A dos quarts de dotze d’aquest dissabte assolellat, els “11 de 100” ja havien pres posició a la sala de plens de l’Ajuntament de Terrassa. Rebuts per l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, cada un d’ells observava el que més li cridava l’atenció de la gran estança. Alguns es fixaven en els seus familiars, asseguts unes files més enrere i altres admiraven els retrats penjats de la paret.
“Tenir-vos aquí és impactant, penseu que si sumem les edats de tots vosaltres, acumuleu més de 1.000 anys de vivències” afirmava l’alcalde. Aquest dissabte al matí, per primera vegada en tota la història de la ciutat, 11 persones majors de 100 anys han tingut el privilegi de poder fer una visita a l’Ajuntament, oficiada pel mateix Jordi Ballart. La iniciativa va néixer per la voluntat dels mateixos centenaris. De fet, va ser Ignacio Cantero qui en la visita tradicional en fer els 100 anys li va deixar anar “Si tu vens a casa meva, jo vull anar a casa teva”. El mateix alcalde es va posar mans a l’obra per materialitzar la gran proposta del terrassenc.
Fotografia de grup a la Sala de Plens / Lluís Clotet
La jornada ha permès als assistents fer un recorregut per la sala de plens i per l’antic despatx de l’alcaldia. A més, els onze convidats han pogut signar el llibre d’honor de la ciutat i fins i tot, una d’elles ha pogut simular la presa de possessió, sent batejada amb el bastó, la medalla i la cinta de la ciutat.
Un matí molt emotiu que han pogut gaudir els onze protagonistes i les seves famílies. Però qui hi ha darrere de cada vida centenària?
Amer Moreno (1922)
Va néixer a Mataporquera, a Cantàbria, i va venir de ben jove a Terrassa, on va conèixer el seu marit i va treballar en diverses empreses tèxtils, a més de tenir cura dels seus dos fills. Fa més de 76 anys que ronda pels carrers de Terrassa, i encara que faci tant temps que viu al municipi assegura que no li canviaria res.
Ramon Soler (1922)
Va néixer al Carrer Genís número 105. Tot i fer més de 101 anys encara se’n recorda d’aquella casa. És terrassenc de sang i s’ha mogut entre els barris de Ca n’Aurell i el centre. És una persona activa i molt agraïda. De fet, assegura que la ciutat no necessita cap canvi “li agrada tal com és”.
Agustina Alcalà (1921)
Una dona amb els records vius. A la seva ment hi perduren totes les transformacions de la ciutat, perquè, tot i néixer a Barcelona, fa més de 40 anys que viu a Terrassa. Juntament amb el seu fill ha compartit la visita a l’Ajuntament, igual que comparteixen les alegries i les desfetes del FC Barcelona. “Fa 50 anys que soc sòcia del Barça” declarava amb il·lusió. Ara la seva firma i la de l’actual tècnic blaugrana, Xavi Hernández, conviuen en el llibre d’honor de la ciutat.
Els centenaris firmant el llibre d’honor de la ciutat / Lluís Clotet
Leovigilda Salazar (1921)
Va néixer a Còrdova i, després de viure a Bèlgica, va arribar a Terrassa. Ha tingut un camí difícil, però sempre ha tirat endavant. En un matí tan especial com el que ha viscut no se li esborrava el somriure ni de la mirada.
Teresa Martínez (1921)
És una terrassenca lluitadora i amb molta empenta que va arribar a Terrassa l’any 1962 procedent d’un poblet de Granada. L’acte dels 100 és un record més que s’endurà per tota la vida.
Francisco Lastres (1922)
Va arribar als anys 60 a Terrassa procedent de Cabra un poble andalús situat a la província de Còrdova. Continua tenint la mateixa afició de viure que sempre tant l’ha caracteritzat. Per ell l’acte ha estat un fet de reconeixement cap a totes les persones grans de Terrassa.
Pepita Segura (1922)
S’enrecordava a la perfecció. Va venir el 1947 a la ciutat, procedent de Jaén. Es diu Josefa, però assegura que tothom l’anomena Pepita. La visita encara ha estat més especial per ella, que ha pogut asseure’s a la majestuosa cadira de la sala de l’alcaldia i ha experimentat un nomenament amb la possessió del bastó, la cinta i la medalla de la ciutat. En el moment que l’alcalde ha demanat peticions a tots els assistents, ella no ha volgut desaprofitar l’oportunitat i ha remarcat la necessitat de reduir la violència als carrers del municipi. Ha marxat de l’acte molt emocionada.
Pepita Segura “nomenada” alcalde de Terrassa / Lluís Clotet
Carlota Molina (1921)
Tot i que els seus pares eren d’Almeria, ella és terrassenca de naixement. Acompanyada de la seva filla, la Carme Riera, ha passat un matí frenètic a l’Ajuntament. Totes dues han marxat molt contentes i satisfetes amb el reconeixement.
Ignacio Cantero (1923)
El més jove de tota la sala. Amb cent anys acabats de fer l’1 de febre del 2023, l’Ignacio no s’ha volgut perdre l’ocasió d’entrar a la casa consistorial. Va arribar l’any 1971 a la ciutat provinent de Ciutat Real i, des de fa més de 50 anys, viu enamorat de Terrassa. Assegura que “és molt fàcil demanar, però molt complicat de fer”. Per aquest motiu, no ha volgut demanar res a l’alcalde, assegurant que la ciutat i el barri on viu, el Pla del Bon Aire, és perfecte.
Olivia Álvarez (1922)
El febrer del 2002 va arribar a la ciutat, provinent d’Astúries. Viu a la mateixa plaça Vella, ben a tocar de la Catedral. Pel seu centenari li va demanar a l’alcalde un tobogan per baixar des de casa seva al mig de la plaça, però en el present li fa por i vol canviar el tobogan per una avioneta, així ho ha deixat per escrit al llibre d’honor de la ciutat.
Maria Dolors Carrer (1929) – Franscisco López (1921)
La coneixen com la Dolors de la Fontvella, precisament perquè resideix en el mateix carrer. Tot i que ella, encara, no té els 100 anys, ha vingut en representació del seu marit, Francisco López, que malauradament va morir fa unes setmanes. Molt satisfeta de la jornada ha assegurat que està molt contenta del reconeixement i, sobretot, amb el paper de l’alcalde, el qual considera “molt proper”. A més, no ha volgut desaprofitar l’oportunitat de reclamar-li més il·luminació als carrers i més flors i espais verds per als ciutadans.
