“Chat GPT no substituirà la feina dels periodistes del Diari de Terrassa. El Chat GPT és una eina d’intel·ligència artificial que pot ajudar en la creació de contingut, però no té la capacitat de comprendre el context i les implicacions socials i emocionals. I, per tant, no pot substituir la feina d’un periodista professional”.
Alerta: el paràgraf que acabeu de llegir no és la resposta corporativa dels periodistes d’aquesta casa ni està escrit per qui signa aquest article; sinó que és la resposta que el Chat GPT ofereix quan se li demana si ens substituirà. Diu que no… però tan ben enraonat!
“Realment és una màquina de processar dades, però no pas una màquina de pensar”, contextualitza el terrassenc Arnau Monterde, director d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona. “És capaç d’interpretar i de donar una resposta lògica, però està alimentat de tota la informació que algú ha pensat prèviament i que el sistema absorbeix a milions”, afegeix.
O sigui, necessitarà algú (humà) al volant.
Serem substituïts?
“I no ens substituirà a les persones, ni tampoc als periodistes!”, tranquil·litza de pressa Xavier Marcet, al consultor empresarial i expert en noves tecnologies De fet, Marcet renega del pessimisme. “Aprendrem a viure-hi perfectament. La qüestió és que a mesura que aquestes tecnologies es democratitzin, la diferència la marcarà cada persona usuària”, enraona.
I de quina manera? “En l’autenticitat. Així ho sosté també al seu assaig “Esquivar la mediocridad” (Plataforma Editorial, 2017), en el que diu que la deixadesa apareix quan falta l’autenticitat. Entès, però, en el sentit de la genuïnitat de les idees. “Rebutjar la invitació a no pensar i, alhora, ser capaços de fer-nos preguntes rellevants”, explica.
Aquesta crida a mantenir l’equilibri i no caure en trinxeres és també compartida per Monterde, qui recomana prudència: “Ens movem entre la fascinació absoluta o pensar que serà el final de la humanitat”.
Una comparació que recorda als grans debats universitaris dels anys 60 i 70 entre “apocalíptics” i “integrats” (com acunyaria Umberto Eco al seu assaig homònim publicat l’any 1964). El Dia de la Marmota en versió tecnològica: els humans som Phil Murray debatent cada dia si l’avenç digital és un repte una amenaça.
“Cada vegada que apareix una nova tecnologia passa el mateix”, diu Jesús Viñas, antic delegat de Serveis Territorials d’Educació al Vallès Occidental. I posa un divertit exemple: “L’ús del llapis també va ser l’aparició d’una nova tecnologia, perquè veníem de la ploma i la tinta”.
De la ploma al llapis
De fet, Viñas, que té 69 anys, reconeix que encara recorda escriure amb ploma quan tenia 5 o 6 anys. “Jo he arribat a veure això! Després venen els bolígrafs… I ara vaig pel carrer i pren notes escrites al telèfon mòbil”, diu.
En termes “hegelians”, la història es repeteix cíclicament.
Imatge generada per Dall.E 2
I és que Viñas creu que allò important no és tant la tecnologia “per se”, sinó l’ús que se li doni. “Pot tenir efectes negatius, és clar”. Però rebutja prohibicions com la de les escoles de l’estat de Nova York (Estats Units) de fer servir Chat GPT a les aules. “Es poden evitar mals usos mitjançant una regulació, però sense vetar-ho de forma general”.
Tampoc ho veu positiu Pau Maza, estudiant d’Enginyeria de sistemes audiovisuals a l’Eseiaat (en el campus terrassenc de la UPC). “Si ho prohibeixen, serà de forma temporal”, sosté el jove, “perquè aquestes eines ens ajudaran i ens adaptarem”. Una altra cosa és que saber utilitzar-les correctament: “Hem d’ensenyar als nois i noies quan i com les han de fer servir”.
Externalitzar el pensament?
Perquè en cas contrari, hi ha perills. “La tecnologia se’ns pot menjar, podem acabar externalitzant a una màquina la capacitat de pensament; i hem de ser crític i reflexius a les escoles”, apunta.
Arnau Monterde posa el focus en què tant Chat GPT com el món digital qüestionen “determinades formes d’aprenentatge. Com ara la memorialística (entesa com dedicar més atenció a memoritzar dades que a comprendre idees complexes).
“Però crec que des de la comunitat educativa, el que es defensa és garantir que aquests processadors s’alimenten de dades que no estiguin esbiaixades”, emfatitza.
Biaix racista
Per evitar els estereotips racistes i sexistes, per exemple. Ho explica Javier Ruiz, professor del Departament de Senyal Audiovisual de l’Eseiaat: “Tant Chatp GTP com els generadors d’imatges com Dall.E 2 reprodueixen la realitat social sense filtres. Així que quan els van posar en marxa, es va detectar un biaix estereotipat i racista en algunes respostes”.
També explica que els els filtres de reconeixement facial funcionen millor amb cares d’homes blancs que de qualsevol altra pell, perquè està més estudiat. En aquest cas, seria un centralisme occidental (que és, en tot cas, on es desenvolupen aquests sistemes).
App de codi obert
Existeixen altres programes de codi obert, explica Arnau Monterde, com ara “Estable Decision”. Els activistes del programari lliure impugnen la finalitat comercial de les noves tecnologies, tot enraonant que mai són neutres. “La tecnologia és política, tot i que sigui de forma inconscient”, sosté.
Minva la creativitat?
La llibretera Maria Cardona empra el generador d’imatges Dall.E 2 des que estava en fase Beta. “No crec que ens disminueixi la creativitat; tu li dones pautes concises i l’algoritme el concreta”, sosté. “De fet, com més imaginació tinguis i li donis pautes més curioses o divertides, més suc li trauràs al programa”, explica la llibretera de Synusia. També posa èmfasi que a major bagatge cultural de la persona, més possibilitats per jugar amb el Dall.E 2. “Si li indiques estils arquitectònics o corrents pictòrics…”, diu. Penja les fotos a Instagram (@altagraciaestudio).
