Terrassa ha reconegut aquesta tarda amb el lliurament de la Medalla d’Honor de la Ciutat la trajectòria de Jan Baca Pericot com a cineasta amateur i en benefici de la projecció de la ciutat. Home polifacètic, amb inquietuds artístiques en múltiples disciplines, Baca respon al patró modern de l’home del Renaixement. Un cineasta, escriptor, arquitecte i dibuixant a qui el ple ha reconegut el seu paper actiu com a promotor de la cultura i ambaixador de Terrassa al món.
Jan Baca celebra, al costat del seu fill Jan, el lliurament de la medalla d’Honor de la Ciutat / Nebridi Aróztegui
“Una representació que val molt la pena –ha dit, content després de rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat–. Em sento orgullós, l’asumeixo també com a representant d’una nissaga de cineastes que continuarà” en el futur.
Baca ha rebut emocionat l’homenatge de la ciutat a la seva trajectòria i l’agraïment per la seva contribució a situar Terrassa entre les 21 ciutats del cinema de la UNESCO. Desbordat pel reconeixement, que ha omplert de gom a gom el Saló de Sessions de l’Ajuntament, Baca ha dit en clau de broma que quan el van convidar “havia pensat demanar un certificat mèdic per” evitar el tràngol.
Finalment, ha estat i no ha ocultat la seva felicitat pel reconeixement d’una ciutat, Terrassa, on “el cinema ha estat un puntal cultural, econòmic, industrial i social. Ja estem a la quarta generació”, una legió de professionals “formats, ja no autodidactes com nosaltres. A partir d’ara, el futur serà audiovisual, serà la imatge”, va vaticinar.
El cineasta ha rebut la medalla d’Honor de mans de l’alcalde Jordi Ballart, que ha detacat el fet que, “en una època de superespecialització”, com l’actual, hi hagi figures com la de” Jan Baca que ha aflorat en molts àmbits”.
Ho ha fet abans de cedir-li la paraula al regidor de Projectes Audiovisuals, Pep Forn, que va ser qui va proposar el mes de setembre al ple el reconeixement a Baca, a petició de la Societat Coral Joventut Terrassenca. “Baca ha fet de la seva vocació cineasta un activisme de vida”, ha dit Forn.
Jan Baca: “No hi ha cinema amateur o professional. Hi ha bon cinema i cinema dolent”
La glosa de l’homenatge al Saló de Sessions ha anat a càrrec d’Albert Beorlegi. El periodista i historiador especialitzat en cinema ha fet un repàs a la filmografia de Baca i ha dit que la medalla “és un acte de justícia”.
Beorlegi ha definit l’obra de Baca com “intel·lectualment lúcida, tècnicament densa i estèticament brillant”. Una trajectòria que el cineasta amateur va desenvolupar en bona part amb el seu company Antoni Garriga. “Són dos caràcters antitètics –ha explicat Beorlegui–. El Jan, poeta i creatiu, i Garriga tècnic i pragmàtic”. Una trajectòria brillant “sense sotmetre’s als criteris comercials i fent valdre la professionalitat”.
Molt acompanyat
Baca ha estat acompanyat del seu fill Jan i de la seva germana Isabel, a banda de molts companys i amics, alguns dels quals han hagut de seguir el reconeixement fora d’un Saló de Sessions ple a vessar.
Jan Baca és fill de Terrassa. Va néixer l’any 1934 i és arquitecte de professió, escriptor, il·lustrador i especialment, un home de cinema. I submarinista. Al llarg de tota la vida, Baca ha explorat l’art com a disciplina i ha trobat en el cinema amateur la seva passió, esdevenint un referent internacional. És el cineasta no professional més premiat d’Europa.
La trajectòria de Baca com a cineasta arrenca els anys 60, amb el seu amic i col·laborador Toni Garriga, amb qui ha compartit projectes (59 títols), protagonistes tots dos de la cinematografia amateur egarenca.
Baca, a la porta del ple, abans de rebre l’homenatge de Terrassa /Nebridi Aróztegui
L’any 1967, ambdós van estrenar “Dos quarts de cinc”, film que va ser medalla d’honor del Concurs Nacional del CEC. Junts van desenvolupar una activitat creativa molt polifacètica, explorant gèneres com el documental, l’animació i la ficció. L’any 1974, van mostrar la seva obra a la fira de la imatge Photokina de Colonia.
