Un any després de l’arribada a la ciutat de 92 infants i adolescents procedents de la ciutat de Níkopol, la realitat d’aquests nens i nenes ucraïnesos ha fet un gir de 180 graus. A la seva ciutat, el conflicte s’ha enquistat i els bombardejos indiscriminats continuen colpejant la població. A Terrassa, la meitat dels infants desplaçats han viscut un nou èxode i avui viuen a diferents punts d’Europa.
“Uns 47 nens orfes són ara amb les famílies totores que ja tenien a Ucraïna i que ara són a França, Alemanya, Txèquia i Polònia, entre altres països”, explica Josep Muñoz, president de TANU, l’ONG que des de fa 23 anys ajuda i gestiona acollides a l’estiu i al Nadal a Catalunya per als nens de Níkopol.
El govern ucraïnès ha desmantellat els orfenats i “ha adoptat el model americà dels centres de família”, explica Muñoz. Les famílies ucranianes d’acollida exercien de pares legals abans de la guerra a Ucraïna i tornen a fer-ho ara, després de l’acollida d’emergència a Terrassa i altres municipis catalans.
Aquest ha estat un procés supervisat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Les famílies assentades a Europa s’han desplaçat a Catalunya i a Terrassa per a recollir els infants, en un procés de reagrupament familiar.
La resta d’infants arribats a la ciutat, 45, continuen allotjats a llars catalanes. Són nens i nenes que no són orfes, tenen família a Ucraïna, en la majoria dels casos desestructurades o en situació de vulnerabilitat.
A Terrassa, les criatures han normalitzat el seu dia a dia. Estan escolaritzats i fan vida al costat de nous pares i germans, però tenen “molts problemes per a contactar amb les famílies a Ucraïna. Un any després, alguns petits no s’han pogut retrobar encara amb les seves mares.
“La guerra s’ha enquistat i ens preocupa molt que després de tant temps no contactin físicament amb els seus pares i mares”, explica Muñoz. Tanu ha parlat “amb el consolat d’Ucraïna per buscar una alternativa, però està sent molt complicat”. L’objectiu és assolir el reagrupament familiar.
Al problema de la guerra, que manté Níkopol com a ciutat diana de l’exèrcit rus, per la seva proximitat a la central nuclear de Zaporiyia, se suma la precarietat de recursos de les famílies. “No disposen de diners ni recursos per viatjar. Estem treballant amb la Dgaia i amb l’Ajuntament de Terrassa i busquem persones que ens puguin donar una estratègia. Són criatures que fa un any que no veuen ni a la mare ni al pare”, insisteix Muñoz.
És dóna la paradoxa, afegeix, “que els nens orfes han tingut una solució més fàcil que els que tenen família a Ucraïna”.
El repte de trobar feina
Durant el mes de març del 2022, paral·lelament a l’arribada dels nens de Níkopol es van desplaçar a Terrassa dones, algunes mares amb infants, que fugien del conflicte. La majoria d’elles deixaven a les seves parelles al front de guerra. Un any després, algunes han tornat al país. Per a les que resten aquí, el repte ha estat trobar una feina que els permeti sobreviure i mantenir la família.
La Raisa Shova, amb els seus tres fills a Utrillas (Teruel), on ha trobat feina i una nova vida després de passar per Terrassa
“Érem moltes en la mateixa situació i una bona solució ha estat desplaçar-nos a altres municipis amb menys demanda de feina per part de dones ucraïneses”, explica Raisa Shova.
Com algunes companyes, la Raisa va ser nena acollida per una família terrassenca, a través de l’ONG Tanu. “Entre 2001 i 2006- recorda. Ara he tornat amb els meus tres fills i continuen ajudant-me. Estic molt agraïda”.
La Raisa té 35 anys i és mare de dues nenes de 14 i 12 anys i d’un nen de 13 anys. Tots quatre van arribar a Terrassa el dia 9 de març del 2022 i es van allotjar durant un mes a casa de la primera família d’acollida. Ara viuen a Utrilla, a Terol.
“He trobat feina -ens explica-. Tinc un contracte de 5 hores a un hotel que combino amb feines de neteja a un forn del poble”. La família rep suport de Creu Roja per al lloguer “i m’ajuda amb els nens”, que ja “s’han integrat a Utrilla on tenen amics i estan molt contents”.
La Raisa ha “firmat tots els papers al consolat perquè els nens no tornin a Ucraïna i ens podem quedar aquí”. Fins i tot quan acabi la guerra. “M’han destrossat la casa. No vull tornar de cap manera”.
Com a les seves companyes, a la Raisa li ha tocat “començar de zero. Per a mi ha estat més fàcil -diu-, perquè estic separada i no tinc un marit al front de guerra”. Algunes amigues han tornat a Ucraïna per retrobar-se amb les seves parelles.
