Primer, una llar. És un model amb vint anys d’experiència als EUA i alguns menys a Europa que ofereix com a primera opció a les persones que viuen al carrer poder viure en un habitatge digne, en lloc de començar per un alberg tradicional o una pensió. Està provat que la fórmula permet treballar des del primer moment temes d’hàbits, socials, de salut i d’arrelament, amb molts millors resultats i escurçant el temps d’integració a una vida normalitzada.
A Terrassa, el projecte ha començat amb 4 pisos. Un conveni dels Serveis Socials amb el Consorci Sanitari de Terrassa i amb la societat municipal Habitatge Terrassa ha permès allotjar les primeres persones i començar a capgirar el model d’atenció al sensellarisme a la ciutat.
“És un projecte d’èxit”, explica Noel Duque, tinent d’alcalde de Drets Socials. “Hem de tendir a eliminar o reduir al mínim els centres d’acollida i donar respostes adaptades a cada realitat”.
L’Ajuntament de Terrassa disposa d’una dotació d’1 milió d’euros a invertir en quatre exercicis. Durant aquest període, els Serveis Socials consolidaran el nou model i redactaran un pla de sensellarisme que funcionarà com a full de ruta.
Imatge de l’Andana. El Housing First pretén canviar el model assistencial per una alternativa més autònoma / Alberto Tallón
La iniciativa està pensada per a totes les persones que viuen al carrer, especialment les que estan en situació cronificada, que pateixen addiccions o malaltia mental. La fórmula facilita la incorporació al model de persones que rebutgen allotjar-se a un alberg.
Els primers usuaris ja s’han incorporat als habitatges i responen bé al treball de suport d’un equip horitzontal format per voluntaris, treballadors, educadors socials i personal sanitari.
Abans de la pandèmia, els serveis socials van quantificar a Terrassa entre 80 i 90 persones que vivien al carrer. Una xifra a la qual cal incorporar els 120 menors no tutelats allotjats a naus abandonades o en desús de la ciutat. A través del programa “Sostre 360”. Bona part d’aquests joves “participen en programes d’inserció laboral, treballen a plans d’ocupació, estan allotjats en habitatges (més de 20) o bé han abandonat la ciutat”, comenten des de Serveis Socials.
Encara hi ha menors no tutelats al carrer, alguns perquè no han volgut o no han pogut per circumstàncies personals incorporar-se als programes socials, apunten. Creu Roja treballa actualment amb aquest col·lectiu.
Durant 2022, 315 persones sense sostre es van allotjar a l’Andana: 235 homes i 80 dones. És una de les dades del balanç anual de Servei Socials corresponent a l’exercici 2022.
L’any passat, el servei va atendre més de 50.000 persones dea Terrassa. La xifra no és encara definitiva, però ja està clar que superarà els 50.0138 usuaris de 2021. La dada revela que en aquest moment un de cada quatre terrassencs necessita en alguna ocasió el suport de l’administració per a tirar endavant.
“Hi ha molts treballadors pobres- apunta Noel Duque-. És un símptoma que el sistema està en fallida”. El regidor explica que, en un context on “les polítiques de treball no funcionen, donat que el 34% dels treballadors són pobres, hem de donar-li la volta al tema i obrir portes a la infància perquè no acabin incorporant-se a l’estadística”.
Les prestacions
L’Ajuntament va atorgar l’any passat prestacions socials per un import d’1,7 milions d’euros, un 11% més que 2021. La majoria es van destinar a ajuts a l’habitatge (1,1 milions) i a la subsistència (361.075,50 euros). La llista la completen les prestacions a tractaments terapèutics (95.281,83 euros); a activitats extraescolars i de lleure (46.349,80 euros); al pagament dels subministraments (26.775,71 euros) i a despeses de farmàcia, desplaçaments en transport públic, processos formatius i altres.
