Oriol March
“Calia prendre noves decisions, i això implica decretar l’estat d’excepcionalitat“. Amb aquestes paraules ha arrencat aquest dimarts Patrícia Plaja la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern. Es referia al fet que l’executiu ha aprovat passar a la fase d’excepcionalitat davant la gravetat de la sequera que afecta el país, tal com avançava avui Diari de Terrassa. Entre d’altres implicacions, s’estipularà la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, del 15% per a usos industrials i que es destini menys recursos hídrics per a usos lúdics. Aquest canvi d’escenari comportarà que, de les 18 zones en les quals està dividit el territori de les conques internes, dues unitats seguiran en situació de normalitat, tres en prealerta, nou en alerta i quatre en excepcionalitat. Per tant, seran 224 municipis en situació d’excepcionalitat, de 15 comarques, i prop de 6 milions d’habitants.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha indicat que amb l’estadi anterior, el d’alerta, no n’hi havia suficient per afrontar la situació, que s’allarga des del 2021. “Es passa del semàfor groc al semàfor taronja”, ha remarcat Jordà. Es tracta del quart escenari d’acció contra la sequera d’un total de cinc escenaris. S’ha arribat fins aquí després de prendre mesures com la dessalinització o els pous de sequera, que han aportat al sistema més aigua que la que hi ha als embassaments de Sau i de Sant Ponç combinats. En termes pràctics, a banda de la reducció d’aigua per a usos agrícoles, industrials i lúdics, també es prohibirà el reg de zones verdes públiques i privades i s’haurà de minimitzar fins a 230 litres el consum per persona i dia. L’aigua de boca, és a dir, el consum domèstic, no es veurà per ara alterat.
El pla de sequera, que està actiu des de l’octubre de l’any passat, divideix el territori de les conques internes en 18 àmbits en funció de quina és la font principal d’abastament (embassaments, aqüífers o pluviometria). A més, l’ACA contacta amb els 289 municipis que no estan connectats a cap gran xarxa d’abastament ni depenen de cap aqüífer per saber quina és la seva situació. A cada zona s’hi estableix una d’aquestes cinc fases, segons la situació de la sequera i l’aigua: normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència. Aquesta classificació es basa en l’estat dels embassaments que subministren l’aigua, que es pot consultar actualitzat a diari en aquest enllaç. En el cas dels aqüífers, els municipis passen d’un escenari a altre si es nota un descens o augment important del seu volum.
Pel que fa la decret llei de sequera, la intenció és que l’aigua de beure no es vegi afectada, i també que s’agilitzin els tràmits per prendre decisions, a banda de poder sancionar quan hi hagi incompliments per part dels subministradors públics i privats. Aquestes sancions arribaran si no es presenten plans d’emergència o s’amaguen dades de consum, per exemple. “No és un decret llei amb afany recaptatori, sinó que està pensat per garantir el consum d’aigua en un context d’excepcionalitat”, ha apuntat Jordà, que també ha explicat que es transvarà aigua de Sau a Susqueda. És una proposta del comitè de sequera que passa per incrementar l’aigua que va d’un pantà a l’altre per mantenir la “qualitat” de la primera instal·lació. “És clau aprofitar el màxim d’aquesta aigua per al seu ús prioritari, que és l’abastiment a la població”, ha remarcat.
Volum de reserves del 27%
Segons Jordà, s’està actuant des de la “planificació” i des de la “valentia”. “No són decisions fàcils”, ha apuntat la consellera d’Acció Climàtica, que ha garantit que el Govern farà el possible per preservar la “salut” de la ciutadania. El volum de les reserves és molt baix -27%-, i es pretén incrementar l’ús d’aigua regenerada. Encara hi ha un possible escenari pitjor, que és el d’emergència, però es continua que amb l’arribada de la primavera hi hagi més pluges. Mentrestant i no, es podria fer ús del rec Ccomtal per tenir aportacions extra al sistema.
També la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) preveu restriccions a l’ús de l’aigua en la campanya del regadiu però també altres usos no econòmics o no agraris com l’hidroelèctric davant l’actual situació de sequera. La situació de la conca de l’Ebre a Catalunya és la que té les “pitjors perspectives”, segons la presidenta de l’organisme, Maria Dolores Pascual. En aquest sentit, ha apuntat que el mes de març serà “determinant” per prendre decisions si no hi ha un canvi de tendència, però en qualsevol cas, ha dit que la campanya serà difícil. De fet el regadiu ja aplica restriccions al canal d’Aragó i Catalunya i a l’Urgell s’ha plantat més cultiu de secà.
