i del nucli familiar.
• 1 •
Vaig tenir promès, però va morir a la guerra i després ja no em vaig casar. Però considero que el matrimoni ha d’existir, perquè ara viuen junts, després se separen i els nens són un campi qui pugui. La veritat és que hi ha matrimonis que no viuen bé i tothom tenen dret a separar-se. Però haig de dir que jo he viscut en una família molt ben entesa.
• 2 •
Si no tenim fills, s’acabarà el món! Això és així. Després hi ha maneres de tenir fills que són un desastre. Hi ha matrimonis que se separen i ara els nens estan amb un, ara amb l’altre i al final la canalla ja no sap cap on va.
• 3 •
Jo diria que el més important és la pau, però això no existirà mai. Hi ha odis entre germans, entre un país i un altre i a vegades dins d’un mateix país. Jo tinc un segle de vida i les coses no han canviat. I el pitjor és que ho continuaran sent igual.
• 4 •
Doncs és difícil de respondre perquè hi ha dones que déu-n’hi-do. És clar que hi ha dones capaces de governar, però altres que són una mica “petardos“ i millor que no.
• 5 •
M’hauria agradat molt anar a l’estranger. Vaig viatjar, però ara no me’n recordo a quants “puestos”. Sí que penso que m’hauria agradat conèixer més països, però no sabria dir quins. Una cosa que sí que hauria somiat és poder estudiar per ser advocada. M’agradaven molt les lletres.
Màxima Tejada Pacheco (12 anys)
“No crec que m’enamori per sempre. L’amor no és etern”
La Màxima creu que l’amor té data de caducitat, i per això defensa el dret a poder posar fi a una relació si ja no funciona. No en té cap dubte. Si les dones manessin, el món aniria molt millor.
• 1 •
Jo crec que per molt que t’agradi una persona no és necessari passar tota la vida amb ell o ella. No crec que en cap moment a la vida jo m’enamori d’algú per sempre, perquè l’amor no és etern. I per què has d’esperar que arribi alguna cosa millor si simplement ja no t’agrada?
• 2 •
Ser mare no ha de ser una obligació per a la dona. Si ho tries perquè vols, perfecte, però has d’afrontar l’educació del teu fill o filla sense pressionar-lo, sense imposar les teves opinions o idees, deixant que sigui lliure. I és molt important confiar en el fill o filla i que confiï en tu. Jo no sé si voldré ser mare mai. Ara el màxim de mare que seré és d’una gata.
• 3 •
Doncs que hi hagués igualtat al món. Que hi hagués igualtat racial, igualtat de gènere i que la gent respecti les opinions dels altres. Perquè si vols que respectin les teves, han de respectar les altres. Per això hi ha guerres i conflictes. El que és correcte és difícil de definir, perquè no hi ha blanc o negre. Hi ha una escala de grisos entremig.
• 4 •
Millorarien, perquè el sexisme continua present. Encara s’afavoreix més l’home i si les dones estiguessin a dalt, les coses canviarien cap a millor.
• 5 •
Doncs m’agradaria estudiar Filosofia. No sé de què treballaré de gran, però el que sí que sé és que m’encanta la filosofia i vull conèixer-la molt més.
Julita Martínez Sagredo (99 anys)
“Jo crec en l’amor per a tota la vida i crec en no discutir”
La Julita és de Bilbao i esposa de militar. La seva visió de la parella i de la dona respon al patró conservador. Veu les dones exercint el poder a la política, però no a l’empresa ni a l’exèrcit.
• 1 •
És que jo he tingut un matrimoni meravellós. Un marit bo, bo, bo. Però és que ara un es queda a casa, un altre surt, i cadascú va pel seu cantó. I jo m’agafava del braç del meu marit i passejàvem pel passeig de Sant Sebastià tan feliços.
• 2 •
Jo vaig tenir una filla i he sigut molt feliç amb ella i ara estic esperant per veure-la. Jo la maternitat la vaig gaudir molt, sobretot quan la nena era petita. El meu marit era militar i vivíem a la casa quarter, on sempre hi havia gent disposada a ajudar. Mai vaig estar sola. Jo no ho he trobat mai difícil.
• 3 •
A mi no m’agrada que els homes canviïn tant de dona i no sé per què ho fan. Jo crec en l’amor per tota la vida i crec en no discutir. És la clau perquè tot vagi bé.
• 4 •
Bé, millor no ho tinc tan clar, tot i que crec que les dones al poder sí que ho farien la mar de bé. A un govern em semblaria bé, però per exemple una dona manant a una empresa o a l’exèrcit no ho veig.
• 5 •
És que vaig poder viatjar en cotxe, en vaixell i en avió. He vist molts llocs i m’ho he passat molt bé amb el meu marit i la meva família. A mi m’agradava estudiar, però si penso a fer una carrera de metge o d’advocada o una altra cosa, crec que em cansaria molt. La veritat, he estat molt feliç i no puc dir que tingui cap somni per complir.
Bruna Castellsagué Casanovas (14 anys)
“Amb les dones al poder, les coses anirien millor”
Es veu jugant a bàsquet a una bona divisió. Mentre això arriba, la Bruna reflexiona sobre el món i defensa com a prioritat la necessitat d’erradicar el masclisme. Anar pel carrer de nit i passar por és injust, diu.
• 1 •
Les parelles han de fer el que vulguin. Pot haver-hi matrimonis de tota mena. Cada persona ha de poder decidir el que vulgui.
• 2 •
Doncs igual. Has de poder decidir si vols ser mare o no i en cas que sí, quants fills vols tenir. La veritat és que a mi m’agradaria, però no és una cosa ni que em plantegi ara perquè comporta moltes responsabilitats. No ho sé, ara no, però en el futur sí que penso que podria ser una bona experiència.
• 3 •
Uf, és que hi ha moltes coses que no m’agraden. Per erradicar el masclisme, tot i que hem millorat, queda molt camí encara. Anar pel carrer de nit i tenir por és molt injust. Jo vull ser lliure i no haver de pensar en coses dolentes.
• 4 •
Crec que les coses millorarien en el sentit que serien més igualitàries i justes per a tothom. Amb les dones a posicions de poder canviarien les coses cap a millor, i no ens sentiríem per sobre de ningú, com ara passa amb els homes. Encara queda molt camí per recórrer, però estic convençuda que amb les dones a llocs de poder les coses anirien millor.
5 •
Jo tinc un somni. M’agradaria ser jugadora de bàsquet, dedicar-me professionalment i estar a una bona divisió. Jugo de base i voldria poder estar en un bon equip i competir al màxim nivell.