Entre les més de 50.000 usuaris de Serveis Socials, un 12% són col·lectius en situació de pobresa cronificada. La resta, “són majoritàriament famílies que es van quedar despenjades a la crisi del 2009, que de cop van deixar de ser classe mitja per ser classe baixa i que ara molts, tot i treballar, necessiten suport per pagar els subministraments, l’habitatge, o les extraescolars dels infants”.
El tinent d’alcalde de Drets socials, Noel Duque
Precisament els menors són els protagonistes d’algunes de les estadístiques socials. El 38% dels usuaris del Rebost, el banc d’aliments, són menors de 16 anys, informen des de Serveis Socials, l’àrea municipal que valida i deriva els casos al Rebost.
“La manera d’atendre l’emergència donant aliment i suport a l’habitatge ens condemna a atendre persones que estan al límit -explica Duque- Per això hem modificat el reglament d’ajuts, per incorporar els nens i els adolescents i treballar perquè tinguin un millor futur”.
El contracte programa de Serveis Socials amb Acció Social de la Generalitat ha incrementat en 3,5 milions l’aportació a Terrassa, arribant als 10 milions d’euros. Una dotació que s’ha destinat, en bona mesura, a reforçar la tasca socioeducativa dels esplais diaris en horari no lectiu amb infants i joves en situació de risc. “132 entitats i clubs han rebut més recursos”, comenten des de Servei s Socials.
L’oficina de prestacions
Les polítiques socials continuen i hauran de continuar protagonitzant el pressupost i les estratègies municipals. El volum de persones ateses augmenta cada any i ho ha fet també en pandèmia, amb un salt de 4.000 usuaris més durant 2020.
Des de 2021, primer de manera virtual i després presencial, l’oficina de prestacions econòmiques ha alliberat als equips territorials de la gestió de bona part de les prestacions estrictament econòmiques.
Amb aquest nou servei i amb els punts d’orientació social- que ajuda en les tramitacions i a superar la bretxa digital-, “hem evitat el col·lapse -admet Duque-. Hem pogut reduir llistes d’espera, atendre a més persones i no col·lapsar”, insisteix.
Les grans ciutats de la regió metropolitana, afirma el regidor de Serveis Socials, ”tenim un índex de pobresa superior a la mitjana catalana. És la realitat que ens toca gestionar”.
Teleassistència pionera per situacions d’escapisme
El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) va servir durant 2022 més de 51.000 àpats a un total de 224 persones. Pel que fa a l’ajut a domicili, es van beneficiar 1.706 persones i 5.107 van tenir servei de teleassistència. Ara, els Serveis Socials implanten un projecte “pioner de teleassistència a persones amb problemes de salut mental o discapacitat en risc d’escapisme”, explica Noel Duque. Un dispositiu dotat de GPS permetrà localitzar-les en cas de fuga i evitar situacions de risc. “Es tracta d’una prova pilot i ara estem treballant amb famílies i entitats socials per identificar els usuaris i posar-la en marxa”.
Alguns apunts socials
Conveni amb Son Riures pel tractament dental
Des de 2016 la fundació Som Riures, dentistes solidaris, ha atès a la ciutat 1.238 infants i adults sense recursos i amb problemes de càries, patologies bucodentals, etc. Ara, un conveni amb l’Ajuntament permetrà incrementar l’ajut municipal que rebien des de 2021 fins als 25.000 euros. L’acord permetrà sumar 200 beneficiats més de la prestació odontològica.
El programa “Rock’in” com a plataforma jove
Els programes de suport a la població adolescent i jove vulnerable busquen donar accés a activitats i coneixements que els estimulin i els obrin portes en el futur. El programa “Rock’in”, que els anima a tocar un instrument, ha “descobert” un jove virtuós del piano.
L’”estigma” dels ajuts dificulta trobar habitatge
Algunes famílies s’enfronten amb el problema que els neguen l’habitatge quan saben que reben l’ingrés mínim vital, la renda garantida o els nens estan becats. El mercat tanca portes a qui més les necessita.