En aquest escenari, un any després de l’esclat del conflicte, l’ONG Tanu continua enviant ajuda Níkopol: aliments per a 600 famílies, medicació per als hospitals i material clínic els centres de maternitat. Durant tot l’hivern han fet arribar roba d’abrigar i també 14 generadors per carregar bombetes, plaques elèctriques i mòbils als refugis.
El Daniil, amb la seva mare egarenca, la Dèbora Sales / Alberto Tallón
Daniil Sheveliev: “Somio ser un home de negocis i tornar a reconstruir Níkopol”
Daniil és un dels joves ucraïnesos que quan faci els 18 anys ha de decidir el seu futur. Ell es queda a Terrassa, on pensa en una Ucraïna en pau i reconstruïda
“Divendres 24 de febrer faig 18 anys, el mateix dia que va començar la guerra”, explica Daniil en un gairebé perfecte català. Aquest jove de Níkopol va arribar a Terrassa el 9 de març del 2022 amb els 92 nens i adolescents tutelats per l’ONG Tanu. Un any després, estudia batxillerat científic a l’institut Santa Eulàlia, juga a futbol al Juvenil A del Club Natació Terrassa i somia a ser “un home de negocis i tornar al meu país per participar en la reconstrucció d’Ucraïna i en especial de Níkopol, la meva ciutat”.
Divendres assolirà la majoria d’edat i, de moment, no ha rebut la carta convidant-lo a incorporar-se a files. La seva voluntat és “quedar-me. Aquí hi ha oportunitats, puc estudiar, parlar amb la gent, i jugar a futbol”, la seva passió.
A casa els pares d’acollida, la Dèbora Sales i l’Ivan Gil, estan encantats que continuï formant part de la família. “Estem molt a gust. És un més a casa – explica la Dèbora-. Ja li hem dit que quan faci els 18 anys haurà de prendre les seves decisions. Nosaltres estarem encantats que continuï fins que vulgui”.
L’adaptació de Daniil ha estat espectacular. Estudia simultàniament els temaris del Batxillerat català i els del seu institut a Níkopol, on segueix les classes en línia. “Les hem d’interrompre cada dia quan sonen les sirenes per anar al refugi”.
La seva mare explica que “s’aixeca a les 6 del matí cada dia per entrenar” i, quan acaben les classes, suma més de 4 hores d’estudi a casa. L’esforç comença a donar resultats. La barrera idiomàtica s’està diluint a l’escola, on ja es nota als exàmens.
Daniil va arribar a Terrassa amb les seves germanes bessones Valeria i Milena, de 12 anys, i el seu germà Dima, de 7 anys, amb els que es veu amb regularitat. A Níkopol continuen la seva mare i el seu germà petit, Sasha, de 6 anys. A Terrassa, ha sumat dos nous germans el Biel, que té la seva mateixa edat, i el Gorka, de 3 anys.
Lluís Caelles: “La guerra està enquistada”
Enviat especial de TV3 a Kíiv per cobrir els primers dies de la invasió russa d’Ucraïna, el periodista Lluís Caelles ha seguit el primer any del conflicte sobre el terreny, en els seus cinc desplaçaments al país en guerra. Des de Terrassa, on viu, reflexiona sobre un conflicte que “està enormement enquistat. Anirà per llarg que Rússia o Ucraïna deposin les armes”. De fet, un any després de l’esclat del conflicte “ningú pot sortir a mediar ni a negociar. Rússia s’ha compromès a guanyar, Ucraïna està convençuda de la seva capacitat de defensar el país i, ara, Occident ha anat més enllà manifestant el seu suport a Ucraïna. En aquest moment la guerra està descontrolada, té vida pròpia”.
Per al periodista Europa s’ha vist condicionada pels EUA a ajudar Ucraïna i ho ha fet “arrossegant els peus”. De fet, Rússia esperava trencar la unitat del bloc occidental, “cosa que no ha passat”, donat que cada dubte d’Occident ha anat seguida d’una ofensiva russa.
Durant 2022, Lluís Caelles ha estat com a enviat especial en cinc ocasions a Ucraïna, on ha trepitjat Kïiv, Jersón, Kharkiv, la zona del Donbass i Txernòbil, entre altres emplaçaments. A curt termini, diu, “no es poden fer pronòstics. Sempre han fallat”. El periodista està convençut que ara Rússia “intentarà donar un cop d’efecte coincidint amb el primer aniversari de la guerra” i abans de l’arribada dels carros de combat occidentals. A llarg termini, però, “algú haurà de plantejar l’acord. Ara no es donen les circumstàncies”, però caldrà treballar un escenari que permeti albirar un horitzó de pau, diu.
La d’Ucraïna serà una guerra “llarga. Rússia no pot rebaixar l’agressivitat, ni renunciar al control del Donbass, i Ucraïna no cedirà territori. Probablement, aquí estarà la clau de la solució, però tothom haurà de renunciar. I si algú dels dos obté beneficis en la guerra, l’escenari canviarà”.
