Ja sabem que algú va proposar posar cocodrils a Torrebonica, per mantenir les fronteres entre Terrassa i Sabadell ben resguardades. I és que, en una rivalitat que bé podria ser la de Springfield contra Shelbyville, sovint volem viure d’esquenes. Però no vivim a “The Simpson”…
I a més, qui no coneix mitja dotzena d’amics i amigues amb parella nascuda a la ciutat rival! Així que en marxa! Punt de trobada: l’estació Renfe Est. Abans d’arribar al parc de Gernika, ens endinsem en el camí direcció a Torrebonica. Aquí potser sentireu els maquinistes de la Renfe fent sonar la botzina, perquè moltes persones (amb hort a la zona) caminen perillosament resseguint les vies del tren.
Nosaltres trenquem a la dreta, per girar després a l’esquerra fins a trobar-nos amb un punt tan interessant com l’antiga estació de Torrebonica… Que avui dia és com una andana fantasma! No serà l’únic escenari de misteri, perquè a la vora tenim el sanatori de Torrebonica, protagonista d’històries d’esperits torturats (i escenari de rodatges cinematogràfics). Creuarem el torrent de la Betzuca i si mirem al sud, veurem la silueta de l’Hospital de Terrassa des d’un angle poc habitual: la darreria. Resseguim el camí en paral·lel al camp del Real Club de golf El Prat (tot i que el gruix principal queda per damunt de les vies del tren). Deixarem la masia de Can Canya a la mà dreta, mostra de les masies que omplen les zones periurbanes del Vallès.
Camins darrere de l’Hospital de Terrassa / Alberto Tallón
Quan ens trobem una carretera de trànsit rodat, la creuarem per endinsar-nos novament en una zona boscosa, per la qual arribarem a un espai d’ensinistrament per a gossos. Sense adonar-nos-en, hem travessat la frontera i trepitgem ja terra sabadellenca.
Xino-xano, ens trobarem els primers xalets de les urbanitzacions de Castellarnau. Farem ziga-zaga entre els carrers amb noms de personatges del segle XX i toparem amb la circumval·lació, que creuarem per un pont que ens desembocarà al torrent de Can Feu.
És aquí on s’apilen desenes de barraques d’esbarjo, que ens donaran pas ja de seguida al barri de Can Rull. Des d’allà entrarem al parc Catalunya, una mena d’equivalent al nostre Vallparadís. I és aquí on podem donar per acabada la caminada, tot prenent un refrigeri en alguns dels bars o fent pícnic a la gespa.
El parc de Catalunya de Sabadell / Lluís FRANCO
No penseu que sigui tan lluny! Haurem fet 6,5 quilòmetres (als que afegirem 2,5 més si fem el càlcul sortint des de la Plaça Vella).
