A la postpandèmia, els psiquiatres han alertat que les seves consultes estan saturades amb falsos quadres depressius amb origen en la pèrdua de benestar emocional, sovint com a conseqüència de la crisi sanitària i les incerteses que l’han acompanyat. Es tracta, expliquen, de quadres d’ansietat, tristesa, angoixes, situacions de bloqueig i intoleràncies a la frustració. No són malalties mentals, és un malestar vital que “ha crescut de manera exponencial”, alerten.
Sessió grupal al CAP Est, amb la psicoterapeuta Cristina Garriga. Els usuaris comparteixen experiències, emocions i comproven que són compartides. La teràpia els dona una nova i millor perspectiva de si mateixos / Alberto Tallón
Les referents de benestar emocional de la sanitat pública coneixen molt bé aquesta realitat. Els centres d’atenció primària (CAP) incorporen aquesta figura professional, especialistes en l’abordatge de situacions de risc i vulnerabilitat i dotades d’eines terapèutiques per curar el malestar emocional i ajudar a corregir-lo.
“La demanda s’ha vist molt incrementada, especialment després de la pandèmia”, comenta Jennifer Gallego, psicòloga i referent de benestar emocional del CAP Antoni Borja del Consorci Sanitari de Terrassa. “La població està sotmesa a moltes incerteses en la feina, per les guerres, l’increment del rebut de la llum, la por a una altra pandèmia… Són situacions que generen angoixes, nerviosisme, manca de comunicació, i conductes menys assertives, més agressives”.
La tristor, l’angoixa i l’ansietat es poden cronificar. Cal demanar ajuda, diuen els terapeutes
A les consultes dels referents de benestar emocional arriben usuaris “de totes les edats. Infantis i joves, però la prevalença més gran és en adults, que arriben amb quadres d’ansietat associats un malestar del dia a dia que no saben com gestionar”.
La darrera enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) conclou que gairebé la meitat de la població ha patit problemes de son des de l’inici de la pandèmia i un 38,7% s’ha sentit cansat, sense energies. La prescripció de psicofàrmacs com antidepressius, ansiolítics o inductors de la son s’ha duplicat.
“El malestar emocional és subjectiu -explica Jennifer Gallego-. Nosaltres intentem donar eines per gestionar-lo de manera saludable”. La psicòloga vol deixar clar que les referents de benestar emocional dels CAP atenen “patologia lleu. la patologia clínica mitjana o greu es deriva al Centre de Salut Mental”.
La majoria de pacients arriben derivats de la consulta del metge de capçalera. És el cas “d’una noia jove que va arribar amb quadres d’ansietat i angoixa i que no s’explicava per què. Després de participar en un grup psicoterapèutic ha començat a deixar la medicació”.
Suport als professionals sanitaris
Les terapeutes treballen cada cas de manera individualitzada i fan teràpies grupals. “És un espai on compartir i posar en comú les angoixes, per treballar-les”. Una bateria de preguntes permet al pacient reflexionar sobre l’origen del seu problema i, sovint desmuntar els apriorismes falsos que el provocaven. “Hi ha usuaris amb idees negatives i irracionals. Que són dolents en els estudis, que no seran capaços de respondre a la feina, que una intervenció quirúrgica anirà malament, o que tot anirà a pitjor. Donen per certes suposicions que els generen un constant malestar vital”. Els terapeutes de benestar emocional treballen perquè els pacients “reconeguin que la idea és irracional i prenguin distància, per afrontar-lo de tu a tu. És un entrenament, però aquest canvi de posicionament permet gestionar-ho”.
Jennifer Gallego: “La gent agraeix tenir un espai d’escolta al CAP. El grup psicoterapeutic els dona una nova visió de sí mateixos i eines per gestionar el seu malestar”
Les referents de benestar emocional també donen suport als professionals sanitaris, sotmesos a una pressió sense precedents. “S’han recuperat de la pandèmia –explica Gallego–, però la sobrecàrrega de treball ha augmentat i la població és més exigent. Afrontar la situació i no poder atendre els usuaris com voldrien els generen moltes angoixes”.
Per uns i altres el servei de benestar emocional del CAP “funciona. La gent agraeix tenir un espai d’escolta al seu ambulatori. El grup els dona una nova visió de si mateixos i eines per gestionar el seu problema”.
Un programa pioner, amb resultats provats
L’Institut Català de la Salut va iniciar l’octubre de 2021 el desplegament del Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària, que actualment compta amb més de 300 professionals referents en benestar emocional, treballant de forma activa en la prevenció amb accions comunitàries dirigides a la població més vulnerable –joves, gent gran, persones que viuen soles, amb necessitats socioeconòmiques o en risc d’exclusió social– i també amb els professionals sanitaris. L’objectiu és detectar de manera precoç els factors psicosocials de la comunitat, donant eines a la població per gestionar situacions d’angoixa, inseguretat, etc. i treballar per reduir la medicalització relacionada amb el malestar emocional.
Els referents en benestar emocional també atenen els professionals sanitaris, sotmesos a una gran pressió asistencial /Alberto Tallón
“Tenia por a fer-me gran, a ser depenent, a la mort”
Rosa és el nom simulat d’una de les usuàries del servei de benestar emocional dels CAP. Sempre havia amagat l’edat. “Des de joveneta –diu– perquè portava malament el pas del temps. Ara, amb 70 anys, em sentia trista, amb malestar interior, dormia malament”. La raó, “que tenia por a fer-me gran, a ser depenent, sentia un buit per la marxa dels fills, que ja són grans, i por a la mort”. L’any passat, li van detectar una malaltia minoritària que “em va generar ansietat”, la mateixa que sent quan li parlen d’un malalt de càncer. “Sento molta por per la meva filla i la meva neta”.
Una visita de la referent de benestar emocional del seu CAP al grup de gent gran de la Rosa li va obrir la possibilitat de “compartir el que em passava. Els grups m’han servit per conèixer-me més i millor. I veure que el meu problema el tenen altres persones, i que algunes encara en tenen de més grans, de salut i econòmics. En realitat soc una afortunada per què visc bé”.
Després de les sessions amb la psicoterapeuta i les grupals “estic més tranquil·la, dormo millor, tinc ganes de riure. De moment no deixo els antidepressius. Però estic molt bé. I ja he recomanat el servei de benestar emocional a dues amigues”.
Miki Nuñez firma de discos a mediamarkt parc valles
Del silenci a l’acció, els famosos fan el pas
La pandèmia ha fet aflorar i ha aguditzat els problemes de salut mental, una realitat que romania oculta. En aquest context, una llarga llista d’artistes ha fet el pas per trencar el tabú i han compartit les seves vivències. La gimnasta Simone Biles es va retirar dels JJOO de Tòquio i un any després va explicar públicament que ho va fer per cuidar la seva salut mental. La tennista Paula Badosa ha reconegut que va patir una depressió i els cantants Dani Martín i l’egarenc Miki Núñez han explicat les seves crisis d’ansietat. Selena Gómez ha fet un pas més i, a banda d’explicar que és bipolar i ha patit depressió, ha llençat el pòdcast “Wondermint”, en què explica la seva experiència i parlen especialistes. Una iniciativa per normalitzar les malalties mentals.
