El càncer entre les persones grans és un dels reptes que més inquieta l’oncologia donat l’envelliment de la població i la realitat d’aquest col·lectiu, víctimes de canvis neuropsicològics, en la capacitat d’absorbir la medicació per part del metabolisme i la seva expulsió (farmacocinètica) i la dependència de l’entorn familiar i social, entre d’altres. Concretament, al Consorci Sanitari de Terrassa es diagnostiquen cada any més de tres-cents càncers entre la població major de 70 anys.
En aquest context, el CST ha celebrat una jornada sobre “controvèrsies en oncologia” i ha fet públic un retrat sobre la realitat de la malaltia oncològica, a través de la doctora Remei Blanco, cap del servei d’Oncologia Mèdica del CST.
Remei Blanco: “Actualment, el càncer és una malaltia més prevalent en la gent gran i cada vegada hi ha més malalts de càncer entre les persones de més edat”
Cada any moren al món 10 milions de persones a causa del càncer, que actualment és la segona causa de mort al món. “Actualment, el càncer és una malaltia més prevalent en la gent gran i cada vegada hi ha més malalts de càncer entre les persones de més edat”, comenta la doctora Blanco, que aposta pel desenvolupament de l’oncogeriatria com a pràctica diària en l’àmbit de l’oncologia.
La doctora Remei Blanco,
cap del servei d’Oncologia Mèdica del Consorci Sanitari de Terrassa (CST)
L’increment de casos també està relacionat amb l’augment dels programes de cribratge, que “fa que es detectin més tumors en fases inicials”. Amb més deteccions millora la possibilitat de supervivència dels pacients, però també augmenten el volum de les consultes. Un altre factor que dispara les estadístiques del càncer és l’efectivitat dels tractaments, cosa que augmenta la prevalença de la malaltia.
El sedentarisme, el consum de tabac, els hàbits alimentaris i determinats entorns laborals continuen sent factors determinants en l’augment de la incidència del càncer
El sedentarisme, el consum de tabac, els hàbits alimentaris i determinats entorns laborals són factors determinants en l’augment de la incidència del càncer. Un terç dels càncers comuns es podrien evitar i la doctora Blanco corrobora que podríem fer-ho “millorant estils de vida: evitant el tabaquisme, fent més exercici i, en l’alimentació, evitant els precuinats, incrementant la ingesta de fibra vegetal, etc. I pels càncers més freqüents -mama i còlon-, l’oncòloga recomana seguir els programes de clivatge pautats a l’atenció primària.
Encara hi ha diferències entre homes i dones pel que fa a les malalties oncològiques. “Entre els homes els més freqüents són el de pròstata, el de pulmó i el de còlon. I en les dones el càncer més freqüent és el de mama, seguit del càncer de còlon i el de pulmó”. L’oncòloga del CST alerta de l’increment de la mortalitat entre les dones per càncer de pulmó, derivat segons molts estudis mèdics de l’augment del consum de tabac. De fet, “a els EUA ja moren més dones per càncer de pulmó que de mama”.
Incidència i mortalitat no sempre estan relacionats. En els homes el càncer de pròstata és el més freqüent, però la mortalitat més alta encara està relacionada amb el càncer de pulmó. En canvi, entre les dones la mortalitat més elevada és per càncer de mama, tot i el perillós increment del càncer de pulmó. Segons dades del portal de Salut de la Generalitat, la taxa de mortalitat de càncer de mama a Catalunya és de 12,1 defuncions per cada 100.000 dones.
La detecció precoç continua sent clau en l’abordatge de la malaltia i els índex de supervivència
La detecció precoç continua sent clau en l’abordatge de la malaltia i els índexs de supervivència. La doctora Blanco recorda que cal estar atents a “qualsevol símptoma estrany que persisteixi en el temps un o dos mesos. Hauria de ser motiu de consulta per descartar una causa orgànica”, apunta. A banda, si la persona detecta una pèrdua de pes excessiva o un deteriorament de l’estat general, podria ser símptoma d’una malaltia neoplàsia.
No cal obsessionar-se de manera excessiva ni ignorar els símptomes, per por al diagnòstic. “Cal fer servir el sentit comú -diu Remei Blanco-. De fet, quan a algú li fa mal l’esquena, el més freqüent continua sent que tingui artrosi, i quan perd pes de manera injustificada, pot ser diabetis, hipertiroïdisme o altres malalties no oncològiques”. Convé doncs anar al metge, insisteix la doctora Blanco, perquè aquestes patologies “també cal diagnosticar-les”.
Remei Blanco: “El més preocupant al nostre entorn és el retard per poder administrar els tractaments més nous i eficaços als nostres pacients. Podem arribar a tenir un retard d’un any o dos anys respecte de la resta d’Europa”
Pel que fa a l’agilitat en la detecció de nous casos de càncer, l’oncòloga reconeix que actualment “els temps d’espera poden ser una mica més llargs a la sanitat pública, però m’atreveixo a dir que l’accés als fàrmacs i el maneig global de les malalties oncològiques han estat les últimes dècades millors a la sanitat pública que a la privada. I encara ens mantenim en aquesta situació”, tot i les retallades i la manca de recursos dels darrers anys. “Segueix existint una consciència de prioritat per a les malalties oncològiques, que fa que els temps es mantinguin dins de límits raonables”.
La doctora posa l’accent en el principi d’unes cures justes, el lema del dia mundial contra el càncer, celebrat dissabte 4 de febrer. “El més preocupant al nostre entorn és el retard per poder administrar els tractaments més nous i eficaços als nostres pacients. Podem arribar a tenir un retard d’un any o dos anys respecte de la resta d’Europa”, denuncia.
