“A Terrassa hi ha una plaça”, deia el cantautor local nascut a Madrid Miquel Pujadó. No és cert. N’hi ha moltes més. El que sí és veritat és que la plaça a la qual ell es referia és, de llarg, la més concorreguda de la ciutat. Però la ciutat està plena de places. Són el més semblant que tenim a les antigues àgores. Amb el pas del temps, han canviat de fesomia de forma notable. Cadascuna amb els seus parroquians, molts d’ells nens juganers que es gronxen o donen les primeres puntades a una pilota. Des de la Plaça Vella (la de la cançó) fins a la plaça de Catalunya, generacions i generacions de terrassencs han passat, en una plaça, els millors anys de la seva vida.
(1) PLAÇA VELLA
És la plaça en majúscules, la més cèntrica. Hi conflueixen els principals carrers de la ciutat i hi ha també alguns dels establiments més emblemàtics. Presidida per la catedral del Sant Esperit, és el punt de confluència de vies tan rellevant com el carrer Major, la Font Vella, el carrer dels Gavatxons, el carrer Cremat o el carrer de l’Església. Temps enrere, les tertúlies que s’organitzaven al Mesón de los Arcos eren mítiques. Segur que hi heu estat.
(2) PLAÇA DEL PROGRÉS
És el nexe natural d’unió entre el barri del Centre i el de Ca n’Aurell. En aquesta plaça va començar la seva formació el millor futbolista de la història del futbol espanyol, que és de Terrassa. Parlem de Xavi Hernández Creus, avui entrenador del primer equip del Barça. La seva mítica font, a tocar del carrer de Galileu, ha vist de primera mà la transformació de la plaça. Està delimitada pels carrers d’Arquimedes (el que puja) i el de Galileu (el que baixa).
(3) PLAÇA DE CATALUNYA
Situada al barri de Ca n’Anglada, aquesta plaça és de les més grans de la ciutat. Destaca per la seva bassa i pel seu enjardinament. Es troba a tocar d’avinguda de Barcelona. I no té coloms. Els ciutadans de Ca n’Anglada la sovintegen, hi baden i hi practiquen tota mena d’esports. Acull en el seu amfiteatre alguns concerts de jazz durant el Festival que comença aquest dimecres.
(4) PLAÇA DE CA N’ANGLADA
També rebatejada amb el nom de plaça Roja, la plaça de Ca n’Anglada és una de les places més populars de la ciutat. Manté, potser com cap altra, aquell esperit de poble que no observem en altres places d’estil més modern. Està presidida per l’església de Ca n’Anglada. Joves de totes les edats s’hi troben acollits les tardes i els vespres.
(5) PLAÇA DEL SEGLE XX
L’il·lustre poeta Agustí Bartra i la seva companya, Anna Murià, hi tenen dues campanes dedicades en aquesta plaça del barri del Segle XX, un dels que limiten la ciutat pel sud. Cap dels dos no era creient, però el seu arrelament al barri era tan profund que l’església de Sant Valentí els va dedicar un sentit homenatge. Com totes, aquesta plaça també ha canviat amb el pas del temps, però la part central roman immutable, amb els seus peculiars arbres plantats enmig de la plaça.
