Cada època té els seus referents i els seus costums. No fem el mateix ara que quan teníem 10 anys. O 20. O 30. Si ets de Terrassa i tens més de 40 anys, ben segur que et sonaran tots aquests records que et relatem a continuació. No són activitats massa elaborades, però segur que les has fet. Segur que et despertem certa melangia. Ets dels que pensen que qualsevol temps passat va ser millor?
En una Terrassa que just sortia de la negra nit del franquisme, a principis dels 80 (sempre els 80) hi havia llocs, ambients, persones i olors que perduraran sempre dins teu si tens més de 40 anys i ets de Terrassa.
(1) Anar al “Dulcilandia” a comprar llaminadures
El maig de 1968, mentre una onada de llibertat i rebel·lia envaïa París, al número 48 del carrer de Sant Pere obria un autoservei de llaminadures que marcaria la infantesa de diverses generacions. Es tracta de la botiga “Dulcilandia”, la primera de “xuxes” de la ciutat. Els nens passejaven pels seus passadissos omplint unes cistelles amb “pegadolces”, xiclets “Dunkin” o “Niña”, caramels de regalèssia mastegables “Mastia” i tota mena de gominoles. Després passaven per caixa. També hi havia qui “no declarava tota la mercaderia”. Potser per això, anys després, va deixar de ser un autoservei i va esdevenir una botiga com les altres. En tot cas, va ser sempre un temple daurat per als més menuts.
(2) Jugar a videojocs i a “futbolin” al “Reno”
Antes, el lleure estava força restringit a unes activitats determinades. No hi havia tauletes, ni telèfons intel·ligents. No hi havia massa llocs on podies jugar a diversos jocs alhora: màquines recreatives, futbolins i tennis taula (molt de moda als anys 80 i 90). Un dels temples de l’oci diürn era el saló “Reno”, situat al primer pis del carrer del Camí Fondo. En aquella època pretecnològica, sense Twitter, Instagram i Facebook, hi havia salons com el “Reno” a totes les ciutats. Eren espais amplíssims i sempre plens de joves.
(3) Menjar els petits croissants del “París”
Aquest és un dels plaers que encara podeu recuperar. Al número 207 de la Rambla d’Ègara hi havia (i hi ha encara) “Croissants de París”, una botiga especialitzada en la venda de petits croissants amb i sense xocolata. La mateixa empresa tenia una altra botiga al Raval de Montserrat. S’hi feien magnífiques cues de gent que buscava una paperina ben plena de petits croissants greixosos i calents, acabats de fer. Tenien (i tenen) una textura ben especial. Sentiu l’olor, oi?
(4) Berenar al Petit Palau
Situat en un indret privilegiat del Raval de Montserrat, a tocar de l’Ajuntament, el Petit Palau és dels pocs bars que ha sobreviscut al pas del temps i les modes. Servien (i serveixen) esmorzars, berenars, sopars i fins i tot copes. Es tractava d’una luxosa cafeteria, amb les seves taules rodones encoixinades de vellut vermell. Cada franja horària tenia la seva clientela. Al matí i a la tarda era senzill trobar-hi gent gran esmorzant un suís amb un o diversos croissants. Quan queia el sol, els estudiants hi feien cap. I ja més tard, després de sopar, grups de joves s’hi reunien abans d’atacar la primera discoteca de la nit.
(5) Fer saltar el pallasso de la botiga Olivetti
Segur que per a molts és un dels grans records de la vostra infantesa: el pallasso saltimbanqui que hi havia a l’aparador de Casa Vilanova. S’hi va estar des de l’any 1942. Des del carrer estant, menuts i no tan menuts, premien el botó i la figura donava voltes. De vegades es formava una cua davant d’aquest establiment de màquines d’escriure Hispano Olivetti. Per cert, el pallasso encara viu. El trobareu al carrer del Doctor Ullés. I si premeu el botó, també us dedicarà unes giragonses.
