Terrassa

Estel Cardellach: “Fem ‘mates’ lúdiques i tindrem nenes científiques”

La científica terrassenca ha pronunciat ponencia al III Congrés Dona, Ciència i Tecnologia

Investiga la Terra des de l’espai per evitar les greus conseqüències de sequeres, tempestes i huracans. Avui, al III Congrés Dones, Ciència i Tecnologia, ha animat les nenes a fer el pas i liderar la recerca.

La terrassenca Estel Cardellach és a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta física doctorada en Ciències de la Terra treballa com a investigadora de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i de l’Institut de Ciències de l’Espai del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Actualment, busca la millora de l’observació terrestre des de l’espai per, entre altres coses, preveure fenòmens climàtics i frenar grans catàstrofes. La ciència, diu, “és creativa i gens avorrida. Hem de convèncer les nenes de sumar-se a la recerca per enriquir-la i fer-la més diversa”.

El III Congrés Dona, Ciència i Tecnologia ha tingut com a fil conductor el tema dona i espai. Quina ha volgut que sigui la seva aportació? He volgut explicar perquè i com fem la investigació per millorar l’observació terrestre des de l’espai. Volem fer una Terra més sostenible i estem observant fenòmens que fins ara no havien estat analitzats.

Per exemple? Sequeres, tempestes o huracans. Cada episodi genera desastres amb centenars de milers de morts i grans pèrdues econòmiques. Són fenòmens lligats a la meteorologia i si coneixem millor la natura, podem predir aquests fenòmens i actuar per minimitzar l’impacte.

“La ciència no és rutinària ni avorrida. És molt estimulant i pot ajudar a solucionar problemes”

Quin paper juguen congressos com el terrassenc en el foment de vocacions científiques entre les nenes i les joves? Primer, per donar visibilitat a les dones que treballem a sectors del coneixement i de l’economia que d’altra manera romanen ocultes. Aquest és un àmbit majoritàriament d’homes i les dones podem aportar diversitat, noves formes d’enfocar els reptes i això enriqueix. Els rols socials sovint ens arraconen i costa trencar l’estigma. Cal impulsar que les noves generacions s’animin a treballar en aquests àmbits.

Com? Quina és la seva proposta per seduir les joves estudiants a ser investigadores, científiques, astronautes… La manca de dones és un problema que afecta tota la societat i que està profundament lligada a l’estructura social, al rol tradicional de la dona. Crec que el més útil és incidir sobre les etapes primerenques. És a dir, treballar la tecnologia amb les alumnes de primària de manera divertida. Fem ‘mates’ lúdiques i tindrem nenes científiques.

D’aquesta manera va sorgir la seva vocació? Jo vaig començar a la primària interessant-me per les ciències naturals, després la botànica i assecant plantes entre les pàgines dels llibres. A secundària vaig triar física com a branca i vaig acabant estudiant a la universitat. En acabat, l’atzar em va portar a la tecnologia i a fer el doctorat sobre Ciències de la Terra.

Pensem en una nena de deu anys. Què li diria? Doncs que la ciència és molt enriquidora. No és rutinària ni avorrida. Al contrari, és molt estimulant, vocacional i gaudim molt. I el més important, podem aportar moltes solucions a problemes i fer-ho d’una forma creativa. La ciència requereix pensament, però mai se’n parla que necessita també la creativitat. Aquest és un valor que s’associa normalment a les arts. Si afrontes un repte de manera creativa, trobaràs solucions. Poso un exemple. De tots els descobriments, molt pocs responen a l’atzar. Al darrere sempre hi ha alguna persona que s’ha animat a mirar-se les coses d’una manera diferent.

“Aquest és un àmbit amb majoria d’homes i les dones podem aportar noves respostes als reptes”

Aquesta és la seva feina? El meu treball és donar alternatives per solucionar problemes i cal també consolidar motius perquè els diners públics financin les sortides a l’espai. A la pregunta de per què s’ha de continuar invertint, jo contesto que hi ha fenòmens a la Terra que no coneixem amb detall i que quan es desfermen poden ser perillosos. Tal com deia abans.

És una manera d’actuar contra el canvi climàtic? Aquest és el motiu. Fa anys que la Comunitat Europea té un programa, el Copernicus, que mira el planeta i el seu medi ambient i ofereix serveis d’informació basats en dades d’observació de la Terra per satèl·lit. Investiguem per complementar-lo, per tapar els seus forats de coneixement. Aquesta és una tasca que es fa amb satèl·lits molt grans i poderosos. Treballem per posar alternatives a llarg termini per un futur més econòmic i sostenible. Perquè la tecnologia d’aquests satèl·lits sigui més simple, més sostenible, consumeixi menys energia. Probablement perquè aquests satèl·lits siguin també més petits.

Satèl·lits més petits i, en conseqüència, menys brossa a l’espai? Bé, actualment si es llença un satèl·lit a l’espai, ha de tenir un pla de desintegració en un temps concret. Cal preveure una reserva de combustible per què quan l’aparell deixi de ser útil, pugui retornar a l’atmosfera i desintegrar-se.

Estel Cardellach: “Fem ‘mates’ lúdiques i tindrem nenes científiques”
To Top