Acciona ha posat avui la primera pedra del projecte que transformarà l’antiga fàbrica AEG en un gran sector residencial, amb prop de 800 habitatges, comerços, equipaments públics i zones verdes. Els treballs d’urbanització estan en marxa i la multinacional afirma que ja no s’aturaran. “Posem la primera pedra i no pararem”, ha dit Ignasi Ruiz Mestres, director de la zona Est d’Acciona Immobiliaria, durant l’acte oficial d’inauguració dels treballs.
La multinacional ha instal·lat una gran carpa al bell mig del solar de l’antiga fàbrica AEG per solemnitzar l’inici de la urbanització del sector. Durant les darreres setmanes, l’empresa ha dut a terme tasques de desbrossament de la finca i ara procedirà a la descontaminació de dues parcel·les amb façana a l’avinguda de Jaume I. Son els treballs previs a l’arribada de les màquines al sector.
Ignasi Ruiz (Acciona), l’alcalde Jordi Ballart i el regidor d’Urbanisme, Carles Caballero, col·locant l’urna que simbolitza la primera pedra del sector /Alberto Tallón
La urbanització del nou sector avançarà de manera simultània a l’edificació dels edificis d’habitatges. El projecte, que té un pressupost d’urbanització de 12,5 milions d’euros, estarà enllestit “entre tres i cinc anys”, ha anunciat Ignasi Ruiz.
Una nova centralitat urbana
El de l’AEG és un dels grans sectors residencials que arrenquen a la ciutat i està destinat a ser un dels més emblemàtics. El solar, delimitat per la carretera de Castellar, l’avinguda de Jaume I, els carrers del Periodista Grané i el de les Cosidores, té una dimensió de 60.000 metres quadrats.
El projecte recupera un nou espai en desús i el transformarà en un sector amb prop de 800 habitatges, dels quals 230 tindran alguna protecció pública. Seran pisos de venda i de lloguer, va avançar ahir Acciona.
Al projecte de regeneració urbana conviuran diversos usos: el residencial, l’escola La Nova Electra, que ja funciona al bell mig de la finca, i la seu de l’Institut del Teatre, que ocuparà la nau protegida situada al carrer de les Cosidores.
Acciona també ha anunciat la construcció d’una residència d’estudiants (a la cruïlla del Monument a la Dona) i un centre per a la gent gran (a la carretera de Castellar), a banda de reservar espais per al comerç i la restauració, aquests dos amb façana a l’avinguda de Jaume I.
Imatge de la urbanització a la rambla central del sector
El de l’AEG és un sector destinat a convertir-se en una nova centralitat urbana. Disposarà d’una gran rambla que creuarà tot l’àmbit, conformant una gran plaça central. De fet, l’interior serà per als vianants.
Des de Berrysar, responsable del disseny del sector, Francesc Vidal, ha explicat que el sector incorporarà 290 arbres i vegetació. “Hem volgut que el verd predomini sobre els espais de trànsit, no a l’inrevés”. El paviment incorporarà les llambordes vermelloses que caracteritzen el centre històric i les illes de vianants.
Un altre de les característiques del projecte de l’AEG és el rec dels espais naturals amb aigua de pluja. Aquesta s’acumularà sota la vegetació i en un dipòsit, per ser reutilitzada en el procés d’irrigació.
Cauen els murs de l’AEG
L’alcalde Jordi Ballart ha presidit la col·locació de la primera pedra de projecte de l’AEG amb els directius d’Acciona, acompanyat de membres de l’equip de govern i també dels grups de l’oposició. A la inauguració també han assistir representants de l’escola La Nova Electra. Tots han participat en l’acte simbòlic de cobertura amb terra de la primera pedra.
“Aquest és un dia històric -ha dit Ballart-. I aquest un projecte que explica la ciutat per la qual treballem”. Per l’alcalde, aquest és un projecte que “serà un espai amable on fer barri i on fer ciutat”, un sector que “farà caure els murs de l’AEG que veiem quan baixàvem per la carretera de Castellar”.
Carles Caballero, regidor d’Urbanisme i la persona que ha liderat políticament les converses amb Acciona durant la tramitació urbanística, ha recordat “el significat històric i estratègic” del projecte. “A l’AEG fabricaven motors elèctrics milers de treballadors terrassencs”, alguns dels quals encara recorden aquells anys de jornades laborals i “lluita obrera”.
