Són locals del segle passat, cadascun amb la seva personalitat, el seu públic i el seu moment de glòria. De les 10 discoteques de Terrassa que et presentem, no en queda cap d’oberta. Algunes, les que menys, han estat substituïdes per discoteques o locals d’oci nocturn de diversa índole. D’altres van tancar les portes i ara hi ha pisos, supermercats, entitats bancàries o simplement, una persiana abaixada.
Els anys 80 del segle passat va ser l’època de major efervescència d’aquests locals, que es van anar apagant amb l’arribada del nou segle en la majoria dels casos. N’hi havia de molt transversals, on et podies trobar gent de totes les edats i condicions. D’altres eren més específiques de determinades tribus urbanes. Totes quedaran en el record de molts terrassencs. De certa edat, és clar. De fet, a les xarxes socials hi trobem diferents grups del tipus de nostàlgia retroactiva.
(1) Mackintosh
Abans que s’inventessin els “afters”, aquesta discoteca de l’avinguda de Jaume I ja era un “after”. A les darreries hi anava gent d’una certa edat. Una curiositat: a Port de la Selva ja hi havia un Mackintosh des de l’any 1971.
(2) Number One
El “Number” era un dels grans llocs de trobada del centre de Terrassa. La seva obertura va impactar i va viure, com totes, els seus anys d’esplendor. Quan va tancar s’hi va obrir la discoteca Instint. Possiblement per la seva ubicació, era una disco absolutament transversal, on s’hi podia trobar gent de tot mena.
(3) Liben’s
El Liben’s (o Lybens, en remodelacions posteriors) es distingia per les seves ceràmiques vidriades. Situada al número 120 de la carretera de Martorell, va ser un local en auge durant els anys 70 i 80, fins que va ser sobrepassada, com succeeix sempre, per d’altres locals. S’acabaria convertint en el Láser.
(4) Maggoty
El Maggoty va ser, probablement, la discoteca més gran de Terrassa. Situada al número 187 de la carretera de Rellinars, era freqüentada per tota mena de gent. Tenia un component clarament popular.
(5) Neón / No Name
Avui en dia és la sala de ball Fred Astaire, al número 50 del carrer de Sant Francesc. Abans va ser un lloc de pelegrinatge dels noctàmbuls terrassencs. Primer va ser el Neón i més endavant va esdevenir el No Name. Va marcar la joventut de tota una generació.
(6) Tangaroa
La música espanyola de la “Movida madrilenya” tenia el seu lloc i els seus fidels al Tangaroa, que va començar a l’avinguda de Jacquard i es va traslladar després a un polígon del barri d’Ègara.
(7) Pont Aeri
Estem davant la que és, probablement, la discoteca més recordada de Terrassa. Situada al carrer de Còrdova, va començar com un projecte modest, però amb el pas del temps es va especialitzar en música màquina. Va passar a formar part de la famosa “Ruta del Bacalao”. El seu marxandatge va ser molt important.
(8) Forum
El mític Dj francès David Guetta havia arribat a punxar en aquesta discoteca, situada darrere de l’Hotel Don Cándido. De vida curta però intensa, al Forum s’hi escoltava música electrònica. Hi venia gent de tot arreu.
(9) La Nau
No era estrany trobar-hi joves de 14 anys que maldaven per entrar-hi, de vegades sense èxit. Situada al carrer de Baldrich, la Nau era tot un temple per a milers de joves terrassencs, que hi passaven, de vegades gairebé sencers, els seus caps de setmana. Molts dels seus clients havien passat abans pels bars Caché i Prim. Pels altaveus sonava el “Like a prayer” de Madonna per encetar sessió.
(10) Chapeau
El barri de Vallparadís era un dels nuclis amb més discoteques i bars musicals de finals dels vuitanta. Es concentraven entorn de la plaça de l’Onze de Setembre. Un dels més mítics era el Chapeau, on sonaven els grans èxits del pop i el rock de llavors. Molt a prop hi havia la també mítica discoteca Bluff. Era una zona d’oci molt freqüentada.
