Fins i tot per a ell, per al Narcís, avesat explorador del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, va ser tasca àrdua trobar aquell vehicle. El buscava, perquè per a ell va suposar un repte, un repte més en les seves innombrables incursions per aquests paratges naturals. Això va passar fa un mes. La història té rivets de singularitat. El terrassenc Narcís Serrat, excursionista, muntanyenc experimentat, va veure al Google Earth una taca en un torrent. Allò era molt estrany. Va pensar que es tractava d’una taula de pícnic, però no. Era un vehicle atrotinat, envaït per l’òxid. Algú el va abandonar allà fa molts anys. La Diputació de Barcelona, gestora del parc, s’ha compromès davant Narcís Serrat a retirar-lo com més aviat millor.
Quan no visita la muntanya in situ, recorrent senderes ja recorregudes o descobrint de noves, Narcís Serrat busca i rebusca en diversos formats indrets no trepitjats en el seu estimat Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. En aquest treball freqüent d’indagació estava immers quan va trobar la sospitosa taca en qüestió. “Buscava camins i vaig descobrir aquella taca. De prop, en la imatge, semblava una taula amb potes, com de pícnic, que algú hauria llançat per un torrent després d’un àpat”, explica el Narcís. No li passava pel cap que el rar vestigi fos un automòbil.
Les coordinades indicaven que l’objecte estrany estava localitzat a prop de la masia de Can Torres. “I si és un tros d’avió que s’ha desprès en ple vol ja ha anat a parar aquí?”. El muntanyenc es preguntava això i moltes coses més quan es va decidir a escodrinyar la zona a peu, com ha de ser. No va trigar gaire a fer-ho. L’endemà feia bo i el Narcís va marxar cap al Parc Natural, la seva segona llar (si no la primera). Va deixar la moto prop del camí Moliner.
Panoràmica general del torrent amb el vehicle al fons / NARCÍS SERRAT
S’acostava, va grimpar, va pujar torrents, i es va quedar atrapat en una esparreguera. El camí era molt assilvestrat, difícilment transitable fins i tot per a ell. Narcís Serrat no se n’amaga: “Sí, reconec que vaig tenir una mica de por. Anava sol i vaig estar a punt de telefonar a emergències”. Però va porfidiejar i va aconseguir sortir del mal pas i acostar-se al seu objectiu per una altra ruta.
Més de vint anys
La caminada va durar unes tres hores. Primer es va topar amb uns ferros i altres trossos de vehicle. I després, allà, el va veure, en un barranc, a uns 150 metres d’una pista, penjant. Potser no era una visió per enlluernar-se. No era un reclam de bellesa prodigiosa en un espai natural sobrat d’elles, però sí que esdevenia la consecució d’una raó de ser vital d’unes hores. La taca que no era normal perquè es diferenciava molt de la resta del paratge, marró o verdós, corresponia a un vehicle abandonat. I, pel seu estat, no havia estat abandonat poc abans. Estava menjat per l’òxid, esquelètic, sense plaques de matrícula. L’automòbil es trobava al costat del torrent de Can Solà, a uns 500 metres d’altura sobre el nivell del mar.
Interior del turisme, abandonat fa dècades / NARCÍS SERRAT
Aquell residu ferri havia passat desapercebut durant anys. Almenys, ningú havia avisat de la seva presència. “He parlat amb uns caçadors que m’han informat que el cotxe porta allà més de vint anys”, diu el Narcís.
Dècades enrere encara es podia accedir a aquesta zona en vehicle privat. El seu propietari el va tirar allà com qui abandona un cotxe vell en un descampat. Narcís Serrat ha informat l’Ajuntament de Matadepera i la Diputació de Barcelona, gestora del parc. “S’ha compromès a retirar-lo. Si el cotxe pesa menys de 800 quilos, com sembla, el trauran en helicòpter”, diu el guardià del Parc Natural.