La fàbrica va tancar l’any 2005, ja a la seva nova seu a Can Petit.
Projecte emblemàtic
El projecte de transformació urbana del sector de l’antiga fàbrica AEG és emblemàtic per a la ciutat i també per Acciona. L’empresa va explicar ahir que aquest és un dels sectors de més dimensions dels que impulsa a Catalunya -60.000 metres quadrats- i també el més peculiar, per a la convivència d’usos.
“No és habitual una operació d’aquestes característiques -ha dit Ignasi Ruiz-. Amb una escola, habitatges, una residència d’estudiants i una per a la tercera edat. La vida d’una persona es podria desenvolupar a la mateixa illa”.
Actualment, Acciona desenvolupa altres projectes de transformació urbana, entre els quals un al barri de l’illa de Zorrotzuarre, de Bilbao, un altre a la Marina del Prat Vermell, de Barcelona, i un tercer, la transformació del sector industrial de La Seda, al Prat de Llobregat.
L’institut del Teatre: anunci imminent
La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Terrassa presentaran aviat el projecte de l’Institut del Teatre a l’AEG. Les dues administracions han treballat per a dotar d’una nova seu al centre, que ocuparà una de les naus catalogades del complex.
Concretament, la que té façana al carrer de les Cosidores. L’edifici acollirà el nou projecte pedagògic de l’Institut del Teatre, que traslladaria a la nova seu l’Escola Superior de Tècnics de les Arts i de l’Espectacle, ara al carrer de Gaudí, i ampliaria l’oferta formativa. Disposarà d’una sala de teatre.
El projecte de l’Institut del Teatre vol ser un espai de programació, on es faci exhibició i on els estudiants puguin fer pràctiques.
També serà, segons va anunciar ara fa un any la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, un teatre “obert a les entitats del barri i a la ciutat, donat que porta una sala de teatre al districte IV”.
Amb la residència per a estudiants, l’Institut del Teatre aportarà ambient jove i estudiantil al sector, on conviuran diverses generacions als espais públics.
De l’Electra Industrial al sector residencial de l’AEG
El solar de l’antiga fàbrica AEG atresora bona part dels aconteixements que han marcat la historia de la ciutat en el darrer segle. Des de l’emprenedoria dels industrials terrassencs, a la internacionalització de la produccció, passant per les lluites obreres i les crisis que van tancar bona part de la indústria local. També l’arribada del sector immobiliari com a motor de recuperació de les antigues fàbriques. També a l’AEG, que renaixerà com a projecte residencial
1911. Els empresaris terrasencs Gibert i Junyent constiuteixen la societat “Electra Industrial”, embrió de l’AEG. Encarreguen a l’arquitecte Lluís Muncunill una primera fàbrica, que s’aixeca a la cantonada dels carrers de Sant Isidre i del Pantà. Fabricaven motors elèctrics, bombes centrífugues, transformadors de potència, alternadors i turbines hidràuliques.
1939. El febrer del 1939, el grup alemany AEG en compra la majoria de les accions i dos anys després adquireix una parcel·la tocant a la carretera de Castellar. L’empresa arriba a tenir 1.806 treballadors l’any 1965.
2005. A finals del segle XX, les crisis successives provoquen expedients de regulació i el tancament de la fàbrica el 2005, ja amb seu a Can Petit.
2007. Aprovació del projecte d’urbanització del sector de l’AEG. La finca passa per diverses mans fins que l’adquireix la multinacional Acciona. Abans, Inmobiliaria Colonial impulsa un projecte residencial que no prospera, amb El Corte Inglés com a motor.
2022. Aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla de Millora Urbana del sector. Incorpora alguns ajustos al projecte inicial d’Acciona. Dos d’ells, l’augment de reserves de sól destinat a equipaments i la reducció de l’alçada de dos blocs de l’avinguda de Jaume I, per garantir més hores de sol a l’escola La Nova Electra.
2023. Acciona comença les obres d’urbanització del nou sector residencial. La multinacional manifesta la seva voluntat d’executar el projecte amb agilitat i anuncia que estarà enllestit entre 2026 i 2028.
