Amb objectius com fomentar les vocacions científiques emprenedores entre les nenes o potenciar la connexió i interacció de científiques i ciutadanes, es va celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, un bon moment per saber més sobre la relació entre la dona i la ciència, a través d’una sèrie de preguntes formulades a una experta com és Núria Salán, per part de nenes terrassenques
Química de formació, Núria Salán és professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), es va doctorar en ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica, i en l’actualitat presideix la Societat Catalana de Tecnologia. Tot un exemple per a les nenes que estan en plena formació i que tenen en les ciències i la tecnologia unes opcions de cara al futur.
Salán va fer una conferència titulada “l’Enginy (in)visible” a alumnes de 4rt de Primària de l’escola Ramón y Cajal de Terrassa. Ella mateixa respon algunes preguntes sobre la relació entre la ciència i la dona a altres nenes de la ciutat. Una entrevista atípica que, en aquest cas, han dirigit aquestes alumnes ben joves, que han mostrat els seus dubtes i inquietuds sobre aquests temes.
Les preguntes de les nenes
Abril Santiago (11 anys): Com van arribar les dones a treballar de científiques? El camí és el mateix que faria un home, fent uns estudis de l’àmbit de ciències, després buscant una feina de l’àmbit de les ciències i treballant. Només cal la curiositat i les ganes de dedicar-se a la ciència, no cal res més.
Martina Marcet (13 anys): Com animaria a més dones a seguir aquest camí científic i tècnic? En el món hi vivim persones i som meitat i meitat i, més o menys, hi ha el mateix nombre de dones i d’homes. Crec que no té gaire sentit, si som meitat i meitat, que només una part del món, que és la dels homes, els que facin segons quines coses. Les coses les han de fer, fabricar, dissenyar, construir o inventar els homes i les dones, perquè se’n beneficien els homes i les dones. Llavors, si en aquests moments, tenim més homes que dones treballant en algun àmbit, això s’ha d’arreglar i fer que, en aquell àmbit hi hagi els mateixos homes que dones.
Linet Aróztegui (8 anys): Per què va voler estudiar per a científica? Vaig voler ser científica perquè tenia molta curiositat. Sempre he estat molt curiosa i volia saber per què passen les coses. La ciència m’ajudava a entendre o donava resposta a les meves preguntes, i per això vaig voler ser científica, per poder conèixer moltes respostes a moltes preguntes i, perquè en algun moment poder ser jo qui pogués donar respostes a les preguntes d’altres nenes. Aquest va ser el motiu principal per decantar-me per aquests estudis.
Ingrid Estapé (12 anys): Per quin motiu creu que les científiques no han tingut el mateix reconeixement que els científics? Aquesta pregunta té molt de tema. La veritat és que, si em preguntes per què, et diré que no ho entenc. Però clar que sé per què. Molts homes no han volgut donar reconeixement a les dones, perquè no volien perdre aquesta parcel·la de fama i no la volien compartir. L’acadèmia dels Premis Nobel no va voler que Marie Curie tingués un premi Nobel i els primers anys la van rebutjar, fins que no els hi va quedar més remei que acceptar-la, I la van posar l’última a una llista de tres al primer Nobel que li van donar. I en el segon li van posar moltes condicions per donar-li. I als homes no els hi posaven tantes. Aquesta acadèmia és un exemple de grups d’homes que no volen dones, jo vull pensar perquè no volen perdre aquesta quota de fama. Si, en el fons, tenien una mica de por que les dones fossin més importants que ells, potser són ells els que s’ho havien de fer mirar. Em refereixo a aquesta classe d’homes, no a tots, que n’hi ha que són molt macos. Històricament, ha estat així, amb homes que no volien compartir el reconeixement i, sobretot, no volien compartir-lo amb dones.
Anna Borràs (14 anys): Hi ha dades d’un increment de l’interès de les dones per la ciència i els estudis que estan relacionats? En l’àmbit de ciències, en aquests moments, hi ha moltes dones, tantes com homes. Si ens centrem en l’àmbit tecnològic, aquí sí que punxem una mica. Hi ha dades que hem millorat en els estudis tecnològics, com les enginyeries, arquitectura, informàtica o telecomunicacions. En els darrers anys, potser hem passat del 20% al 30% a les escoles de Terrassa. Però ha estat un increment molt dur d’aconseguir. Sí que tenim evidències que, cada vegada més, les nenes escullen amb més facilitat una opció de ciències o de tecnologia. El motiu és, d’una banda, que cada vegada més estan tenint referents i poden tenir noms a prop per seguir, imitar a emmirallar-se en aquestes noies i, després perquè també tenen més informació de totes les opcions que hi ha, que és una cosa que està molt bé.
Linet Aróztegui (8 anys): Perquè es volen investigar les coses i quina importància tenen les coses que s’investiguen? La ciència no inventa res, la ciència ens ajuda a entendre allò que ens envolta i passa al nostre entorn, els fenòmens, perquè hi ha llum?, perquè fa calor?, perquè hi ha un escalfament global…. La ciència té resposta a totes aquestes preguntes i, per tant, si ens dediquem a la ciència, podem tenir resposta a totes aquestes preguntes i això ho tindrem tot a prop nostre.
Martina Marcet (13 anys): Quin camí d’estudis aconsella fer en el camp de les ciències i la tecnologia? Animo a les nenes que es dediquin a les STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics ), com l’enginyeria, a la tecnologia, a les matemàtiques o a les ciències, perquè si ho fan, aconseguirem tenir meitat i meitat com deia abans, i no caldrà que fem aquestes feines i que busquem res, perquè ho tindrem tot natural.