El mes de febrer (i l’hivern) és especialment adient per veure la constel·lació d’Orió (el caçador), la reina de les constel·lacions d’hivern. Hi compta amb les estrelles Betelgeuse, Rigel, Bellatris i “les tres Maries” tan característiques. El trobareu resseguint la mirada en direcció sud.
Cap a primeres hores del vespre, com ara les 20 hores, es pot veure també la constel·lació de Canis Majoris (el Gos Gran del caçador Orió), amb l’estrella més brillant de totes: Sírius. Es troba mirant cap el Sud, però a cota més baixa. I una mica més cap a dalt i una mica més cap l’Est, tens Canis Minors (el Gos Petit), amb una estrella també força brillant, Proció.
També es pot percebre Gèminis (amb Càstor i Pòlux), Taure (amb Aldebaran i Elnath) i Auriga, quasi al zenit, amb la brillant Capella. I cap el nord, evidentment, tens l’Estel Polar, i l’Òssa Major.
A la primavera
En canvi, quan entri la primavera, es podrà veure molt bé el planeta Venus. És molt fàcil d’identificar i sense necessitat de cap telescopi. Cal mirar cap a l’oest quan s’amaga el sol, és el primer astre que hi apareix. Un repte per a qui passegi a la franja de 20 h a 23 h, quan el dia s’enfosqueix. Les observacions a simple vista també permeten descobrir –ja de matinada– tres astres ben alineats: Mart, Júpiter i Saturn. A més, també serà possible observar algunes pluges d’estels (no tan potents com els Perseids d’agost, però n’hi haurà).
Panoràmica nocturna de Terrassa (fins al Tibidabo), presa fa uns mesos camí de La Mola / JOAN OLIVER / ASTRONÒMICA TERRASSA
Tanmateix, hi ha dos elements que permeten fer observacions en la nit: la meteorologia i la contaminació lumínica. El primer és senzill: si està tapat pels núvols no es veu res (i viceversa)
Cada cop pitjor
El segon element és molt més complicat: la contaminació lumínica, que a la ciutat de Terrassa és tan elevada que la capacitat de fer observacions a cop d’ull “és fatal”.
Així ho lamenta Jaume Calaf, membre de la junta de l’Agrupació Astronòmica de Terrassa i exprofessor d’enginyeria aeroespacial de la UPC. “Amb els anys ha anat a pitjor, tot i que darrerament comença a haver-hi una certa consciència”, explica. És per això que molts aficionats es desplacen amb el seu telescopi al Coll d’Estenalles o a Talamanca per fer observacions. “No poden allunyar més de Terrassa, perquè sinó ja es troben amb la contaminació lumínica de Manresa”, enraona. En tot cas, mirant a sud, també es percep Barcelona com una boina il·luminada.
Vol dir això que no es pugui veure res de Terrassa? No. El propi Calaf anima la ciutadania tant a observar des de casa seva com a demanar orientacions o fer arribar dubtes a l’Agrupació Astronòmica (ubicada al carrer Martín Díez, a tocar de la Rambla). Aquest mateix dimecres 15 de febnrer, precisament, hi ha una sessió d’observació oberta a tot el públic, a partir de les 18.30 hores (més informació aquí). “Estem per fer divulgació”, diu animat. Avui, a més a més, es podrà veure una conjunció Venus-Neptú.
Reguitzell d’Starlinks / DT
En tot cas, és cert que a Terrassa s’arriben a veure estrelles de magnitud 2 (o fins i tot de 2,5 si la nit és bona). “Però en general, hem privat la canalla (bé, i a tothom) d’un plaer gratuït com contemplar la natura”, diu Calaf, en relació a la tendència a empitjorar. “Quan jo era nen, hi havia llums, però també llocs molt foscos”, enraona.
I fa una defensa de l’accessibilitat de l’astronomia: “Pot ser molt car, pels telescopis; o molt barata, quan només cal una nit fosca”.
Fonts d’emissions
Així doncs, quins són els principals punts d’emissions lumíniques? Calaf creu que les bombetes dels fanals són un emissor molt clar. “Amb el canvi a bombetes LED se suposa que ha millorat, perquè abans apuntaven cap a dalt!”, diu. “Tot i que ara també hi ha més intensitat i a més a més la llum també pot rebotar del terra”, afegeix. La il·luminació del Monument de la Dona i d’altres, així com d’edificis singulars (com el museu MNACTEC) també és a parer seu un emissor lumínic; com també creu que ho són els aparadors comercials.
A la comarca, altres fonts d’emissions són els llums de la C-58 i la B-40 i altres carreteres, els focus de complexos com camps de futbol i polígons industrials, i els de l’aeròdrom de Sabadell. Però com que són serveis fixos, s’encenen hi passi més o menys gent (i tenen una regulació depenent de múltiples administracions diferents).