Baca es va erigir ràpidament en referent del cinema amateur a escala internacional. Amb 72 títols, durant 24 anys ha estat membre del comitè central de la Unió Internacional de Cineastes Amateurs, de la secció de cinema amateur del CEC i de l’Associació Internacional del Film d’Animació (ASIFA-Catalunya), on va impartir un curs a l’Institut Nacional Argentí de Cinematografia com a professor convidat.
Aquesta tarda, el cineasta ha explicat com la seva amistat amb Federico Mayor Zaragoza, amb qui va estudiar batxillerat, va obrir la porta al reconeixement de Terrassa com a Ciutat del Cinema. “Competíem amb Sitges i Màlaga, però es van inclinar per Terrassa”, una ciutat que “ja era de facto una gran ciutat de cinema”, seu del Parc Audiovisual de Catalunya, de l’arxiu de la Filmoteca, de l’Escac i bressol de cineastes.
De fet, Baca ha contat “104 cineastes compromesos a Terrassa. I no dic noms perquè segur que em deixo a algú”. Per a l’homenatjat “no hi ha cinema amateur o professional. Hi ha bon cinema i cinema dolent”. Durant la seva trajectòria, Baca ha estat fidel als seus principis. “Tota la vida -ha dit- he procurat no caure en militàncies”. I ha afegit: “Amb més resiliència no hi hauria tanta violència”.
Una vida de cinema
1956
Es va iniciar en la realització amb el pèrit industrial Toni Garriga i Gimferrer, amb qui ha desenvolupat bona part de la seva vocació cinematogràfica i amb qui ha rodat 54 curtmetratges.
1973
La ciutat el reconeix com a Terrassenc de l’Any.
1978
Jan Baca i Toni Garriga presenten presentaren una mostra de la seva obra a la Photokina de Colònia.
1976-2010
Baca s’incorpora al comitè central de la Unió Internacional de Cineastes Amateurs (UNICA).
1986
Imparteix un curs a l’Institut Nacional Argentí de Cinematografia.
1994
Rep el premi Pere Quart d’humor i sàtira per la seva obra literària “La casa a mida”.
2017
Terrassa és reconeguda com a Ciutat de Cinema de la UNESCO. Jan Baca és l’impulsor fonamental i juga un paper clau en aquest reconeixement.
2018
L’arquitecte i cineasta amateur publica la seva obra “La increïble aventura de viure a redós”.
2022
La seva vocació fílmica arriba a les aules de Terrassa. Amb la Societat Coral Joventut Terrassenca imparteix nombroses classes magistrals per potenciar vocacions fílmiques.
2022-23
Rodatge i postproducció del seu 73è títol com a cineasta amateur: “Coffe Break”.
2023
Rep la Medalla d’Honor de Terrassa.
El llegat arquitectònic
Baca també ha bolcat la seva capacitat creativa en la seva professió, l’arquitectura. Tres edificis en donen fe d’aquesta capacitat polifacètica a l’eix de la Rambla d’Ègara
La FACT, antic Centre Cultural
L’edifici es va inaugurar l’any 1980, amb motiu del centenari de CaixaTerrassa. Jan Baca va formar part de l’equip que va dissenyar l’immoble, integrat també per Josep Soteras, Francesc Cavaller i Antoni Bergnes.
Edifici BBVA, antiga Caixa Terrassa
Jan Baca és l’arquitecte principal en el disseny de l’espectacular edifici seu del BBVA a la Rambla d’Ègara. Es va inaugurar l’any 2001 com a seu central de Caixa Terrassa. Va ser un exponent de modernitat, amb formes corbes, criteris de sostenibilitat i una emblemàtica façana de vidre.
Palau Episcopal, Cúria Diocesana
L’11 de desembre de 2010 s’estrena la nova Curia del Bisbat. Baca va dissenyar una singular estructura triangular que respecta la visió des de la Rambla de l’edifici de l’Escola Pia i l’edifici modernista de la Fundació Busquets.
FOTOS | Entrega de la Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa a Jan Baca
