La sequera s’està aguditzant i els embassaments registren un descens continuat de reserves d’aigua. Durant la tardor i l’hivern les precipitacions han estat escasses i del tot insuficients i ara, la neu no garanteix una recuperació òptima de recursos hídrics. L’exponent més clar d’aquesta davallada de l’emmagatzematge d’aigua és el pantà de Sau, peça clau de la conca del Llobregat i un dels principals aportadors d’aigua a l’àrea metropolitana i en particular a Terrassa.
Sau està actualment al 15,4% de la seva capacitat, un dels registres més baixos de la seva història (el 2008 va estar per sota del 13%). La davallada de reserves és tan gran que l’ACA ha anunciat un buidatge sense precedents a l’embassament, amb l’objectiu de garantir la qualitat de l’aigua.
El problema rau que l’escassa presència d’aigua podria començar a fer-se malbé per contacte amb els fangs dels fons de l’embassament, comprometent la qualitat de l’aigua.
Alhora, amb l’arribada de temperatures més altes l’aigua “podria estratificar-se” – va dir ahir a Rac 1 Samuel Reyes, director de l’ACA-, perdent oxigen i posant en perill la vida dels peixos que hi viuen al pantà”.
L’operació consistirà a incrementar el volum d’aigua que l’embassament de Sau deriva cap a l’embassament de Susqueda, que està al 36,40% de reserves. Es vol “preservar al màxim possible la qualitat dels 28 hectòmetres cúbics d’aigua que hi ha actualment al pantà”.
L’ACA gestiona de manera conjunta Sau (conca del Llobregat) i Susqueda (conca del Ter), i en els darrers mesos ja havia incrementat l’aportació d’aigua del primer al segon. Ara, passarà de dessembassar 0,3 hectòmetres cúbics/dia a decantar 0,5 hm/dia per garantir la qualitat de l’aigua. El procés durarà fins que es detecti que les capes inferiors de la làmina d’aigua es barregen amb els llots del fons del pantà, fenomen que es pot donar per sota del 10,11% del volum ambassat.
Ara, l’aigua que arriba a Terrassa procedent de l’Estació Depuradora d’Aigues d’Abrera (EDAP) prové del sistema Ter-Llobregat (pantans de Sau, Susqueda, la Baells (26,30%), la Llosa del Cavall (26,20%) i Sant Ponç, a banda de la dessalinitzadora del Llobregat. Amb el buidatge de Sau, Susqueda passarà a ser el primer aportador d’aigua a Terrassa, amb la dessalinitzadora d’El Prat.
Avui, fase d’excepcionalitat
“Podem tenir un estiu molt dur”, afirma Samuel Reyes, que defineix l’actual situació com a “crítica” donat que “s’han trencat tots els pronòstics” pel que fa a les precipitacions a Catalunya i les reserves d’aigua. “Si no plou durant la primavera i la tardor de 2023, podríem tenir restriccions per als usuaris a finals d’any”.
De moment, la situació de sequera pot portar la Generalitat a incrementar les mesures per estalviar aigua, fins i tot abans que les reserves a Catalunya se situïn per sota del llindar del 25% (ara estan al 28%). No hi ha grans pluges en perspectives i Reyes apunta que, per revertir la situació i tornar a tenir unes reserves suficients d’aigua “caldrien tres o quatre mesos de pluja ininterrompuda”.
En aquest escenari, tot apunta que avui la Generalitat saltarà d’alerta per sequera a l’excepcionalitat. Si s’aprova finalment, no es podran regar jardins ni zones verdes públiques i privades, amb l’excepció del rec imprescindible per la supervivència de les espècies.
Quedarà prohibit el rec de camps de gespa (tret dels espais on es desenvolupin competicions federades) i el rec dels carrers només es podrà fer amb aigua no potable.
Pel que fa al consum domèstic, l’excepcionalitat comporta una quantitat màxima d’aigua per persona i dia de 230 litres. Convé recordar que a Terrassa, tancat 2022, el consum domèstic mitjà per habitant i dia ja està molt per sota d’aquest llindar i se situa en els 102 litres/habitant i dia.
El Llac Petit, l’evidència de la sequera a prop de casa
Les imatges del pantà de Sau, a Vic, il·lustren a distància la rotunditat de l’episodi de sequera. A Terrassa, la imatge més clara del problema és la del Llac Petit, que fa moltes setmanes ofereix una estampa de buidor gairebé inèdita.
A l’entorn natural de la ciutat, la foto del Llac Petit sense aigua s’ha fet viral i ha impactat com probablement cap altra en les consciències de la ciutadania. No plou, fa molt que no plou com seria necessari i el petit embassament deixa clar quina és la dimensió del problema.
Catalunya està en alerta per sequera des del novembre de 2022, quan l’Agència Catalana de l’Aigua va declarar-la al sistema del Ter-Llobregat i a la conca de la Muga, que abasteix 202 municipis, incloent-hi l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre ells la ciutat de Terrassa.
L’alerta ha implantat l’aplicació de les primeres mesures per reduir els consums en usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics. Pel que fa als usos d’abastament urbans, hi ha limitacions en el reg de jardins i zones verdes, està prohibit omplir fonts ornamentals i la neteja de carrers amb aigua de xarxa. També hi ha limitacions a l’ompliment de piscines i a la neteja de vehicles.
Primaveres i tardors sense pluja, i no s’esperen
El canvi climàtic ens està portant un clima extrem, amb més dies de molta calor, hiverns més suaus i llargs, períodes de sequera i pluges torrencials. El nou patró climàtic ja es manifesta, tot i que en matèria de precipitacions les prediccions han saltat pels aires. La primavera i la tardor són les estacions plujoses encarregades d’omplir els embassaments, però ja no responen a les expectatives. L’any 2021 va ser sec, només van caure 350 litres per metre quadrat a Terrassa. El 2022 no va ser millor. Va ploure al març i puntualment a l’abril, però a la tardor, l’estació de pluges per excel·lència, a penes van caure un parell de tímids ruixats a l’octubre. Aquesta primavera, apunten els meteoròlegs, tampoc s’albiren llevantades amb força precipitació.
Ja no recordem l’hivern de l’abril de 2022?
Aquests dies de baixes temperatures ens han agafat a gairebé tots amb el peu canviat. Després d’un hivern tranquil i d’un parell d’episodis de fred els primers mesos de l’any, tothom mirava ja el calendari pensant en l’arribada de la primavera i la Setmana Santa. La nevada d’ahir i la caiguda del termòmetre ens recorden, però, que encara queda hivern i que no podem descartar noves sorpreses de la meteorologia. Ara fa un any, Terrassa va veure com l’hivern tornava a la ciutat el mes d’abril, quan molts ja feien el canvi d’armari. El mes de març de 2022 el cel va estar cobert 18 dies a Terrassa i 17 dies va ploure. Poc (90 litres per metre quadrat), però va ploure. El dia 3 d’abril, quan ja guardàvem el paraigua, l’hivern va tornar de sobte i no es van superar els 8,4 graus.
